El Tribunal Suprem ha denegat de nou la llibertat als nou presos preventius de la causa del procés a les portes del judici, i ha rebutjat equiparar el seu cas al de l'opositor turc Selahattin Demirtas -que ells van invocar-, pel qual el Tribunal d'Estrasburg va condemnar Turquia.

Els nou presos van invocar davant el Suprem l'anomenada "sentència sobre el cas Demirtas", per la qual el TEDH va reclamar a Turquia que adoptés les mesures necessàries per acabar amb la presó preventiva de l'opositor.

Però el Suprem, que deixa clar que "no existeix persecució de les idees, no es criminalitza una ideologia" ni està en qüestió "una forma de pensar", nega que existeixi qualsevol similitud entre els dos casos doncs els líders del procés eren representants de l'Estat a Catalunya, plenament integrats en les estructures de poder i en cap cas "expressaven la silenciada veu del discrepant davant una política hegemònica que s'imposa sense contrapesos". 

La resolució que avui ha estat notificada descarta aquest dèficit de motivació: "Sostenir que la Sala no s'ha pronunciat sobre la suficiència de possibles mesures alternatives a la presó -argumenten els magistrats-, només pot ser resultat d'una lectura precipitada de resolucions dictades amb anterioritat. En efecte, en la nostra interlocutòria de data 26 de juliol de 2018, en resposta a la sol·licitud de substitució de la presó preventiva per fórmules menys costoses, com les compareixences apud acta, el control telemàtic, o la vigilància policial, es deia textualment: "les signatures diàries poden deixar de ser diàries en l'instant en què el signant decideix emprendre la fugida. El control policial pot relaxar-se o presentar errors involuntaris que permetin la fugida. Els dispositius de rastreig telemàtic atenuen la seva eficàcia en un àmbit territorial en què regeix la llibertat de fronteres i la lliure circulació de persones, per més que la seva utilització permetria conèixer l'itinerari seguit pel processat per sostreure a la crida per al judici oral".

El Suprem veu risc de fugida amb la casa de la República de Waterloo

Per al Tribunal Suprem el risc de fuga segueix sent intens: "és un fet notori l'existència fora del territori espanyol d'estructures de poder organitzades, posades al servei d'aquells processats que han pres la determinació de sostreure a la crida d'aquesta Sala. De fet algunes autoritats i membres actuals del Govern i el Parlament de Catalunya -com han publicitat àmpliament els mitjans de comunicació- s'han desplaçat per mantenir reunions amb les persones integrants d'aquestes estructures, algunes d'elles també processades en aquesta causa i declarades en rebel·lia. Aquesta realitat intensifica clarament el risc de fuga, ja que posa de manifest l'existència de certa infraestructura a l'estranger -amb presència, insistim, de processats en aquesta causa ja fugits de la justícia- que podria facilitar la fugida dels processats".

La interlocutòria dictada avui recorda que la doctrina d'Estrasburg per valorar el risc de fuga exigeix ponderar l'existència de «contactes a l'estranger» que puguin facilitar la fugida.

 

 

Res a veure amb Dermitas

La Sala rebutja la comparació entre la situació dels polítics catalans presos i la de l'opositor turc a què es refereix el Tribunal Europeu: «convé destacar, d'altra banda, una dada que singularitza i distingeix les dues situacions que les defenses, en el seu legítim discurs impugnatiu, pretenen igualar. El Sr. Demirtas era un líder opositor el empresonament -sense entrar en un altre ordre de consideracions sobre les notes definitòries del sistema jurisdiccional turc i de la pervivència de preceptes penals difícilment conciliables amb el Conveni de Roma- podia arribar a implicar un trencament de la legitimitat democràtica».

El Tribunal Suprem afegeix: «els fets que delimiten l'objecte de la present causa especial no s'atribueixen pel fiscal, l'Advocat de l'Estat i l'acusació popular a líders de l'oposició. Ans al contrari, la major part dels processats eren líders polítics integrats en el Govern d'una comunitat autònoma en què assumien la màxima representació de l'Estat en aquest àmbit territorial. No expressaven, per tant, la silenciada veu discrepant enfront d'una política hegemònica que s'imposa sense contrapesos. Els polítics cautelarment privats de llibertat, la situació les defenses identifiquen amb la captivitat del Sr. Demirtas, es trobaven plenament integrats en les estructures d'exercici del poder autonòmic. La pretesa equiparació entre les mesures cautelars que afecten els processats i l'empresonament de l'opositor turc que està en l'origen de la sentència del Tribunal Europeu, és contemplada per la Sala com una respectable estratègia defensiva, però sense viabilitat per la falta de similitud amb els fets que van a ser objecte d'enjudiciament. No hi ha persecució per les idees. No es criminalitza una ideologia. De fet, la ideologia que amb tanta legitimitat democràtica professen els recurrents, sosté ara al mateix govern autonòmic i està present en les institucions de les quals la majoria dels processats formaven part. No està en qüestió una manera de pensar, una concepció rupturista de les relacions entre els poders de l'Estat. El dia a dia de l'activitat política ensenya la llibertat amb què aquestes idees són defensades en les institucions i en els fòrums nacionals i internacionals de debat polític».

La reacció de Puigdemont:

El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha carregat contra la decisió del Suprem i ha advertit aquells "qui pensen que la justícia espanyola posarà seny algun dia"; els ha recomanat "abandonar tota esperança".

En una piulada, Puigdemont ha criticat que "l'agenda del representant ordinari de l'Estat a Catalunya" (segons la Constitució) determini si s'han de quedar o no a la presó" i ho ha qualificat de "demencial".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat