Judith Arnal Martínez, la cap de gabinet de la vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Nadia Calviño, ha plegat en plena polèmica pel fitxatge del marit d'aquesta, Ignacio Manrique de Lara, a Patrimoni Nacional, per decisió d'una excol·laboradora de Calviño. Fonts d'Afers Econòmics citades pel diari Voz Populi,  però, no emmarquen la sortida de la cap de gabinet amb aquest suposat cas de nepotisme, sinó en una "decisió conjunta que es fa en el moment més adequat, davant la càrrega de treball que assumirà el govern i en concret, la vicepresidència primera, amb la presidència espanyola de la UE", que Espanya assumirà al juliol.

La sortida de la cap de gabinet s'aprovarà al Consell de Ministres de dimarts que ve, última reunió governamental de l'any, al qual precisament Assumptes Econòmics porta el Reial decret llei d'ajudes, que coordina la vicepresidència. Aquesta dimissió se suma a la de diversos càrrecs de confiança de Calviño en els últims mesos, entre ells, la de l'exsecretaria d'Estat d'Economia i excol·laboradora de Calviño, Ana de la Cueva, que està investigada pel rescat de Plus Ultra, i que ara presideix Patrimoni Nacional. Aquest organisme és el que ha fitxat el marit de Calviño com a coordinador d'estratègia comercial i màrqueting, amb un informe favorable d'Hisenda en temps rècord, aprovat aquest dimecres, segons Voz Populi. Juydith Arnal no és la primera cap de gabinet que deixa Calviño. El maig del 2021 també se'n va anar la que havia estat cap de gabinet des que la vicepresidenta va arribar al Ministeri, Carmen Balsa. 

Mentrestant, el Congrés dels Diputats ha donat llum verda aquest desembre al paquet de mesures que Nadia Calviño va impulsar al costat del sector financer per ajudar a les famílies de classe baixa i mitjana que tinguin hipoteques a tipus variable i s'hagin vist perjudicades per la pujada de l'Euríbor. La vicepresidenta espanyola i també ministra d'Economia va tancar un acord amb les patronals bancàries AEB i CECA el novembre passat. El Consell de Ministres li va donar suport el dia 22 i finalment es va aprovar de manera definitiva, perquè no es va tramitar com a projecte de llei i, per tant, no va haver de passar pel Senat.

Les mesures entraran en vigor el pròxim 1 de gener de 2023, moment a partir del qual, les entitats financeres estaran obligades a promocionar-les, informant adequadament a tots els clients titulars de préstecs hipotecaris sobre la possibilitat d'acollir-s'hi, tal com s'indica el Reial Decret-llei 19/2022 que va tirar endavant Nadia Calviño. El Banc d'Espanya i el ministeri d'Economia també hauran de donar difusió sobre les mesures. Les mesures d'alleujament hipotecari podran ajudar un màxim d'un milió de famílies, segons els càlculs de la mateixa Calviño. Es calcula que hi ha unes 350.000 famílies vulnerables i unes altres 700.000 de classe mitjana en risc de vulnerabilitat. En concret, podran accedir-hi persones els ingressos familiars de les quals, amb caràcter general, siguin inferiors a tres vegades i mig l'IPREM (29.400 euros) i estiguin travessant una dificultat financera temporal. O els que tenen uns ingressos inferiors a tres vegades l'IPREM (25.200 euros) i es trobin en una especial situació de vulnerabilitat.