Aquesta de dimarts és la sisena portada de La Vanguardia de l’última setmana on apareix el president Puigdemont, sempre caracteritzat de conspirador malvat o d’intrigant dolentot. Avui li toca perquè —com explica aquell mateix diari— el Tribunal Suprem al·lega, “entre altres raons, que altres processats, declarats en rebel·lia, com l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, o la número dos d'ERC, Marta Rovira, mantenen la seva activitat política, fins i tot amb reunions amb dirigents del Govern o del Parlament”, cosa que per als senyors magistrats constitueix “una certa infraestructura a l’estranger” (al·ludeix al Consell per la República) que podria “facilitar la fuga dels processats”. Ui sí.

És a dir, el Suprem manté la presó dels nou processats en raó de l’activitat d’altres sobre els quals els presos no tenen cap domini i malgrat que, sempre que el tribunal els ha convocat, s’hi han presentat. Responsabilitzen els presos no pel que ells han fet, sinó pel que fan o poden fer els exiliats, vaja. És un raonament sensacional. Es coneix, però, que el diari —com el Suprem— té ganes de picar el crostó a Puigdemont tant sí com no. Aquelles minúcies sobre la llibertat i la justícia… meh. I així, el president exiliat és un dia responsable d’agreujar la discòrdia entre independentistes perquè segueix el procediment legal inevitable per defensar-se, recurs contra un acord de la Mesa del Parlament inclòs, i un altre perquè promou la Crida, que —sempre segons aquell diari— “invoca la unitat per pressionar ERC i PDeCAT”. Encara prou que no li han encolomat l’embolic del taxi aprofitant la visita d’alguns taxistes allà a Waterloo. En fi, segurament que tot això no és cap persecució i respon als vaivens casuals de l’actualitat, etcètera.

LV

AVUI

Que parlin de mi encara que sigui malament, pot pensar Puigdemont, tot aplicant-se la frase originada en un comentari de don Quixot a Sancho Panza —o en aquell altre d’Oscar Wilde: “Pitjor que parlin malament de tu és que no en parlin”.

Fa patxoca també la coincidència d’El Mundo, La Razón i El Periódico a l’hora d’interpretar el mal pas de Podemos amb Íñigo Errejón a Madrid. Segons aquests diaris, Pablo Iglesias "s’ha vist forçat" a provar de fer un tracte amb el dissident, sigui perquè les bases se li revolten, sigui per por d’una patacada electoral o les dues coses alhora. El País, que fa dies que passa de puntetes per la crisi de l’esquerra de debò, ho explica sense voler fer mal com una “rectificació” de Podemos.

Després tenim el conflicte del taxi. Els tres diaris de la dreta espanyola s’han posat tots en fila a dir el mateix: els taxistes assetgen el PP, pobrets meus, i la culpa és del govern espanyol perquè el ministre de la cosa, José Luis Ábalos, no hi fa res. Quan l’embolic era a Barcelona, el ministre no sortia en portada i la culpa era tota del conseller Damià Calvet i fot-li que és de Reus —en realitat és de Vilanova i la Geltrú, però la dita va com va.

EP

EM

EPC

LR

ABC

ARA

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat