El Parlament de Catalunya avança cap a la sanció de la líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, i del portaveu de Vox, Joan Garriga, per incompliments del codi de conducta de la cambra. Segons les conclusions de la Comissió de l’Estatut del diputat, tots dos casos es proposen com a falta lleu, que pot anar d'una amonestació pública a una sanció econòmica que pot oscil·lar entre els 600 i els 12.000 euros. Serà ara la Mesa del Parlament qui haurà de determinar la quantitat exacta de la multa. La comissió, reunida a porta tancada, també ha analitzat el cas de la diputada de Vox Júlia Calvet, que finalment s’ha emmarcat dins el dret a la llibertat d’expressió. En canvi, els dictàmens sobre Orriols i Garriga consideren que les seves actuacions vulneren l’article set del codi de conducta, que regula el respecte i el decòrum parlamentari. En paral·lel, la Comissió de l’Estatut del Diputat recomana impulsar una reforma del reglament del Parlament per concretar millor els supòsits sancionables i, eventualment, endurir les mesures contra els discursos d’odi dins la cambra.
Fonts de la comissió subratllen que “la llibertat d’expressió ha de ser compatible amb el codi de conducta” i remarquen que “és clau evitar l’assetjament i l’assenyalament sistemàtic a un diputat”. Des de la comissió consideren que Orriols ha assetjat fins a set vegades la diputada d'ERC, Najat Driouech, i obren la porta a portar a la fiscalia la batllessa de Ripoll, demanant a la Mesa que comuniqui als partits que la poden denunciar al Ministeri Públic. En aquest sentit, insisteixen que “no es pot assetjar a un diputat” i apunten que en aquests casos “és molt clara la falta de decòrum”. Els expedients sancionadors feia mesos que estaven oberts, però la seva resolució s’ha allargat per la lentitud dels terminis interns, a més, que el president de la comissió, Toni Castellà, ha estat de baixa els últims mesos. Ara, un cop superades les principals carpetes del curs polític, la previsió és que les sancions es puguin activar abans de l’estiu.
Els dictàmens han estat elaborats amb la participació del president de la comissió, Antoni Castellà (Junts), el secretari, Jordi Albert (ERC), i els serveis jurídics del Parlament. La comissió, que ha estat a porta tancada i està formada per un diputat de cada grup, ha votat les propostes, que s'han elevat a la Mesa del Parlament. El codi de conducta estableix diferents nivells de sanció, des d’una amonestació pública fins a la suspensió temporal de la condició de diputat en els casos més greus.
Què han fet Orriols i Garriga?
Entre els expedients analitzats, destaca el cas de Garriga per la col·locació de cartells amb la inscripció “Companys assassí” i per vincular els socialistes amb drogues i prostitució. Pel que fa a Orriols, la investigació es deriva de diverses intervencions en què va acusar la diputada republicana Najat Driouech de “normalitzar la misogínia i el fonamentalisme islàmic” pel fet de portar vel. En el cas de Calvet, existia un procediment obert per responsabilitzar la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, de liderar la "corrupció" en el cas de l’antiga Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Tanmateix, ha quedat sense sanció després d’analitzar les al·legacions, en què la diputada assegurava que no hi havia intencionalitat.
Obren quatre nous expedients a diputats de Vox
La comissió també ha acordat obrir quatre nous expedients a diputats de Vox. El primer afecta Alberto Tarradas, arran d’un comentari en què insinuava que deportarien Driouech quan governessin. Tot i que el diputat es va disculpar, la mesa va decidir —per primera vegada sense que cap grup ho sol·licités— traslladar el cas a la Comissió de l’Estatut del Diputat, que ja n’ha iniciat la tramitació.
El segon expedient és contra Rafael Villalonga per haver qualificat la CUP de “delinqüents”. El tercer torna a tenir com a protagonista Calvet, que va qüestionar la compareixença d’una representació de Joventut Àfrica Negra a la comissió de polítiques de joventut. Calvet va afirmar que “no es pot ser solidari amb els de fora mentre s’abandonen els de casa” i va afegir que “per parlar dels reptes de la joventut africana, el lloc idoni és Àfrica”. Finalment, el quart expedient s’ha obert contra María García Fuster per haver reiterat l’expressió “Companys assassí” durant la comissió de control de la CCMA.