Llançar la pedra i amagar la mà. La irrupció mediàtica de Leire Díez, la fontanera del PSOE que actuava per desprestigiar la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, ha activat una nova ofensiva del PP contra Pedro Sánchez i, especialment i amb més força que altres vegades, contra els socis parlamentaris del govern espanyol. I el PP ha decidit vehicular la seva estratègia a dos fronts: convocar una protesta a Madrid i agitar l’espantall d’una hipotètica moció de censura per a la qual no donen els números. No l’ha presentat i no trucarà els partits per demanar el seu suport. A Gènova, consideren que han fet tot el que podien fer: posar-se a disposició per encapçalar-la si s’arriba a la suma. Però s’albira impossible. I això situa Alberto Núñez Feijóo en una posició incòmoda entre les expectatives verbalitzades i la (crua) realitat parlamentària. Entre la voluntat de marcar perfil propi fent un pas endavant i la incapacitat d’aconseguir els vots necessaris. “Jo tinc tota la voluntat”, va proclamar dijous en una declaració des de Gènova sense preguntes dels periodistes. En una nova gesticulació, tornava a allargar la mà especialment a Junts i al PNB per impulsar una moció de censura.
Ara bé, al cap de poques hores va quedar patent la seva solitud, en bona part reforçada per la croada que ha emprès el PP a Brussel·les per obstaculitzar l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea. “Serà molt de la broma aquest senyor. Vol el nostre suport per anar encara més en contra de la llengua catalana com han reconegut que han fet aquests dies? Això és no tocar ni quarts ni hores”, va replicar Jordi Turull el dijous a X. “No podem ni admetre ni creure que el PP faci bruts moviments contra l’eusquera o participi en tots els recursos contra el nostre autogovern [...] i ens demani ara la nostra ajuda per tirar endavant una moció de censura, no té cap coherència”, va esgrimir Maitane Ipiñazar, secretària de l’EBB del PNB a Euskadi Irratia. I, com era de preveure, ERC també hi ha tancat: “He compartit presó amb moltes persones del Partit Popular i el PP no és cap exemple de moralitat ni ètica. No està en condicions d’intentar donar cap lliçó”, va contestar Oriol Junqueras divendres en ser preguntat per aquesta qüestió. “És evident que el PP no tindrà el nostre suport ni en aquesta qüestió ni en cap altra de semblant”, va concloure.
I és que la mateixa setmana que el PP ha recuperat els cants de sirena sobre la moció de censura, ha orquestrat una ofensiva per dificultar l'oficialitat del català, el vasc i el gallec a la UE. El PP català es va vantar d'haver trucat a països perquè no hi donessin suport, Feijóo va respondre al debat a Brussel·les demanant més castellà a les escoles de Catalunya i el PP va acabar celebrant amb entusiasme l’ajornament del debat al Consell d’Assumptes Generals de la Unió Europea: “És una derrota sense pal·liatius de Sánchez, la seva capacitat d’influència i d’intimidació ha topat amb la convicció i la fermesa de la resta de països”, van presumir els populars.
Tornant a la moció de censura, des de les files del PP insisteixen en públic i en privat que plantejar-la “no depèn” d’ells i s’espolsen les responsabilitats cap als partits que van donar suport a la investidura de Pedro Sánchez. Menys de 24 hores després de l’anunci de Feijóo, diverses veus de la direcció del partit, seguint les paraules que havia pronunciat José María Aznar gairebé al mateix moment que el líder del PP, allunyaven la viabilitat de la moció de censura i evitaven donar bombo a una iniciativa sense aparences de prosperar.
