L'anunci d'aquest divendres del president francès, Emmanuel Macron, ordenant específicament la protecció d'infraestructures crítiques contra drons i ciberatacs, afirmant que l'amenaça híbrida russa s'ha intensificat durant les darreres setmanes, és potser el pas que faltava perquè Europa fixi definitivament com un greu problema l'actuació de Vladímir Putin. L'advertència de França no pot ser més clara: estem davant d'una amenaça híbrida russa contra França i Europa que "s'ha intensificat" en les darreres setmanes i en què la naturalesa de l'agressivitat russa i de les seves amenaces a Europa està canviant. D'aquí l'ordre de preparar un pla específic per protegir infraestructures crítiques i centres sensibles de la indústria de defensa contra drons i ciberatacs i deixar de parlar d'una hipòtesi abstracta, perquè ja s'han produït atacs informatius i cibernètics documentats i atribuïts, a més d'accions físiques en territori europeu. Entre els episodis recents, hi ha el d'aquest agost a Leipzig, a l'aeroport de Leipzig/Halle, on va aparèixer un dron equipat amb explosius i detonador dins de la zona de seguretat, al costat d'avions de càrrega ucraïnesos Antonov. La investigació alemanya va sostenir que hi van participar uns quants drons, tres dels quals —o les seves restes— van ser localitzats.
En el tema rus plou sobre mullat, perquè està molt assentada la idea que l'estratègia de Rússia és, ara per ara, la de mantenir atacs d'una intensitat limitada, però cada vegada més gran, per conèixer quina pot ser la resposta de l'OTAN. D'aquí, l'interès per no deixar-n'hi passar ni una i mirar de bastir un front comú. El canceller Friedrich Merz va ser especialment contundent la setmana passada quan va afirmar que l'atemptat havia estat preparat durant mesos a Rússia, que era dirigit contra Alemanya i que s'havia evitat una catàstrofe —incloent-hi possibles víctimes— en bona part per casualitat. A més a més, Alemanya va reaccionar d'una manera excepcional convocant l'ambaixador rus, tancant-ne el consolat general a Bonn i rescindint l'acord del Russian House de Berlín, a més de promoure noves mesures europees contra persones relacionades amb operacions híbrides. Resumint, no estem parlant només de hackers, campanyes de desinformació o interferències GPS, sinó que, segons el país germànic, hi va haver un intent de sabotatge amb explosius contra una infraestructura crítica alemanya i a prop d'aeronaus ucraïneses.
A la posició d'Alemanya s'hi va afegir, abans que Macron, dimecres passat, el primer ministre de Polònia, Donald Tusk, que va ser president del Consell Europeu entre el 2014 i el 2019, que en la seva compareixença davant el parlament polonès va dir que, segons informacions d'intel·ligència que va qualificar d'altament consistents i convincents, Rússia estudia atacs híbrids amb drons i míssils contra països que donen suport a Ucraïna, incloent-hi Polònia. Segons Tusk, podrien presentar-se deliberadament com a incidents accidentals per generar dubtes dins de l'OTAN sobre com respondre-hi. A aquest degoteig imparable s'hi ha afegit la Unió Europea a través d'Ursula von der Leyen, que també ha apuntat que les amenaces estaven augmentant a Europa i va proposar un counter-hybrid playbook, una mena de protocol europeu d'emergència per a sabotatges, drons, incendis o ciberatacs que no arribin al nivell d'una agressió militar convencional. Una iniciativa que Finlàndia i Noruega ja han acollit favorablement.
Estem davant una escalada de la confrontació híbrida Rússia-Europa i de la preparació defensiva europea, amb la importància que diversos esdeveniments diferents s'han concentrat en molt pocs dies
Per acabar, els serveis d'intel·ligència de Dinamarca han assenyalat que Rússia intentava reclutar ciutadans danesos per preparar sabotatges contra empreses de defensa i, aquesta mateixa setmana, han denunciat que una fragata russa havia disparat bengales contra un helicòpter militar danès al Bàltic; la primera ministra, Mette Frederiksen, va parlar d'una actuació destinada a intimidar i dividir. A Lituània, aquesta setmana, avions de l'OTAN han abatut un dron que havia entrat des de Bielorússia i que aparentment portava explosius. Les autoritats encara no han establert públicament si era rus o ucraïnès. Estem davant d'una escalada de la confrontació híbrida Rússia-Europa i de la preparació defensiva europea, amb la importància que diversos esdeveniments diferents s'han concentrat en molt pocs dies. Superat l'escenari de la confrontació híbrida, cosa que ja ningú discuteix, Europa s'està preparant explícitament per al que seria un segon escenari, el dels atacs físics deliberats però ambigus contra territori europeu. Això és precisament el que preocupa Tusk: un dron o míssil que arribi a territori OTAN i que Moscou pugui presentar com a accident.
I, mentrestant, amb Donald Trump a la Casa Blanca, sobrevolant la incertesa europea sobre el compromís militar nord-americà. Amb el Pentàgon revisant actualment el seu desplegament a Europa, on els Estats Units mantenen uns 80.000 militars. I els europeus en una cursa contra rellotge per augmentar les seves capacitats pròpies.