Sumar ha enregistrat aquest divendres en el Congrés dels Diputats una proposició de llei de reforma de la llei de Seguretat Ciutadana, coneguda popularment com a llei mordassa, amb l'objectiu de "derogar-la". Així ho ha anunciat el portaveu parlamentari de la formació de l'esquerra confederal, Íñigo Errejón, qui ha avisat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que ja no valen "excuses" per a no liquidar la llei aprovada en el seu moment per l'Executiu de Mariano Rajoy, tot seguit al·ludint el seu recent compromís d'avançar en la "regeneració democràtica" de l'Estat. L'últim intent de derogar la llei, a principis del 2023, va resultar fallit per les desavinences entre el PSOE i el tàndem ERC-EH Bildu: els sobiranistes reclamaven prohibir les pilotes de goma i les devolucions en calent i eliminar les sancions per faltes de respecte a l'autoritat i desobediència, aspectes de la llei que els socialistes es van negar a eliminar.
Segons ha explicat aquest divendres en roda de premsa el portaveu d'Izquierda Unida al Congrés i secretari general del Partit Comunista (PCE), Enrique Santiago, la nova proposta recupera "pràcticament al 100%" el text acordat el 2023. Des de Sumar han fet una crida perquè les formacions polítiques progressistes donin suport a l'aprovació "amb urgència" d'aquesta reforma, apel·lant a PSOE, ERC, EH Bildu, PNB, Podemos i BNG, tots ells necessaris per tirar-la endavant. "La nostra intenció és anar a màxims, però som conscients que haurem de construir acords i buscar consensos, perquè tenim els escons que tenim i l'important és tirar la llei endavant", ha argumentat Santiago. Des de Sumar recorden que les majories són les que són i que aquest assumpte és crucial també per a les formacions independentistes, alhora que ha alertat que "els grans beneficiats amb la no reforma d'aquesta llei l'anterior legislatura van ser la dreta i la ultradreta".
Avís a Sánchez: "Les crides a la regeneració democràtica no es poden quedar en reflexions personals"
"Les crides a la regeneració democràtica no es poden quedar en reflexions personals, temptatives o simulacres", va advertir Errejón ja aquest dijous, insistint que el PSOE, Sumar i els seus socis habituals al Congrés han d'aprofitar per a "democratitzar" les normes que el PP va usar per a retallar drets relatius a la protesta i les mobilitzacions ciutadanes durant el seu darrer mandat. "No té cap justificació que la passada legislatura ens passés sense derogar-la ni que, existint una majoria democràtica en aquest Congrés dels Diputats, no l'hàgim fet encara", ha subratllat Errejón, abans d'avisar que aquesta majoria democràtica "cal usar-la" perquè "les majories que no s'usen s'erosionen".
Errejón va subratllar que proposició de llei de Sumar és "de màxims" perquè busca la "derogació completa" de la llei mordassa impulsada pel PP que, segons denuncia, criminalitza la protesta social. El portaveu de Sumar ha subratllat que ha arribat el moment de posar fi a aquesta norma, sobretot en un moment de mobilitzacions com les que s'estan produint en les universitats en contra de l'ofensiva militar d'Israel sobre Gaza. "Volem que tothom pugui manifestar-se amb plena llibertat i per a això cal restituir els drets i les llibertats erosionats pel PP", afirma Errejón, posant l'accent que a Sumar es prenen "de debò" el "punt i a part" que va anunciar Sánchez quan va decidir seguir al capdavant de la Presidència. "Ara el punt i a part cal omplir-lo de contingut. El punt i a part no pot ser només retòrica", va concloure.
Intent fallit el 2023 per la distància entre PSOE i ERC-Bildu
L'últim intent d'eliminar els "aspectes més lesius" de la norma vigent, en concret 36 articles, es va frustrar fa poc més d'un any, el març del 2023. El PSOE i Unides Podem van arribar a un acord, però al final ERC i EH Bildu van tombar la reforma en la Comissió d'Interior per considerar-la insuficient. Els dos grups sobiranistes català i basc defensen que la llei reculli la prohibició expressa de l'ús de pilotes de goma per part de la policia, rebutgen les conegudes com a 'devolucions en calent' d'immigrants que travessen les fronteres i també volien retirar les multes per desobediència i faltes de respecte a l'autoritat.
El que sí que reformava aquell primer intent era reduir el temps d'identificació a comissaria de sis a dures hores, reforçar els criteris per fer registres corporals, garantir el dret a manifestació sense comunicació prèvia (sempre que fos una marxa pacífica), rebaixar sancions per consum de substàncies com el cànnabis, eliminar sancions per enregistrar i difondre imatges de les actuacions dels agents o reduir la quantitat de les multes en funció de la capacitat econòmica de l'afectat.