Fumata blanca. El Parlament ha validat definitivament els pressupostos del 2023 gràcies a la pinça del PSC, ERC i els comuns. Superat aquest darrer obstacle, ja s'ha pogut posar el punt final (a l'espera que s'aprovi també la llei d'acompanyament dels comptes aquesta tarda) a una negociació i una tramitació que finalment s'ha allargat més de quatre mesos. Els aplaudiments han omplert la cambra un cop Alba Vergés ha anunciat la validació, i les cares de Pere Aragonès, Salvador Illa i Jéssica Albiach han mostrat un somriure mentre encaixaven les mans. El president de la Generalitat ha pres aleshores la paraula per agrair a la cambra l'efemèride, especialment a aquells grups amb qui s'ha negociat, i ha promès mantenir la "mà estesa" als partits amb qui l'entesa no s'ha concretat. A tots ells, ha assenyalat que, "malgrat les dificultats", és indispensable trobar camins per seguir avançant cap a un país "més lliure, just, pròsper, verd i feminista".

Pere Aragonès Parlament / Carlos Baglietto
Pere Aragonès, després de l'aprovació dels pressupostos / Foto: Carlos Baglietto

El procés ha estat llarg i amb una muntanya de picabaralles entremig. Però malgrat les dificultats i les desconfiances que en alguns moments han ofuscat les relacions entre els tres grups, el cert és que l'entesa final ha permès als republicans acostar posicions amb socialistes i liles, mentre que la distància amb els independentistes s'ha eixamplat fins a un punt preocupant.

Així s'ha evidenciat durant el debat parlamentari. El líder del PSC, Salvador Illa, ha evitat retrets contra el Govern, i s'ha limitat a aplaudir la necessitat d'impulsar Catalunya. "El pressupost que aprovem avui és una llei molt rellevant, no la menystinguem", ha assenyalat, subratllant que amb el document s'aconsegueix potenciar la prosperitat del territori, protegir amb bones polítiques públiques la ciutadania, i posar en marxa una administració eficient. "Catalunya ha assolit molt en mig segle, però ha de fer molt més", ha dit aleshores, amb ambició. El cap de l'oposició no ha amagat el seu objectiu d'"endreçar" la política per fer-la "útil".

Per la seva banda, la líder dels comuns, Jéssica Albiach, també ha aplaudit l'efemèride assolida durant la jornada d'avui, destacant alguns dels guanys que ha aconseguit el seu equip negociador, amb inversions en sanitat, renovables, habitatge i transport públic. Uns comptes que, a més, "garanteixen que, qui més té, més paga" amb els impostos de patrimoni, als creuers i als pisos buits. I, a més, esquiven l'única "línia vermella" dels comuns: no destinar ni un sol euro als "macroprojectes fracassats" del Hard Rock, la B-40 i l'ampliació de l'aeroport. "Per molt que es digui, guanya la gent i perd Foment", ha celebrat. I en un dard directe al president de la Generalitat, Albiach ha advertit que s'han acabat les excuses, perquè l'executiu ha de començar a "complir els seus compromisos".

Salvador Illa Parlament / Carlos Baglietto
Salvador Illa somriu durant el ple del Parlament / Foto: Carlos Baglietto

Retrets durs entre els aliats independentistes

En canvi, entre els grups independentistes la relació no ha estat tan fluida. La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha agraït el suport del PSC i els comuns, definint aquest com "un gran dia per al país" en el qual "pren sentit" la feina que fan els polítics. "Això és fer de polítics: negociar i sortir de les zones de confort i, fins i tot, admetre contradiccions", ha reconegut, malgrat assenyalar com els comuns que "ni un euro" dels comptes van als macroprojectes socialistes. Ara bé, les bones paraules envers els de Salvador Illa i Jéssica Albiach han estat aspres envers els seus exsocis del Govern, acusant les esmenes de Junts de ser "estèrils". "La vareta màgica no funciona per aquestes coses i el que funciona és ser útil".

 

La rèplica de Junts ha estat contundent, amb un Albert Batet irat que fins i tot ha acabat en retrets amb Alba Vergés. "Avui no és un gran dia", ha llançat. "A Madrid estan contents perquè se segella el tripartit". El portaveu juntaire ha advertit que aquests comptes només portaran més autonomisme, i ha deixat palesa la desconfiança existent entre el seu grup i el republicà. "El president tenia dues opcions: o retrocedir cap a l'autonomisme o avançar cap a la independència. I ha triat la confortabilitat", ha disparat, sentenciant que s'ha "trencat" la majoria del 52%. "No ha fet cap esforç per mantenir la majoria independentista", ha lamentat, acusant-lo de concedir-ho tot al PSC mentre tancava la porta a Junts com a socis prioritaris".

