El cas Cerdán ha dinamitat la legislatura, però els plans de futur de Pedro Sánchez continuen sent els mateixos: esgotar el mandat fins al 2027 sense assumir cap mena de responsabilitat directa per haver comès la negligència —com a mínim— d’haver entregat el timó del PSOE a dos secretaris d’Organització presumptament corruptes. El màxim líder socialista continua atrinxerat; simbòlicament a la Moncloa i físicament aquest cap de setmana a la finca toledana de Quintos de Mora, on estaria segons apunten algunes informacions dissenyant el seu nou nucli. Descarta per ara superar aquesta crisi amb una qüestió de confiança. Per la seva banda, Alberto Núñez Feijóo tampoc no s'atreveix amb una moció de censura. Tem que el tret per desgastar el president espanyol li surti per la culata si es demostra novament incapaç d’articular una majoria alternativa al Congrés: els socis piquen el crostó a Sánchez, però no l’acaben de tombar. En privat, però, algun ministre de màxima confiança del cap de l’executiu admet tenir dubtes sobre si la situació és sostenible. I ja hi ha militants socialistes que no amaguen la seva decepció amb Sánchez; hi ha membres que diuen que el partit es troba en estat de "xoc".
Pedro Sánchez va aconseguir el càrrec de president del govern espanyol gràcies a una moció de censura contra Mariano Rajoy a causa de la sentència del cas Gürtel, una trama de corrupció del PP. Set anys després, Sánchez vol fer veure que la figura de cap de l’executiu es pot separar de la del líder del partit. Per això dijous va comparèixer amb aquella cara de pomes agres a la seu de Ferraz, des d'un faristol que no utilitzava des que és l’inquilí de la Moncloa. Les mesures per respondre a l’escàndol les limita, de moment, a dins del PSOE: no dimiteix, no convoca eleccions, no se sotmet a una qüestió de confiança i ni tan sols renova els membres del seu govern. A banda de demanar unes innòcues disculpes, només ha anunciat una auditoria externa i en el pròxim comitè federal del partit renovarà la seva executiva. Se celebrarà el 5 de juliol a Sevilla; coincidint amb el congrés del PP que començarà un dia abans a Madrid.
Tornarà a la capital andalusa més de mig any després d’haver-hi celebrat un congrés federal en què va optar per bunqueritzar-se amb el seu nucli dur; ja en plena tempesta judicial. Després d’haver anunciat que remodelaria la direcció del partit, no ho va fer; i va mantenir Santos Cerdán al seu costat, malgrat que ja se sabia que havia sigut ell qui havia introduït Koldo García dins del PSOE i qui se l’havia endut després cap a Madrid. Sánchez assegura ara que s’ha assabentat de les irregularitats del seu escuder un cop s’han publicat els àudios que acrediten la gestió de comissions per adjudicacions. Set mesos després, afronta —ara sí— una renovació de l’executiva socialista. No podrà fer net del tot si vol mantenir com a número dos del partit a María Jesús Montero, vicepresidenta primera del govern espanyol i candidata de la formació a les pròximes eleccions andaluses, que han de celebrar-se d’aquí a un any.
Madina i González esmolen les armes per a una guerra de successió
Sánchez impulsarà aquesta renovació del partit en ple qüestionament del seu lideratge; ja es parlava sobre qui podria substituir-lo quan les enquestes del 23-J situaven Feijóo i Abascal a la Moncloa i també quan va clausurar-se cinc dies quan va esclatar el cas Begoña. Enmig d’una tempesta judicial amb cada cop més llamps i trons, Eduardo Madina torna a treure el cap; onze anys després d’haver perdut contra Sánchez unes primàries que, segons la Guàrdia Civil, Cerdán podria haver manipulat. En els últims dies ha criticat l’escàndol del cas Leire Díez i també ha demanat reflexionar sobre la continuïtat del fiscal general de l’Estat. Precisament dijous, el dia en què esclatava el cas Cerdán, va ser assenyalat per Felipe González com a candidat favorit per rellevar Pedro Sánchez com a líder del PSOE.
Mentrestant, l’alcalde de Mérida, Antonio Rodríguez Osuna, ha posat veu al malestar que hi ha en diverses federacions socialistes amb Pedro Sánchez, per haver confiat en dues persones que han submergit el PSOE en una nova trama corrupta. El batlle demanava “actuar d’una altra manera” i advocava per la convocatòria d’un congrés federal extraordinari perquè la militància “opini”. “Els socialistes no ens mereixem això”, etzibava.
Els socis no tomben Sánchez mentre el PSOE està en estat de “xoc”
De moment, els socis parlamentaris de Pedro Sánchez han sigut crítics amb l’escàndol, però no n’hi ha cap encara que es posicioni a favor d’un canvi de cicle. Jordi Turull assegurava aquest dissabte que el futur del president del govern espanyol continua lligat al compliment de l’acord de Brussel·les, malgrat que afirmava que Junts per Catalunya aprofitaria la debilitat socialista i recordava que a Madrid hi tenen “interessos, no amics”. Podemos, l’altre soci més dur amb el PSOE, ha exigit una comissió d’investigació al Congrés. El PNB, que governa Euskadi del bracet dels socialistes, ha assegurat que les explicacions de Sánchez són “insuficients”; mentre que Bildu demana “transparència” i Esquerra Republicana vol que l’auditoria s’estengui al Ministeri de Transports.
