Nou capítol en la defensa de l'escó del diputat de la CUP Pau Juvillà, que va ser condemnat a sis mesos d'inhabilitació a càrrec públic per mantenir llaços grocs a la finestra del despatx de la formació anticapitalista a la Paeria de Lleida en període electoral. Tan bon punt com el TSJC va publicar sentència, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, va capitanejar diversos mecanismes per mantenir els drets del parlamentari fins que la sentència sigui ferma, i la Cambra catalana segueix amb aquest compromís.
Arran d'aquests mecanismes i dels moviments de Vox, Cs i PP, la Junta Electoral central va obrir un embat contra el Parlament, en concret dirigit a la presidenta, a qui va sol·licitar que l'informi sobre les decisions, resolucions, o qualsevol altra mesura que hagi pres la institució, amb la possibilitat de formular al·legacions a la sentència del TSJC i als escrits dels partits de la dreta espanyola. Així ho ha fet el Parlament, que ha presentat un informe de 20 pàgines elaborat pels lletrats de la Cambra catalana.
"Com sempre he defensat, al Parlament protegim drets i llibertats: els dels diputats i dels seus electors. Per això hem presentat les al·legacions a la Junta Electoral Central per defensar l'acta de diputat de Pau Juvillà, tal com va aprovar el ple amb una àmplia majoria", ha escrit Borràs en el seu perfil de Twitter. Ara serà la JEC qui haurà de valorar aquestes al·legacions i fer la següent passa.
També la vicepresidenta primera de la Mesa del Parlament, la republicana Alba Vergés, ha explicat que des de la Cambra catalana fan front comú davant la Junta Electoral Central per defensar els drets polítics de Juvillà, del Parlament i de la ciutadania.
Comissió de l'Estatut i ple del Parlament
El 16 de desembre passat, la Comissió de l’Estatut del Diputat amb els vots de Junts, ERC, la CUP, el PSC i comuns va acordar mantenir l’escó a Juvillà fins que la sentència no sigui ferma, tal com recull el reglament de la cambra catalana. L’advocat del diputat ja va anunciar que presentaria recurs de cassació al Tribunal Suprem. Després va arribar el ple del Parlament del 17 de desembre, on a petició dels tres partits independentistes, es va incloure d'urgència un punt per aprovar el dictamen de la Comissió de l'Estatut, que també es va aprovar amb els vots favorables del PSC, ERC, Junts, la CUP i els comuns, mentre que els partits de la dreta van votar en contra.
Precedent: Quim Torra
Tanmateix, tal com va passar amb el president Quim Torra, Ciutadans, PP ja van assegurar que demanarien a la Junta Electoral Central (JEC) que insti de manera immediata el Parlament perquè retiri l’acta al diputat anticapitalista al·legant la “il·legibilitat sobrevinguda” que, consideren, recull la Loreg i que el Suprem, en el cas de Torra ( STS 572/2021), va avalar.
La CUP, per contra, fa una interpretació diferent de la mateixa sentència del Suprem, la qual assenyala que el Parlament no havia fet ús de les seves competències per retirar o no l’escó a Torra. Amb tot, la sentència de l’alt tribunal espanyol no és prou taxativa i valida tant l’acció del Parlament com la de la JEC.