El naufragi d’aquest passat dimarts de la llei que delega les competències en immigració a la Generalitat estava pràcticament anunciat. Junts per Catalunya va dur a votació la iniciativa que havia pactat i registrat conjuntament amb el PSOE sabent que Podemos no avalava la seva aprovació. Però els morats no només han acusat la llei de forma tergiversada de ser racista, sinó que fa mesos que insisteixen en un intercanvi de cromos: volen que s’aprovi una Iniciativa Legislativa Popular per regularitzar, segons els seus càlculs, 500.000 immigrants de forma extraordinària que actualment no tenen papers. Fonts del govern espanyol admeten que cal que hi hagi “elements d’intercanvi” perquè tot acabi en un acord. Però el partit de Ione Belarra, Irene Montero i Pablo Iglesias planteja una renegociació amb desigualtat de condicions sobre la carpeta de la immigració.
Dimarts, una estona abans de la celebració al Congrés dels Diputats del debat sobre la mesura, es va produir una reunió entre membres de Podemos i Junts. No hi va haver acord. Els morats van demanar als independentistes que retiressin la seva iniciativa, que aprovessin la ILP de regularització i que més tard, en tot cas, ja seurien a negociar la norma que deixa en mans de les institucions catalanes la gestió de la immigració. El plantejament de Podemos, tal com denuncien fonts de Junts a aquest diari, és el d’una negociació desequilibrada. Perquè el grup parlamentari de Míriam Nogueras ja va votar a favor de la presa en consideració d’aquesta iniciativa popular l’abril del 2024. De fet, només Vox hi va votar en contra. És a dir, ja va superar un primer filtre que ara Podemos es nega a concedir a la delegació de competències.
Després de la reunió sense acord, aquesta petició la va verbalitzar durant el debat el diputat Javier Sánchez Serna dirigint-se directament a Míriam Nogueras: “Els proposo que retirin la votació d’aquesta proposició, aprovin la ILP de regularització de mig milió d’immigrants i llavors nosaltres seurem a parlar”. Un dia abans, el portaveu de Podemos, Pablo Fernández, posava unes condicions encara més complicades. En roda de premsa assegurava que abans de negociar el contingut de la llei registrada per Junts i PSOE “cal aprovar lleis per tancar els CIE, regularitzar el mig milió de persones que es troben en situació administrativa irregular, derogar la llei d’estrangeria, prohibir per llei les batudes basades en el perfil ètnic i les devolucions en calent, i erradicar el racisme institucional”.
La gran excusa de Podemos per negar-se a l’aprovació de la mesura que reclama el partit del president a l’exili, Carles Puigdemont, és que la seva exposició de motius és racista. El que planteja la norma és que Catalunya pugui tenir “un model de gestió basat en l'establiment d’un marc de drets inclusius i deures clars, tant per part de les persones que arriben a la nostra terra com per part de la societat catalana que els acull”. “Aquest marc ha de ser l'element clau que vertebri la integració i el respecte als valors cívics i coneixements lingüístics i culturals que defineixen la nostra societat; un nou contracte social que serveixi per protegir les persones nouvingudes davant la potencial vulneració dels seus drets i brindar-los més oportunitats, així com per a protegir la cohesió de la societat d'acolliment, la seva llengua i la seva cultura”.
Canvis en l’exposició de motius?
Els morats assenyalen, a més, que el text descriu la immigració com un “risc”. El text, tanmateix, apunta que és responsabilitat dels governs “evitar possibles efectes” de la immigració que “poguessin representar un risc”. I, de fet, s’assenyala que els “riscos” estan “alimentats per la desinformació i les boles que poden aprofitar les ideologies radicals de diferent signe que busquen erosionar els valors sobre els quals s’ha fundat el model de pau, prosperitat i llibertats que ha conegut Europa; un radicalisme que comprèn des de la xenofòbia i el racisme fins a l’integrisme religiós i el terrorisme, fenòmens davant dels quals la democràcia ha de reaccionar i actuar sense miraments”.
De totes maneres, Nogueras va obrir-se dimecres en una entrevista a TVE a fer “canvis” en el preàmbul de la norma si aquest és realment l’únic escull perquè Podemos doni llum verda a la proposició de llei. Però en aquestes mateixes declaracions a la televisió pública espanyola va advertir que, a parer seu, el posicionament de Podemos es deu senzillament a la seva mentalitat centralista i la negativa d’atorgar unes competències a Catalunya. Fonts d’aquest grup parlamentari aclareixen a ElNacional.cat que encara és massa aviat per saber si la formació s’obrirà a fer canvis en l’exposició de motius. La direcció del partit —a qui aquesta setmana alguns alcaldes li han traslladat el seu malestar amb qüestions relacionades, entre d'altres, amb la immigració i la multireincidència— encara ha de reunir-se per valorar la derrota patida aquesta setmana i analitzar quines noves passes es poden donar.
Els socialistes, disposats a tornar a presentar la iniciativa, assumeixen que cal trobar un “element d’intercanvi”
Malgrat que els socialistes —que han estat coautors de la proposició de llei amb Junts— són conscients que titllar la norma de “racista” és una excusa de mal pagador, sí que consideren que caldrà fer algun canvi de cromos amb Podemos. Fonts del govern espanyol manifesten la seva predisposició de portar de nou al Congrés la delegació de les competències en immigració i adoptar un paper d’intermediaris, però afirmen que cal trobar algun “element d’intercanvi” amb Podemos. Apunten, també, que caldrà esperar uns dies perquè “les passions a la tribuna de la cambra provoquen avaries”.
També mostren la seva predisposició a impulsar via reglament els punts que no requereixen rang de llei. De moment, les fonts de la Moncloa consultades per aquest diari mantenen en l’aire quin Pla B impulsarà ara que la llei ha quedat ensorrada. En privat, Junts també assenyala que encara no han ideat amb els socialistes la via alternativa per salvar, com a mínim, alguns punts de l’articulat de la norma. De totes maneres, dimarts, en una roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Ministres, la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, va comprometre’s a “continuar millorant i consolidant l’autogovern català” davant d’una derrota que ja estava anunciada.