Mentrestant, algun ministre admet en privat que la situació és crítica i reconeix els dubtes sobre si la legislatura és sostenible. Aquest dissabte, la ministra Diana Morant admetia estar patint “dolor i indignació”. Paral·lelament, la presidenta del PSOE de Madrid, Paca Sauquillo, assegura que el partit està en estat de “xoc” i que ha patit un “cop”. De moment, a l’Aragó ja s’ha pres una primera mesura com a tallafocs: suspendre de militància un regidor que apareix als àudios de Koldo i Cerdán.
Ni qüestió de confiança… ni moció de censura
“Si el senyor Sánchez vol continuar així, sense poder sortir al carrer, sense ser un president digne, jo no puc impedir-ho en aquest moment”. Des del carrer Gènova, Alberto Núñez Feijóo assumeix amb resignació que no pot transitar cap camí viable per arribar a la Moncloa a curt termini. El mateix dijous, després de la roda de premsa de Pedro Sánchez, ho va tornar a constatar. I continua encallat en una roda de hàmster de la qual no pot sortir. Fa quinze dies, després de l’esclat del cas de Leire Díez, el líder del PP havia agitat novament l’espantall de la moció de censura. Ara bé, va evitar fer un pas ferm endavant i va limitar-se a convocar una mobilització. De fet, des que el passat mes de novembre Víctor de Aldama va declarar a l’Audiència Nacional i va assenyalar directament el president espanyol, el relat del PP ha sigut invariable: amenaçar amb una moció de censura, però esperar passivament que algun dels socis habituals del PSOE s’atreveixin. I és que tant davant dels micròfons com lluny de les càmeres, els dirigents del PP defensen que han fet tot el que podien fer, descarten aixecar el telèfon per trucar a Junts o el PNB i apel·len a la responsabilitat de la resta de partits.
“Si algun dels socis vol posar fi a tot això, que sàpiguen que estic a disposició per obrir una nova etapa al nostre país”, va afirmar el líder del PP el 21 de novembre. Ara, set mesos després, la posició és la mateixa, amb una combinació de voluntat, impotència i resignació. Feijóo es nega a presentar una moció de censura per perdre-la, però no abandona la idea definitivament: “No donaré un baló d’oxigen perquè el ratifiquin com a president del govern espanyol. [...] En el moment que vegi alguna possibilitat, la utilitzaré”, va reiterar el dijous. I va tornar a collar els socis: “Tenen l’oportunitat de salvar una mica d’honor i evitar que tot això els arrossegui sense remei. Els suggereixo que reflexionin. [...] Els asseguro que acabarà malament”. El dia que va reaccionar a les maniobres de Leire Díez per desacreditar la Guàrdia Civil, mantenia la mateixa línia argumental: “Si volen posar fi a això, el Partit Popular continua a disposició. Si [els socis] no volen, no tinguin dubte que els arrossegarà i que la majoria dels espanyols decents els farà còmplices d’aquesta degradació”.
Feijóo no dona per vàlides les explicacions de Sánchez
Les úniques cartes que té el PP sota la màniga és citar Pedro Sánchez a la comissió d’investigació del cas Koldo del Senat, un moviment pel qual a Gènova no hi ha pressa, o tornar al carrer, una jugada que va gastar la setmana passada per respondre al cas Leire Díez. Davant la impossibilitat de passar a l’acció, Alberto Núñez Feijóo opta per elevar el to, tornar a exigir eleccions i situar el president espanyol en l’epicentre de la trama de corrupció. Alguns exemples de la intervenció del líder del PP del dijous: “No hi ha tallafocs possible, no pot pretendre sobreviure. [...] És impossible que pretengui sacsejar-se la responsabilitat perquè la té tota. [...] No és creïble que Sánchez, que tot ho controla al seu govern i al seu partit, no s’assabentava de res. [...] No hi ha cap fugida cap endavant, és una fugida cap enlloc. Qui ha de caure és l’u”.
Feijóo va lamentar que les explicacions del president espanyol eren “absolutament insuficients i decebedores”, li va retreure el “to planyívol” que va tenir durant la roda de premsa i li va exigir “posar fi a l’escapada” perquè “sobreviure no és una opció”. “Que no vagi de víctima perquè les víctimes som tots els espanyols. [...] Espero que els espanyols se sentin igual d’insultats que m’he sentit jo. Això atempta contra la intel·ligència dels ciutadans”, va reblar.
El líder del PP va anar un pas més enllà i va plantar Pedro Sánchez i el rei Felip VI en l’acte institucional del 40è aniversari de l’entrada d’Espanya a la Unió Europea. Tampoc hi van ser Mariano Rajoy, José María Aznar i Felipe González. Feijóo va demanar perdó a la Casa Reial, però va sostenir que estava convençut que la Zarzuela entendria que ell no podia “compartir escenari” amb Pedro Sánchez. “Estrènyer la mà al president del govern espanyol és convertir-me en còmplice del que està fent amb el meu país i no ho faré”, va justificar. “La meva presència ni era imprescindible, ni era aconsellable per salvaguardar la democràcia”, va afegir. Sobre què passarà a actes en el futur, no va voler aclarir què faria, però va deixar la porta oberta a repetir la plantada.