L'esborrany de la sentència de la llei d'amnistia que el Tribunal Constitucional (TC) debatrà al ple del 24, 25 i 26 de juny avala el nucli central de la norma i només introdueix alguns matisos sobre el seu abast. Tanmateix, l'esborrany no es pronuncia sobre el delicte de malversació que afecta Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Jordi Turull. La interpretació per part del Tribunal Suprem ha conduït a no aplicar l'amnistia a Puigdemont en entendre que aquesta actuació recau en una de les excepcions que contempla la mateixa llei d'amnistia per a no aplicar-la: van obtenir un benefici personal.
La ponència elaborada ara per la vicepresidenta del TC, la magistrada progressista Inmaculada Montalbán, considera que el text és plenament constitucional tret de tres punts en concret, esgrimits pel PP en el recurs presentat el passat 9 de setembre. Així doncs, conclou que l'amnistia ha d'incloure també els qui van manifestar en contra del procés independentista; limita el seu àmbit d'aplicació entre l'1 de novembre del 2011 i el 13 de novembre del 2023, i obliga el Tribunal de Comptes a donar audiència a les acusacions populars abans d'arxivar les causes comptables.
La malversació, en l'aire
El text de més de 200 pàgines no fa cap menció específica al delicte de malversació, ja que, segons han confirmat fonts jurídiques a ElNacional.cat, el recurs del PP no impugnava cap aspecte relacionat amb aquest delicte, i part la sentència no l'ha abordat. Tanmateix, l'esborrany si dona la raó als populars en tres punts. Els de Núñez Feijóo argumenten que la llei és arbitrària i vulnera el principi d'igualtat perquè afecta els delictes comesos amb la finalitat d'impulsar el procés d'independència i també accions realitzades per agents de la policia, però no pas altres supòsits. La ponència estableix que també s'incloguin persones que es van manifestar contra el procés. El text també modifica el punt de la llei en el qual s'estableix que es poden amnistiar fets que van finalitzar la seva execució després de la data límit del 13 de novembre del 2023. Segons la ponència, la indefinició pot ser constitucional, i per tant només es poden amnistiar els fets compresos entre l'1 de novembre del 2011 i el 13 de novembre del 2023.
La tercera modificació fa referència a l'arxivament de les causes que es troben al Tribunal de Comptes. La llei estableix que abans de fer aquest procés cal escoltar el criteri del ministeri fiscal i de les entitats del sector públic perjudicades. Per contra, l'esborrany defensa que la llei no vulnera la separació de poder ni és contrària al dret europeu. A més, també afegeix les acusacions populars personades.
Ple sobre l'amnistia
La ponència redactada per Montalbán es repartirà aquest dilluns entre els magistrats perquè puguin estudiar-la de cara al Ple que començarà el 10 de juny i que servirà perquè la vicepresidenta del TC l'exposi als seus companys. En aquest ple el Constitucional abordarà i previsiblement rebutjarà les peticions del PP i tres magistrats d'ajornar la deliberació sobre l'amnistia fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es pronunciï sobre les qüestions prejudicials plantejades pels tribunals. L'esborrany arriba just quan l'amnistia compleix un any amb molts dels seus objectius polítics encara sense resoldre, ja que els principals líders independentistes com Puigdemont, Oriol Junqueras o el secretari general de Junts, Jordi Turull, de moment, s'han quedat fora de la llei.
Un cop superat aquest escull, l'atenció es traslladarà al ple monogràfic dels dies 24, 25 i 26 de juny per aprovar la sentència de la llei d'amnistia. A priori, el text elaborat per Immaculada Montalbán comptarà amb els vots de la majoria, és a dir, de sis magistrats proposats pel PSOE, i el vot en contra dels quatre proposats pel PP. Hi ha dos magistrats que no participaran en la deliberació. Són l'exministre socialista Juan Carlos Campo, que es va apartar de forma voluntària, i el conservador José María Macías, recusat per haver participat en l'informe del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) contra la llei.