La Comissió de Peticions del Parlament Europeu (PETI) ha rebut en els darrers sis mesos prop d'una quarantena de requeriments perquè la Cambra abordi la democràcia i la situació política a Catalunya i altres aspectes com la violència policial durant el referèndum de l'1-O.

Segons ha pogut saber l'ACN, el Secretariat del PETI ja ha recomanat que la majoria de les sol·licituds es declarin "inadmissibles" perquè considera que no són competència de la Unió Europea. Amb tot, fonts parlamentàries expliquen que els eurodiputats de la Comissió de Peticions no han pres "decisions finals sobre els precs que afecten Catalunya", i el rebuig és només una recomanació tècnica del Secretariat.

"Són els membres de la comissió els que avaluen totes les peticions i decideixen si són declarades admissibles o inadmissibles", expliquen fonts de l'Eurocambra. Per l'eurodiputat d'ERC Josep Maria Terricabras, membre de Peticions, rebutjar les queixes catalanes perquè no són competència de la UE és inapropiat, ja que la pròpia cambra ha discutit en ple la situació de l'1-O.

Preferències polítiques

"Qui de moment ha posat en no admissible algunes d'aquestes peticions és el Secretariat", assegura a l'ACN l'eurodiputat d'ERC. Segons explica Terricabras en un primer moment es poden classificar però després es discuteix en una reunió de coordinadors i, si cal, es vota entre els membres de la comissió.

Des de l'Eurocambra expliquen que el Secretariat del PETI no té en compte "preferències polítiques" en les seves recomanacions i que els administradors "únicament analitzen si el contingut d'una petició es troba sota la competència de la Unió Europea". És a dir, si la UE pot actuar sobre el tema.

"En qualsevol cas, els eurodiputats no han pres una decisió sobre el cas de Catalunya", afegeixen. Segons Terricabras, la "justificació" del Secretariat és que "no és un tema que afecti la UE". "Nosaltres argumentem que no és ben bé això", diu, i menciona com a exemple que el mateix Parlament Europeu ha mantingut en els darrers mesos un debat al plenari sobre la situació a Catalunya.

"No és veritat [que no afecti la UE], ens incumbeix perquè ho ha dit el plenari i aquest és l'argument perquè puguin acceptar-se moltes, potser no totes, de les peticions que es fan", afegeix l'eurodiputat. Segons detalla, hi ha queixes sobre els drets humans, les llibertats d'expressió o la violència a Catalunya i caldrà examinar les peticions "una a una". També diu que pot ser que, fins i tot, n'hi hagi més de 40, una xifra que des de l'Eurocambra admeten que és "estimada" i no "exacta".