Els diaris de Barcelona i El País obren la portada amb el més que previsible augment de les restriccions a la mobilitat i etcètera que imposaran la majoria dels governs autonòmics en comprovar que la pandèmia entra en la tercera onada. Fins i tot es produeix el fenomen que dos diaris diferents fan el mateix titular, com els passa a l’Ara i a El Periódico. La dreta impresa madrilenya també en parla, d’això, però per queixar-se que siguin les autonomies les que decideixin. Cada cop es fa més complicat d’entendre per què a aquests diaris els molesta tant el que diuen les lleis —sempre que no sigui protagonista la comunitat de Madrid, que ho té tot perdonat—. Aquest capteniment deu tenir algun nom que el designi i no sembla fàcil que sigui periodisme o afany d’informar.
No és estrany. El director d’un d’aquests diaris presentava ahir a la nit la seva portada a Twitter dient que La coalición gobernante, sin disimulo, se propone acabar con la independencia judicial. El director parla així de la proposició de llei presentada pels grups del PSOE i de Podemos per limitar les funcions del Consell General del Poder Judicial en funcions, com és el cas des de fa ja dos anys. És a dir, que al senyor director li sembla molt normal que una institució amb el mandat caducat des del 2018 segueixi nomenant jutges vitalicis per presidir tribunals superiors, audiències i sales del Suprem. Esclar, si el director del diari diu aquestes coses, com vols que encarin la seva feina els seus i les seves periodistes, pobres?
L’origen d’aquesta, diguem-ne, disfunció constitucional és la negativa del PP a acordar la renovació de l’òrgan de govern dels jutges —en la mateixa situació es troben altres institucions, des del Tribunal Constitucional fins al consell d’administració de RTVE. És una actitud igual en la substància —i diferent en el grau— a la de Donald Trump provant de robar l’elecció a Joe Biden als tribunals. Però no. El que els inquieta és que la ministra d’Hisenda (i portaveu), María Jesús Montero, se les tingui amb el vicepresident Pablo Iglesias a propòsit de la llei antidesnonaments. Els han fotografiat enmig de la discussió en un racó del Congrés. Ui, ai, oi, quin escàndol! Dos líders dels dos partits coalitzats es barallen! No s’havia vist mai! És veritat. No s’havia vist mai perquè és el primer govern de coalició de la història de la Democràcia Consolidada™ i perquè potser no entenen que la gent no neix posada d’acord. Portades tartufesques.
El que no es llegeix a cap portada —només El Punt Avui en publica un retall— és que la secció 23 de l’Audiència Provincial de Madrid ha condemnat Dani Gallardo, de 23 anys, a un any de presó per desordres públics i a tres anys i mig per atemptat a agents de l'autoritat i un delicte lleu de lesions. A Gallardo el van detenir a Madrid l'octubre del 2019 al voltant de les protestes contra la sentència per l’1-O. Gallardo, que ha passat més d'un any en presó provisional, nega haver participat en les manifestacions i diu que no va fer res més que encarar-se als policies que retenien la seva xicota. L’han condemnat només pel testimoni d’aquests mateixos agents, en aplicació de la reforma del Codi Penal i de la “llei mordassa”, aprovades el 2015 per la majoria absoluta del PP i validades no fa gaire pel Constitucional. Tot molt normal.
