Sis mesos després que Junts i el PSOE acordessin la llei per delegar les competències en immigració a la Generalitat de Catalunya, el Congrés dels Diputats ha posat data al primer debat i votació de la iniciativa. Serà la presa en consideració, el primer examen parlamentari al qual s’ha de sotmetre una proposició de llei (després els partits poden presentar esmenes per modificar el redactat), que s’ha fixat per al pròxim dimarts, 23 de setembre. Fonts parlamentàries apunten a ElNacional.cat que així ho ha confirmat Junts a la Junta de Portaveus de la Cambra Baixa. Tanmateix, el més probable és que descarrili perquè Podemos, igual que va expressar el primer dia, manté la negativa total a deixar que el text passi el filtre, segons reiteren a aquest mitjà fonts de la formació morada. Per què es votarà la setmana que ve? El motiu és que Junts tenia quota per incloure una proposició de llei en l’ordre del dia i no té cap altra iniciativa legislativa registrada per posar a sobre de la taula. Per evitar la votació, hauria pogut registrar-ne una altra o retirar el text. De fet, en els últims mesos, el PSOE hauria pogut fer el pas, però (conscient de les reticències de Podemos), sempre ha optat per debatre altres iniciatives i deixar aparcada aquesta llei.
📝 Els detalls de l’acord Junts-PSOE sobre immigració: Mossos a la frontera i gestió de les expulsions
El PSOE no comparteix les presses de Junts. “A nosaltres ens agradaria sempre tenir més temps per negociar les coses i que els assumptes arribessin aquí amb la garantia que poden ser aprovats”, ha al·legat el portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, en roda de premsa. “La quota era de Junts, la decisió era de Junts i nosaltres aprofitarem al màxim el temps que tenim per negociar i per veure si aconseguim que tiri endavant”, ha afegit. “La responsabilitat dels tempos, en aquesta ocasió, no correspon al Grup Socialista”, ha reblat. I ha reivindicat el paper del PSOE: “Hem complert els nostres compromisos i portem la iniciativa esperant que s’aprovi, negociant perquè compti amb la majoria d’aquesta cambra”.
Quan va anunciar l’acord, Junts va reivindicar que, amb aquesta llei, Catalunya podria “desenvolupar un model propi i una política integral”, atès que en “totes les fases de la relació dels immigrants amb l’administració”, les institucions catalanes tindrien una “posició determinant en el marc de la legislació internacional europea i de l’estat espanyol”. Les principals novetats de la proposició de llei de Junts i el PSOE són que els Mossos d’Esquadra actuarien a la frontera i serien presents en ports i aeroports, que la Generalitat expediria el document d’identitat per als estrangers, que Catalunya gestionaria les expulsions i devolucions d’estrangers i els Centres d’Internament d’Estrangers i que es configuraria una “finestreta única” de les autoritzacions d’estada de llarga durada, residència temporal i residència de llarga durada. A més, Catalunya podria exigir el català per evitar l’expulsió. La llei estipula que, en matèria lingüística, “s’aplicaran les previsions de la legislació vigents a l’exercici de les competències delegades”.
L’enfrontament entre Junts i Podemos
La primera resposta de Podemos després de conèixer la llei va arribar a través de Ione Belarra. “Els socialistes han pactat donar les competències en immigració a un partit antiimmigració que competeix amb la ultradreta catalana, no es farà amb els nostres vots”, va advertir a X. “El que és urgent al nostre país és l’aprovació de la Iniciativa Legislativa Popular de regularització que fa més d’un any que espera”, va afegir. Per la seva banda, Carles Puigdemont va reivindicar la competència com una “competència d’Estat”. “Sabem que sense immigració no hi ha progrés, però sense integració no hi ha nació”, va esgrimir. “Tot el que té a veure amb la vida d’un estranger a Catalunya passarà per la Generalitat”, va celebrar. “Els postulats racistes ens obliga a fer canvis en la manera de gestionar els fenòmens de la nostra immigració, per garantir i afavorir la convivència”, va justificar.
L’última picabaralla dialèctica entre Junts i Podemos sobre aquesta qüestió va ser a finals d’agost. L’eurodiputada Irene Montero va tornar a vincular l’acord amb el racisme: “No té res a veure amb les competències, sinó amb una qüestió de racisme, perquè torna a situar la immigració com un problema”, va verbalitzar en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio. “Si del que es parla és de validar una política migratòria nociva per a les persones immigrants, amb Podemos no podran comptar”, va postil·lar. Més tard, l’eurodiputat Toni Comín va replicar-li que la concepció de la dirigent de Podemos és “sorprenent i inquietant”. “No entén que una adequada estratègia d’integració beneficia la població nouvinguda i la població autòctona? No entén que la millor manera de garantir aquesta integració és transferir les competències d’immigració a la Generalitat?”, es va preguntar a X. I va defensar que el traspàs de competències en immigració és la “millor manera de combatre el racisme de la ultradreta”.
Mossos a la frontera i gestió de les expulsions
Un dels canvis substancials té a veure amb la policia catalana, que gestionaria la seguretat de ports, aeroports i les zones crítiques en cooperació amb la resta de les forces i cossos de seguretat de l’Estat (Guàrdia Civil i Policia Nacional) i actuaria a la frontera en coordinació amb la policia espanyola per “complir les competències” de la nova llei. Així mateix, els Mossos exercirien la competència per a la “prevenció, persecució, protecció i assistència” a les víctimes de tràfic i explotació d’éssers humans.
Així mateix, Catalunya gestionaria les devolucions d’estrangers (quan tinguin prohibició d’entrada) i exerciria la competència sancionadora dels procediments administratius (inclosa la resolució i execució): instruiria i executaria expulsions que no requereixin expedient de devolució i formularia la proposta en les expulsions que requereixin expedient a través de la valoració prèvia dels criteris orientatius que estableixi la Junta de Seguretat de Catalunya. A més, Catalunya expediria el document d’identitat per als estrangers, a partir del Registre del NIE de l’estat espanyol, i gestionaria integralment els Centres d’Internament d’Estrangers.