“El país pateix les conseqüències d’una mala gestió per part dels que han tingut i tenen les competències. Els diferents governs espanyols, una mala gestió i la negació del problema han portat al col·lapse. L’estat no ha pogut o no ha volgut controlar aquest fenomen, ho volem fer nosaltres”. Així ha defensat Míriam Nogueras la proposició de llei impulsada pel PSOE i Junts per traspassar les competències en immigració a la Generalitat de Catalunya. La norma és un compromís que es remunta el gener del 2024, a canvi de l’aval dels juntaires als primers tres decrets de la legislatura, i es va materialitzar fa sis mesos, poc després que els juntaires retiressin la petició que Pedro Sánchez se sotmetés a una qüestió de confiança. Ara bé, la votació està abocada al fracàs a causa del rebuig frontal de Podemos (i les reticències d’alguns sectors de Sumar). “La supervivència de la nostra identitat no està garantida, sobretot per l’enorme impacte que aquest fenomen té en la llengua catalana, que és un factor de cohesió i integració social extraordinari”, ha verbalitzat Míriam Nogueras.
Míriam Nogueras ha defensat la idoneïtat del traspàs de competències amb la voluntat de poder “augmentar l’autogovern”, poder fer una “gestió eficient i de proximitat” i poder “controlar l’actual desbordament”. “Aquest no és un debat sobre les polítiques concretes que s’han d’aplicar en matèria d’immigració, això ho decidiran els catalans, ni vostès, ni avui, ni aquí”, ha volgut deixar clar. “Estem proposant més poder polític per a Catalunya”, ha reiterat. I ha acusat els que han decidit “no intervenir” o “donar l’esquena al problema” de “deixar la porta oberta al col·lapse”, “radicalitzar la societat” i “destruir l’estat del benestar de Catalunya que tant ha costat de construir”.
“Les classes populars i mitjanes que han pencat i han pagat impostos tota la vida avui no reben els serveis públics que necessiten, el sistema ha gripat. El problema no és que un nou vingut de família sense recursos rebi ajudes, el problema és que molta població de classe mitjana i treballadora, si ho necessita, avui en queda exclòs”, ha verbalitzat. I ha posat dades a sobre de la taula. En els últims quinze anys, “un de cada quatre immigrants arribat a Espanya s’han instal·lat a Catalunya”, que ha passat dels sis als vuit milions: “El país i els serveis han quedat saturats”, ha lamentat. “Més del 40% dels immigrants a Catalunya no treballen i molts d’ells han de rebre ajudes socials per poder viure”, ha afegit. A més, ha posat la lupa en les escoles: “No hi ha sistema educatiu que pugui digerir aquestes xifres i menys si no hi ha els recursos per fer-ho. No hi ha aules d’acollida que garanteixin el coneixement de la llengua catalana i el conjunt del sistema educatiu se n’està ressentint”.
José Zaragoza defensa el traspàs dins del “paraigua” de la Constitució: “Continua donant els seus fruits”
En el torn de presentació i defensa de la iniciativa, també ha intervingut el socialista José Zaragoza, que ha centrat el seu discurs a llançar dards contra el PP, un partit que ha presentat com el “pioner” en el traspàs de competències amb el Pacte del Majestic que van firmar José María Aznar i Jordi Pujol el 1996 i que incloïa, per exemple, el desplegament dels Mossos, les competències de trànsit o la cessió del 30% de l’IRPF: “Si el PP vota en contra, no és perquè no estigui d’acord, si no fossin en els escons de l’oposició votarien a favor”, ha expressat.
El diputat del PSC ha justificat que el que es vota avui és una “mesura constitucional” i que la Carta Magna “continua donant els seus fruits” i “continua sent” el “paraigua democràtic” i ha subratllat que “sempre es treballarà conforme a la llei estatal”. Així mateix, ha defensat les bondats de la delegació de les competències adduint que “permet ser més eficients”, “millorar la integració” i “reduir les duplicitats”. “No es tracta de treure competències a ningú, es diu col·laborar”, ha destacat. I ha acabat, gairebé a tall de nota a peu de pàgina, amb un missatge a Podemos: “Defensen molt l’Espanya plural, però avui votaran en contra de col·laboració entre una autonomia i l’estat, encara som a temps que aquest segle sigui un espai de dignitat i esperança”.
Míriam Nogueras arremet contra Podemos: “Sempre escullen l’extrema Espanya”
La líder de Junts a Madrid també ha carregat contra Podemos, que en els últims dies ha mantingut un dur enfrontament dialèctic contra aquesta iniciativa: “És tan anticatalana i centralista l’extrema dreta com ho és l’extrema esquerra, sempre escullen l’extrema Espanya”, ha proclamat al final del seu discurs. “El que pot passar avui és que el populisme dels dos extrems coincideixin”, ha verbalitzat. Així mateix, ha preguntat a Pablo Iglesias, que ahir va enviar el partit independentista “una miqueta a la merda”, si “creu que la gent d’Esquerra Republicana és racista per voler que Catalunya tingui les competències”.
Els dies previs a la votació de la llei han estat marcats per una guerra dialèctica d’alt voltatge entre Junts i Podemos. El cap de setmana, el secretari general dels juntaires, Jordi Turull, va titllar els morats de “catalanòfobs i anticatalanistes”, una expressió que va enfurismar Podemos. El portaveu Pablo Fernández va esclatar i va sostenir que el que havia dit Turull era “infame, una estupidesa i una absoluta collonada”. “A aquest personatge li hauria de caure la cara de vergonya”, va afegir.
Mossos a la frontera i gestió de les expulsions
Quan va anunciar l’acord, Junts va reivindicar que, amb aquesta llei, Catalunya podria “desenvolupar un model propi i una política integral”, atès que en “totes les fases de la relació dels immigrants amb l’administració”, les institucions catalanes tindrien una “posició determinant en el marc de la legislació internacional europea i de l’estat espanyol”.
Les principals novetats de la proposició de llei són que els Mossos d’Esquadra actuarien a la frontera i serien presents en ports i aeroports, que la Generalitat expediria el document d’identitat per als estrangers, que Catalunya gestionaria les expulsions i devolucions d’estrangers i els Centres d’Internament d’Estrangers i que es configuraria una “finestreta única” de les autoritzacions d’estada de llarga durada, residència temporal i residència de llarga durada. A més, Catalunya podria exigir el català per evitar l’expulsió. La llei estipula que, en matèria lingüística, “s’aplicaran les previsions de la legislació vigents a l’exercici de les competències delegades”.