El déjà-vu d’una gesticulació estèril
Alberto Núñez Feijóo ha agitat aquesta setmana el fantasma d’una moció de censura aritmèticament inviable per respondre a les notícies sobre la presumpta corrupció del PSOE igual que ho va fer el novembre com a reacció a la declaració a l’Audiència Nacional de Víctor de Aldama. “Si volen posar fi a això, el Partit Popular continua a disposició. Si no volen, no tinguin dubte que els arrossegarà i que la majoria dels espanyols decents els farà còmplices d’aquesta degradació”, va afirmar el líder del PP. Era la mateixa justificació que fa sis mesos (amb paraules idèntiques): “Si algun dels socis vol posar fi a tot això, sàpiguen que estic a disposició per obrir una nova etapa al nostre país”, va dir en aquell moment. No era el primer cop que ho verbalitzava. La primera al·lusió que hi va fer va ser el juny, durant la campanya de les eleccions europees: el líder del PP no va descartar-ho i va argüir que s’hauria de presentar en el “context adequat”.
El desembre, va reiterar que els motius per impulsar-la eren com una “catedral”, però va reconèixer que els socis no deixarien caure Pedro Sánchez. Quan va ser més clar va ser el gener, en el moment de màxima crisi de la confiança de Junts en el PSOE: “Si els senyors de Junts volen eleccions i donen suport a una moció de censura, tinguin la seguretat que presentaré una moció de censura si tinc prou suports”, va deixar clar en una entrevista a Onda Cero. “Sobren raons, però falten vots”, va reiterar. L'endemà va insistir que la presentaria si hi ha “possibilitats reals que prosperi” i rebutjant “cessions fora de la Constitució”. Finalment, tres dies abans de la declaració a Gènova, se n'havia allunyat: “Una moció de censura per perdre-la és una ratificació de la presidència. Si la fem i torna a reunir els vots, és una confirmació”, va argumentar a Telecinco. La refredava. I 72 hores més tard tornava a oferir-se als socis per impulsar-la.
“Les coses condemnades al fracàs produeixen més frustració”
El primer que va posar fre (gairebé preventivament) sobre les perspectives d’una moció de censura va ser José María Aznar, que va esgrimir que no cal invertir esforços en un camí que acabarà naufragant. “Les coses condemnades al fracàs produeixen més frustració”, va avisar l’expresident del govern espanyol i exlíder del PP. “Cal tenir les idees molt clares i explicar molt bé què és el que hem de fer, què és el que podem fer i com fer-ho, però no produir més frustració. Perquè queda temps llarg i queda molt per fer”, va argumentar la que és una de les veus de més autoritat a les files populars.
“No hi ha un escenari de moció de censura, no és una qüestió que estigui a sobre de la taula”
Les declaracions públiques dels últims dies dels dirigents del PP evidencien una dualitat contradictòria i simultània: els populars s’ofereixen per encapçalar una moció de censura que necessita indefugiblement el concurs d’algun dels socis del PSOE i, alhora, carreguen amb duresa contra ells. “Feijóo el que ha dit és que està a disposició d’Espanya, però tots aquests partits prefereixen que governi Pedro Sánchez, encara que al seu govern es robi i passi tot el que està passant. [...] Nosaltres el que hem volgut posar a sobre de la taula és que si Sánchez continua governant és perquè així ho vol el PNB, Junts, Podemos i Sumar”, va justificar Miguel Tellado en una entrevista el divendres a La 1. “El president del govern està acorralat per la corrupció i els seus socis estan encantats que estigui acorralat perquè d’aquesta manera aconsegueixen treure-li tot el que ells volen”, va insistir el portaveu del PP al Congrés.
“No hi ha un context, no hi ha un escenari de moció de censura, aquesta no és una qüestió que estigui a sobre de la taula perquè els socis de Sánchez estan molt còmodes tenint a les seves mans un president del govern com ell”, va verbalitzar en una entrevista a Cuatro. “Per tant, no ens distraguem”, va afegir. I, seguint la línia d’atac, va carregar contra els partits que donen suport el PSOE: “Tots els socis d’investidura estan avalant la corrupció del Partit Socialista. Són còmplices silenciosos de tot el que ha passat en aquesta legislatura”.
