La Junta Electoral Central (JEC)  obre un segon embat contra el Parlament de Catalunya, i en concret  dirigit a la presidenta Laura Borràs (Junts). Davant la petició de Cs, el PP i de Vox perquè retiri l’escó al diputat de la CUP  i membre de la Mesa del Parlament, Pau Juvillà, en ser condemnat a sis mesos d’inhabilitació a càrrec públic pel TSC,  ha acordat de sol·licitar a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que en el termini de deu dies  l'informi “de les  decisions, resolucions o qualsevol altra mesures, que hagi pres la institució”, i si vol formular al·legacions.

Juvillà va ser condemnat pel TSJC a sis mesos d'inhabilitació a càrrec públic per desobediència, precisament a la JEC, perquè no va retirar els llaços grocs de la finestra del despatx que el grup anticapitalista tenia a La Paeria de Lleida, en període electoral el 2019. Juvillà va defensar que exercia el seu dret a la llibertat d’expressió.

El 16 de desembre passat, la Comissió de l’Estatut dels Diputats amb els vots de Junts, ERC, la CUP, el PSC i comuns va acordar  de mantenir l’escó a Juvillà fins que la sentència no sigui ferma, tal com recull el reglament de la cambra catalana. L’advocat del diputat ja va anunciar que presentaria recurs de cassació al  Tribunal Suprem.  El ple del Parlament del 17 de desembre va ratificar el blindatge de Juvillà.

 

La sentència del Suprem

Tanmateix, tal com va passar amb el president Quim Torra, Ciutadans i Vox ja van assegurar  que demanarien a la Junta Electoral Central  (JEC) que insti de manera immediata el Parlament perquè retiri l’acta al diputat anticapitalista al·legant la “il·legibilitat sobrevinguda” que, consideren, recull la Loreg i que el Suprem, en el cas de Torra ( STS 572/2021), va avalar.

La CUP,  per contra,  fa una interpretació diferent de la mateixa sentència del Suprem, la qual assenyala que el Parlament no havia fet ús de les seves competències per retirar o no l’escó a Torra. Amb tot, la sentència de l’alt tribunal espanyol no és prou taxativa i valida tant l’acció del Parlament com la de la JEC.

 En la resolució d’avui, la JEC  també fa referència a la sentència del Suprem, i recull que la cambra parlamentària ha de substanciar la  “il·legibilitat sobrevinguda” de l’escó i com el partit de Cs ha demanat la mesura també a la Mesa del Parlament, la JEC  pregunta a la presidenta Borràs què ha fet. La Mesa del Parlament, que va impulsar el suport a Juvillà, té ara deu dies hàbils per  informar la JEC dels passos fets.

En concret, la JEC  exposa que la sala del contenciós administratiu del Tribunal Suprem en dues sentències del 2021, en un assumpte anàleg (referint-se al cas del president Torra) a l’aquí plantejat,  “confirmen el criteri sostingut per la JEC en el sentit que les causes d’il·legibilitat establertes en la Loreg  tenen eficàcia i constitueixen, per tant, una conseqüència automàtica de la pena imposada per sentència”. Hi afegeix que les referides resolucions judicials van declarar que el supòsit d’il·legibilitat  és un efecte “extrapenal” d’una sentència condemnatòria, una mesura vinculada per la llei electoral necessàriament a la condemna penal a pena d’inhabilitació encara que la sentència no sigui ferma, i malgrat que el Reglament del Parlament no  faci referència a ella.

A més a més, la JEC detalla que el Suprem va declarar que  la cambra “ha de substanciar la il·legibilitat sobrevinguda tot i que no és una competència exclusiva seva, ja que davant la seva inactivitat  o per qualsevol altra raó, pot actuar l’administració electoral en aplicació directa de la Loreg”.

 

Foto principal: El diputat Pau Juvillà, amb companys de la CUP / ACN