La sensació que alguna cosa se'ns està escapant de les mans plana aquest diumenge sobre bona part de les portades de la premsa escrita. Ceuta inquieta per les seves conseqüències polítiques i humanes; dins del PSOE s'obre el soroll sobre la successió de Sánchez; la intel·ligència artificial avança més de pressa que els intents de governar-la; Groenlàndia s'ha convertit en peça de la pugna entre potències, i fins i tot l'espionatge rus apareix com una esquerda en la seguretat de l'OTAN. Més a prop, preocupen els contaminants presents en productes quotidians, l'absentisme laboral o una escola que no acaba de trobar la manera de remuntar. Pors molt diferents, però amb un mateix denominador: la sensació de perdre el control i la pregunta en l'aire de qui controla realment què.
Atrapats a Ceuta
La més immediata per a la premsa de Madrid té un nom propi: Ceuta. I, sobretot, una derivada política: fins a quin punt la crisi migratòria pot acabar alterant els plans de Pedro Sánchez. L'ABC ho formula de manera contundent amb "La crisi de Ceuta dinamita el full de ruta electoral de Sánchez", mentre La Razón dona el protagonisme a la número tres del PP, Alma Ezcurra, que en una entrevista defensa el retorn dels menors al Marroc i afirma que Sánchez acabarà rendint comptes davant la justícia per la gestió de la crisi. Són posicionaments polítics enmig d'una confrontació que no deixa d'intensificar-se.
El Mundo manté la ciutat al centre de l'agenda amb la investigació judicial sobre els fets de finals de juliol. "Una investigació judicial sense precedents: 31 organismes per aclarir l'assalt a Ceuta", titula. Però el diari madrileny amplia encara més el camp de les inquietuds. El seu gran titular mira cap a l'interior del PSOE: "Pròxims a Sánchez veuen 'tòxic' que Puente agiti el debat de la successió". Segons El Mundo, a la direcció socialista preocupa que el ministre de Transports alimenti una discussió sobre el relleu de Pedro Sánchez quan el partit intenta contenir altres fronts oberts. La successió, encara sense candidat ni calendari, es converteix així en una altra expressió de la incertesa política que travessa les portades. Però el mateix rotatiu reserva bona part de la portada a una altra història, aquesta vegada de seguretat internacional: "Janina, un torpede rus contra el comandament espanyol de l'OTAN". El diari reconstrueix la història d'una dona que identifica com una presumpta espia vinculada a Rússia i la relaciona amb un excapità de fragata espanyol que havia treballat a l'estructura de l'Aliança Atlàntica. És un relat que porta la idea de "perdre el control" a un terreny encara més inquietant: el de l'espionatge, les infiltracions i la vulnerabilitat de les estructures de seguretat.
Però Ceuta no és la mateixa història depenent de qui la mira. Mentre una part de la premsa, especialment l'espanyolista conservadora, posa el focus en el cost polític que pot tenir per al govern de Sánchez, El País mira cap als qui continuen atrapats sobre el terreny. El diari obre amb "Els carrers de Ceuta es converteixen en un limbe per a mil menors": més d'un miler de joves no acompanyats continuen en una situació precària, sense una sortida clara i amb els recursos d'acollida desbordats. La Vanguardia ofereix encara una altra imatge de la crisi: la dels joves que han decidit tornar al Marroc després de provar sort a Ceuta. "No ha valgut la pena", resumeix la portada. És probablement el contrast més potent del dia: per a uns, Ceuta és una amenaça per al futur de Sánchez; per a altres, és una promesa de futur que no s'ha complert.
El debat de la IA
I si Ceuta representa la por de perdre el control d'una crisi política i migratòria, la intel·ligència artificial encarna una inquietud encara més difícil d'acotar. El Periódico li dedica la portada amb "El món debat com governar la IA". La qüestió ja no és només què pot fer aquesta tecnologia, sinó si governs i empreses seran capaços d'establir límits abans que els sistemes siguin cada vegada més autònoms i poderosos.
El País hi afegeix una por gairebé oposada: "L'altra por amb la IA: que esclati la bombolla". Al costat dels temors sobre seguretat i control apareix el dubte econòmic sobre si les inversions gegantesques i les expectatives generades al voltant de la intel·ligència artificial podran sostenir-se. La mateixa tecnologia provoca, per tant, dues angoixes: que arribi massa lluny i que les expectatives hagin anat massa lluny. El mateix diari aborda avui aquests riscos tecnològics, econòmics i geopolítics en una reflexió sobre la necessitat de governar el desenvolupament de la IA.
Trump ja controla Groenlàndia
També hi ha coses que sembla que se'ns escapen de les mans en el mapa mundial, però a les portades sorprèn una absència relativa. L'acord sobre Groenlàndia va ser una de les grans notícies internacionals de la jornada, però amb prou feines ha aconseguit imposar-se a les portades. Només La Vanguardia l'eleva a gran titular. El diari dels Godó obre la seva portada amb la notícia de l'acord entre els Estats Units i Dinamarca que va anunciar Donald Trump; un acord que ell presenta com un "control permanent" nord-americà sobre la seguretat de l'illa. Dinamarca i Groenlàndia han matisat aquesta versió i parlen de "seguretat compartida", insistint que no hi ha cap cessió de sobirania. El pacte reforçaria la presència dels Estats Units en un Àrtic cada vegada més important en la competició estratègica amb Rússia i la Xina.
Els enemics invisibles
Però algunes de les inquietuds de les portades no són a milers de quilòmetres ni depenen de grans decisions governamentals. Són a casa, al bany, a la cuina o a l'armari. L'Ara dedica la seva portada a "El còctel invisible que ens està matant": els disruptors endocrins presents en productes tant habituals com plàstics, cosmètics, pesticides, envasos alimentaris o peces de roba. Són compostos capaços d'interferir en el sistema hormonal i fa anys que preocupen la comunitat científica.
El Punt Avui trasllada la inquietud al lloc de treball amb un titular especialment gràfic: "L'absentisme no es resol a cop d'ibuprofèn". La portada posa el focus en l'augment de les baixes laborals i en el pes creixent dels problemes de salut mental, mentre empreses, sindicats i administracions busquen respostes a un fenomen que no sembla tenir una solució simple.
I l'ABC, abans fins i tot d'arribar a Ceuta, mira cap a les aules. "La vella escola alça la veu després de l'ensorrament a PISA", anuncia, amb professors veterans que reivindiquen més esforç, autoritat i coneixement. És una altra versió de la mateixa inquietud: la por que alguna cosa que semblava sota control deixi de funcionar com esperàvem.
Fronteres que no es poden controlar, una tecnologia que no sabem fins on arribarà, una illa àrtica convertida en objecte de rivalitat internacional, substàncies que entren silenciosament en la vida quotidiana, baixes laborals que creixen i una escola que busca respostes. Les portades d'aquest diumenge parlen de moltes pors, però potser totes es poden resumir en una de sola: la incertesa davant d'un món que sembla cada vegada més difícil de governar.