Unes hores abans, en un esmorzar organitzat per Nueva Economía Fórum no va haver de respondre a preguntes dels periodistes i no va al·ludir a la moció de censura, sinó que es va dedicar a desacreditar amb duresa el govern espanyol i els socis parlamentaris del PSOE. “Té un capo aferrant-se al poder amb tàctiques mafioses i amb un equip de gàngsters”, va dir en direcció a la Moncloa. “Una claveguera mafiosa d’extorsionadors que buscaven carronya per utilitzar-la contra jutges, fiscals, periodistes, guàrdies civils i polítics”, va assenyalar. I va tornar a portar a col·lació la moció de censura del 2018 contra Mariano Rajoy: “Partits que abans deien ser exemplars contra la corrupció s’han quedat completament muts. Han decidit que la corrupció és tolerable si els mantenen el poder o aconsegueixen favors del poder”, va esgrimir. “Amb el seu silenci, demostren que el que els molestava dels presumptes casos de corrupció del Partit Popular no era la corrupció, era el Partit Popular”, va reblar.
“Qui a mal arbre s’arramba, mala ombra el guarda”
En la mateixa línia s’han expressat altres veus de Gènova. “Sumar i Podemos avui callen de manera estrepitosa, com calla el PNB, silent i absolutament callat davant dels casos de corrupció”, va denunciar Borja Sémper en una entrevista en Antena 3. I va alinear el seu discurs absolutament amb les paraules d’Aznar del dia anterior. “Hem d’aportar contundència, però també serenitat [...] i cap fred”, va dir l’actual portaveu del PP. “Cal preparar-se per a unes eleccions amb el cap fred i la tensió vital màxima”, havia verbalitzat l’expresident espanyol.
A més, Borja Sémper va deixar entreveure que el PP potser es plantejava fer el pas en el futur: “Convé recordar que, una vegada la presentes, estàs un any que no pots tornar a presentar una moció de censura. I el que passarà en les pròximes setmanes i mesos és de tal envergadura que tampoc convé cremar bales”. “Jo només tinc un missatge per als socis de Sánchez i és que qui a mal arbre s’arramba, mala ombra el guarda”, va reiterar Cuca Gamarra en unes breus declaracions als mitjans de comunicació. La secretària general del PP va retreure als socis del govern espanyol que estiguessin “donant suport a tot el que el PSOE està fent i s’està destapant” i va subratllar que aquestes “pràctiques mafioses” afecten “qui les practica i també qui les avala i hi dona suport”.
Bonus track: citar Sánchez a la comissió d’investigació del Senat, una amenaça buida des de fa més d’un any
Quan el dijous el PP va convocar una declaració d’urgència d’Alberto Núñez Feijóo, els periodistes es van preguntar quin podria ser l’anunci que havia precipitat una compareixença d’aquestes característiques. I, entre les apostes, sobresortia la hipotètica decisió de, finalment, citar Pedro Sánchez a la comissió d’investigació del Senat sobre el cas Koldo. És una arma que el PP té a la recambra des del maig de l’any passat i que no s’atreveix a desenfundar. La setmana passada es va complir un any des que el líder del PP va confirmar a so de bombo i platerets que Sánchez hauria de comparèixer al Senat per donar explicacions sobre el presumpte conflicte d’interès pels negocis de la seva dona, Begoña Gómez.
Va ser després de la seva compareixença al ple del Congrés: “Una vegada més, vostè no ha donat explicacions sobre les preguntes ben senzilles, concretament formulades, que li he fet. Com que no m’ha contestat, vostè les haurà de contestar al Senat”, el va advertir. Però han passat dotze mesos i el PP allunya el moment de consumar l’amenaça. Repetidament, des de Gènova justifiquen que si haguessin citat Sánchez fa temps, no li haurien pogut preguntar per tot el que s’ha publicat a posteriori. Tanmateix, això no ha impedit que convoquessin ministres actuals del govern espanyol i, en alguns casos, els tornessin a convocar posteriorment. Això no serveix en aquest cas. Tanmateix, és una ombra que sempre sobrevola Gènova. I que, de nou, respon a l’estratègia de gesticulació d’un Feijóo que navega entre la impotència i la impaciència.