El portaveu d'Unides Podem al Congrés, Pablo Echenique, ha assegurat aquest dijous que la decisió de l'Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que defensa que cal demostrar que hi ha "deficiències sistèmiques" en el sistema judicial de l'Estat per rebutjar les euroordres contra els líders independentistes reclamats per l'1-O, és una "mala notícia". Al seu entendre "tot el que no ajudi a desjudicialitzar el conflicte polític a Catalunya no és una bona notícia". "Nosaltres pensem que el conflicte polític a Catalunya es resoldrà, si es pot resoldre, mitjançant el diàleg i les solucions democràtiques, i tot el que contribueixi a seguir judicialitzant un conflicte polític ens sembla una mala notícia", ha dit en declaracions al pati del Congrés dels Diputats. 

Una opinió que no és vinculant

L'opinió de l'Advocat General, Richard de la Tour, no és vinculant, però sol coincidir amb les sentències que emet el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que, en aquest cas, marcarà el futur judicial a Bèlgica de l'expresident Carles Puigdemont. De la Tour opina que Bèlgica es va extralimitar en el rebuig a l'euroordre de l'exconseller Lluís Puig, la qual va denegar per risc de vulneració dels drets fonamentals i en qüestionar la competència del Tribunal Suprem per jutjar els implicats en el cas de l'1-O. Malgrat referir-se als motius pels quals Bèlgica va rebutjar l'extradició de Puig, els arguments que el tribunal doni en la sentència definitiva afectaran a la resta d'euroordres contra líders independentistes, inclosa la de Carles Puigdemont. En les conclusions, el lletrat defensa que l'autoritat judicial que ha de decidir sobre l'extradició no pot "controlar" si el Tribunal Suprem és competent perquè seria contrari al "principi d'autonomia processal", pel qual els estats poden designar l'autoritat judicial competent per emetre euroordres. 

L'opinió de l'advocat general del TJUE respon a les preguntes prejudicials que Llarena va presentar al març del 2021 després de la negativa de Bèlgica a extradir l'exconseller Lluís Puig en veure un risc de vulneració del dret a un judici just i a la presumpció d'innocència. Això marcava un precedent per a la resta d'euroordres i Llarena va enviar al TJUE fins a set preguntes en les quals exposava els seus dubtes sobre la interpretació que fan els magistrats belgues de la normativa que regula les euroordres. Concretament, Llarena va preguntar al TJUE si Bèlgica pot examinar el risc de vulneració de drets fonamentals en el cas dels exiliats. En cas que així sigui, també demanava esclarir si l'opinió del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries vinculat a l'ONU és un element prou sòlid. A més, el jutge del Tribunal Suprem volia saber fins a quin punt Bèlgica pot rebatre la seva competència per jutjar els implicats en el cas de l'1-O.