La majoria de les portades s’entreté avui amb els resultats del baròmetre del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) —l’institut demoscòpic públic espanyol— que pronostica un creixement electoral del PSOE i la davallada de la resta de partits. Els diaris de la dreta mediàtica s’han posat com una moto i als que s’estimen més l’actual situació ja els va bé i no s’hi miren gaire. Val a dir que el CIS va encertar els resultats de les últimes eleccions generals malgrat les crítiques al canvi de metodologia. El seu director, José Fèlix Tezanos, catedràtic i veterà socialista, va ser el Man of the match d’aquella convocatòria electoral, atès que la dreta li havia abocat a sobre tones de descrèdit, tot acusant-lo de manipular les dades per afavorir el PSOE. Avui, sant tornem-hi.
El CIS mesura la intenció directa de vot, és a dir, la voluntat de vot dels enquestats sense cap correcció, sense cuina. No té en compte aspectes com el vot ocult o l'abstenció, ni estima bé el record de vot, coses que fan que alguns partits quedin mal representats. Normal. La gent oblida o enganya, dissimula o simula, és imprecisa o vol quedar bé, etcètera. En aquest moment, a més, els votants socialistes —o, a Catalunya, els d’ERC— estan mobilitzats, actius i feliços de la vida. D’altres s’afegeixen al carro guanyador, etcètera. Als votants d’altres partits els passa tot el contrari, esclar.
No ho saben, als diaris, això? Sí, ho saben. Però no hi ha manera que s’aturin a rumiar un xic. Tan senzill com seria ensenyar una mitjana d’enquestes i explicar les diferències amb els resultats dels CIS. L’únic que ho fa és El País i, sorpresa, coincideix amb el CIS en la tendència del PSOE i es distancia poc respecte a la d’altres partits.
Els diaris (i els polítics) pensen que tothom és com ells, que presenten qualsevol fet en funció del seu interès partidista, uns més i altres menys. Per als mèdia alineats amb la dreta, el CIS enganya. Per als alineats amb la majoria actual, el CIS afavoreix la tàctica de Pedro Sánchez, que pressiona Podemos perquè voti la seva investidura de franc. Cada sant dia és un combat per inclinar la balança cap al relat més favorable a les seves posicions i matar al missatger que explica una altra versió. Fa una mica de mandra. No és estrany, com també explica El País, que la gent estigui fins al capdamunt dels polítics (i dels diaris).
