Aquest dissabte va ser Jordi Turull qui elevava el to contra Podemos per la seva oposició “catalanòfoba i anticatalanista” a delegar a la Generalitat les competències en immigració. I aquest dilluns ha sigut la formació morada qui ha fet el mateix amb el secretari general de Junts per Catalunya. Pablo Fernández, portaveu del partit de Ione Belarra i Irene Montero, ha assegurat que és “infame, una estupidesa i una absoluta gilipollez” que se'ls acusi en aquests termes, després d’haver sigut “l’únic partit espanyol” que va visitar els presos polítics als centres penitenciaris i que va oposar-se a l’aplicació del 155 l’any 2017. “A aquest personatge li hauria de caure la cara de vergonya”, ha manifestat en roda de premsa. També l'exlíder d'aquest partit, Pablo Iglesias, ha enviat els independentistes "a la merda".
Malgrat haver disparat d’aquesta manera contra el dirigent de Junts, el portaveu de Podemos sí que ha obert aquesta vegada una petitíssima escletxa a un possible acord per delegar les competències en immigració a la Generalitat. Ha afirmat que “cal aprovar lleis per tancar els CIE, regularitzar el mig milió de persones que es troben en situació administrativa irregular, derogar la llei d’estrangeria, prohibir per llei les batudes basades en el perfil ètnic i les devolucions en calent, i erradicar el racisme institucional”. "I després" d’aprovar-se tot aquest paquet de mesures antiracistes, “ja parlarem de traspàs de competències o de tot el que vulguin; però avui Podemos hi votarà radicalment en contra”, ha sentenciat.
S'ha pronunciat en termes semblants aquest dilluns Pablo Iglesias, que en la tertúlia de RNE ha reaccionat a les declaracions de Turull. "Que els que estan competint amb els feixistes d'Aliança Catalana i amb propostes obertament racistes ens diguin que no ser pujolista és ser catalanòfob i quan a més al seu partit hi ha posicions prosionistes contràries als drets humans, doncs amb tot l'afecte i respecte, poden anar-se'n una miqueta a la merda", ha expressat. L'exvicepresident del govern espanyol i exlíder de Podemos ha recordat que ell mateix va visitar a la presó Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Oriol Junqueras, i que va mantenir interlocució amb el president a l'exili Carles Puigdemont. Tot, en un moment en el qual "se't crucificava" per defensar aquestes posicions, a més de defensar el dret d'autodeterminació de Catalunya i la negativa a aplicar el 155.
El PSOE insisteix que compleix els seus acords i deixa entreveure un possible Pla B
Posteriorment, en una altra roda de premsa, la portaveu del PSOE, Montse Mínguez, ha insistit que els socialistes "compleixen" els seus pactes amb els socis i "suen la samarreta" per aconseguir que es facin realitat. "Però no se'ns pot carregar la responsabilitat de què voten la resta de partits perquè cada formació escull què vota", ha defensat. També ha deixat entreveure que les dues formacions que van presentar aquesta proposició al Congrés tinguin preparat un Pla B si aquest dimarts la cambra baixa tomba la iniciativa. "Veurem què passa i llavors podrem avançar-los o no alguna cosa més", ha afirmat davant dels periodistes. Fonts socialistes no confirmen ni desmenteixen que s'estigui preparant aquesta possible alternativa.
Aquest dimarts es votarà al Congrés dels Diputats la proposició de llei pactada entre Junts per Catalunya i el PSOE per delegar a la Generalitat les competències en immigració. Els vots de Podemos són imprescindibles i, per tant, ara per ara la iniciativa està perduda. Fa mesos que Podemos denuncia que en l’exposició de la llei s’assenyala la immigració com un risc per a la convivència i la cohesió social. El text, tanmateix, apunta que és responsabilitat dels governs “evitar possibles efectes” de la immigració que “poguessin representar un risc”. I, de fet, s’assenyala que els “riscos” estan “alimentats per la desinformació i les boles que poden aprofitar les ideologies radicals de diferent signe que busquen erosionar els valors sobre els quals s’ha fundat el model de pau, prosperitat i llibertats que ha conegut Europa; un radicalisme que comprèn des de la xenofòbia i el racisme fins a l’integrisme religiós i el terrorisme, fenòmens davant dels quals la democràcia ha de reaccionar i actuar sense miraments”.
Davant de la lectura interessada del contingut de la llei que fa Podemos, el govern espanyol insta la formació a llegir-ne correctament el contingut i tenir en compte que la norma no lliura les competències a un partit polític, sinó a una Generalitat, que, a més, està ara mateix governada pel PSC amb el suport extern d’ERC i els Comuns. “Es tracta d’un pas endavant perquè una autonomia, com a administració més pròxima, hi pot dir molt per donar un millor servei i una política més eficaç”, ha defensat en roda de premsa la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz.
Sense diàleg entre totes dues parts
La setmana passada, fonts de Junts per Catalunya explicaven que fa temps que els independentistes volen reunir-se amb Podemos per negociar aquesta carpeta, però que la formació de Belarra i Montero encara no s'ha assegut amb ells. Així ho ha confirmat aquest dilluns Fernández, que ha afirmat que “no hi ha hagut cap negociació ni interlocució” en els darrers dies ni amb el PSOE ni amb els independentistes.