La llei mordassa torna al centre del debat polític. Reformar-la és un objectiu compartit per molts dels partits amb presència al Congrés dels Diputats. Ara bé, els termes i els tempos de la modificació no són coincidents i l’existència de discrepàncies al si de les majories d’investidura de Pedro Sánchez l’ha impossibilitat fins ara. Aquest dilluns s’ha fet un pas més: la plataforma ‘No somos delito’ ha presentat en un acte a la cambra baixa deu línies vermelles que s’han d’incorporar en les propostes legislatives que es duguin a terme a partir d’ara. Encara està per veure si aquesta serà la legislatura definitiva.

En primer lloc, es demana que “no serà delicte «alterar la seguretat ciutadana» si no sabem què significa”. Durant l’acte, Sara López, de la Comisión Legal Sol i de ‘No somos delito’, n’ha desenvolupat quines són les peticions. En aquest cas, ha denunciat que la llei actual “conté conceptes jurídics indeterminats que són termes d’àmplia interpretació per part dels Cossos de Seguretat de l’Estat i permeten cert marge de discrecionalitat”. Demanen que s’eliminin conceptes poc concrets o, com a alternativa, que “s’estableixin instruccions vinculants a l’hora d’aplicar-los” i que s’afegeixin “mecanismes de denúncia en cas d’incompliment”.

En segon lloc, “la paraula d’un agent no serà una prova”. Sara López ha relatat que és necessari eliminar la “presumpció de veracitat que la llei atorga als agents” perquè passi a tenir valor de “mera denúncia”. En tercer lloc, “el perfilament ètnic i racial serà prohibit i descrit com a discriminatori”. López ha esgrimit que “l’estàndard de la sospita raonable només es pot fer amb base a una sospita fundada en criteris objectius”. A més, ha reclamat que hi hagi un registre de quantes identificacions es produeixen, en el que quedi clar el “motiu de la identificació” i el “perfil racial”, i que els agents vagin sempre “degudament identificats”.

Sancions administratives, dret a la informació i escorcolls

En quart lloc, “les sancions administratives no es traduiran en antecedents penals” i s’eliminarà el registre central d’infractors, que Sara López cataloga de “registre de caràcter ideològic”. En cinquè lloc, “la protesta serà un dret”. Per tal d’aconseguir-ho, proposen diferents mesures: caldrà derogar els delictes de desobediència i de falta de respecte a l’autoritat, els protocols d’actuació policial hauran de “ser d’accés públic completament per a la ciutadania” i “en la seva elaboració hauran de poder participar experts i organitzacions de la societat civil” i s’haurà de prohibir gravar activistes i l’ús de projectils d’energia cinètica.

En sisè lloc, “el dret a la informació serà protegit” i, en concret, caldrà “protegir de manera expressa l’escrutini de les actuacions policials per part de periodistes i ciutadania suprimint la sanció d’imatges” dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat. En setè lloc, “els escorcolls basats en meres sospites seran prohibits” per garantir el “dret a la intimitat” i s’exigirà que “s’estableixi un protocol d’actuació per a població trans perquè pugui elegir el gènere de l’agent que vagi a escorcollar-lo”.

Autoconsum d’estupefaents, devolucions en calent i pobresa

En vuitè lloc, “l’autoconsum al carrer no serà delicte”, ja que “el consum en la via pública de dosi d’autoconsum de substàncies estupefaents no és un problema de seguretat ciutadana” i “molt menys portar-lo sense arribar a mostrar-lo”, i s’eliminaran les “sancions a les plantacions en llocs visibles al públic”.

En novè lloc, les “devolucions en calent seran prohibides”. ‘No somos delito’ planteja que “cap persona podrà ser tornada fins que hagi tingut accés al procediment, que ha d’incloure la possibilitat de tenir dret d’accés a la defensa i de recórrer totes les resolucions amb totes les garanties”. Finalment, “no es criminalitzarà la pobresa”, ja que “l’espai públic és per a totes les persones i cap persona ha de poder ser exclosa o expulsada d’un lloc per viure en la pobresa”.

Sumar va registrar fa unes setmanes la proposta que es va tombar la passada legislatura

A tot això, fa deu dies, el PSOE es va mostrar partidari en una votació al Congrés a “impulsar la derogació” de la llei mordassa, en concret, de “totes les restriccions de drets contemplades en l’última reforma de la llei de Seguretat Ciutadana”. La reforma de la llei mordassa ja es va intentar la passada legislatura, però ERC i Bildu la van tombar perquè el govern espanyol no va voler acabar amb les pilotes de goma i les devolucions en calent. A més, modificar la llei mordassa és una de les demandes que va fer Yolanda Díaz a Pedro Sánchez després de les cinc jornades de reflexió del president espanyol. De fet, Sumar va registrar al Congrés una iniciativa en aquest sentit a inicis de maig amb un text que recuperava “pràcticament el 100%” el text del 2023, segons va defensar el diputat Enrique Santiago.