 

Per a la CUP, la sensació no ha estat gaire més positiva, amb retrets directes contra els republicans per haver pactat uns pressupostos que no posen al centre la defensa del sector públic. La diputada Eulàlia Reguant ha rebutjat que la societat exigeixi pressupostos, com s'ha encarregat de reiterar la consellera Natàlia Mas en més d'una ocasió. "Qui reclama els pressupostos és qui no vol que res canviï, que tot continuï igual", ha llançat en referència a la patronal. I no s'ha estalviat un dard contra Junts, recordant que els comptes que van aprovar l'any passat, quan eren al Govern, sí que va tenir el vot dels juntaires. "Que no eren autonomistes aquells pressupostos?", ha reblat.

 

Jéssica Albiach Parlament / Carlos Baglietto

Jéssica Albiach es dirigeix al faristol del Parlament / Foto: Carlos Baglietto

La crònica de tres mesos de negociacions

Després del trencament del Govern el passat octubre, ERC va entomar la responsabilitat de negociar els comptes del 2023 amb la resta de grups del Parlament i rellevant així la feina que havia fet fins aleshores el conseller Jaume Giró. Però els primers contactes van ser breus i repartits en el calendari, sense presses. A més, inicialment, l'executiu de Pere Aragonès descartava el PSC com a soci prioritari i centrava la seva atenció en els de Jéssica Albiach i els de Borràs i Turull. Amb les setmanes es van anar accelerant els contactes, i va ser el 14 de desembre quan el Govern i els comuns van poder anunciar al Palau de la Generalitat un acord per aprovar els comptes. Però els 33 diputats dels republicans i els 8 dels liles eren insuficients: faltava reunir encara el suport d'almenys un dels principals grups de la cambra.

Amb el PSC ja immers en la negociació, la comunicació amb Junts es va refredar. L'entesa semblava imminent amb l'arribada de l'any nou, però passaven els dies i les relacions s'intoxicaven: mentre Salvador Illa reafirmava la seva exigència pels tres macroprojectes (la B-40, el Hard Rock i l'ampliació de l'aeroport), l'executiu intentava esquivar-los anunciant que ja hi havia acord en la resta de demandes dels socialistes. Sense la cessió de cap dels dos actors, la negociació semblava enquistar-se inevitablement. Fins que Aragonès va decidir empassar-se el gripau del Quart Cinturó durant el primer ple de l'any, assumir les contradiccions, i reblar la pressió sobre el cap de l'oposició perquè ja no tingués excuses. De fet, el PSC encara ha aconseguit dilatar les negociacions uns dies més, però amb aquest escull superat finalment s'ha pogut materialitzar l'entesa. Ara falta passar tot el tràmit parlamentari.

I després, 37 dies de tràmit

Un cop superada la negociació, i presentat l'acord, ha arribat l'obligada tramitació parlamentària, que s'ha mantingut el màxim d'àgil i diligent possible amb un calendari de temps rècord. En total, han estat 37 dies marcats principalment per les compareixences dels consellers a les comissions, el debat dels partits en aquests òrgans i la presentació d'esmenes. Enmig, el debat i votació de les esmenes a la totalitat, tombades per l'aliança dels tres grups protagonistes. I finalment, una comissió d'Economia i Hisenda que ha recollit les més de 2.100 esmenes a l'articulat.

Una comissió en la qual van saltar espurnes. I és que, malgrat l'entesa entre el PSC, ERC i els comuns, aquest òrgan va ser l'escenari d'un darrer estira-i-arronsa entre els grups al voltant de la llei d'acompanyament dels pressupostos. El motiu principal, la renda bàsica universal. Durant la negociació dels comptes, el PSC i ERC van decidir aquest debat, que enfrontava els dos grups (amb els republicans a favor de posar en marxa un pla pilot i els socialistes en contra). Però, malgrat no aparèixer cap partida econòmica a la llei de pressupostos, sí que es feia referència a la llei d'acompanyament, a instàncies d'ERC. El PSC ho ha tingut fàcil per donar un cop de puny sobre la taula i eliminar aquest punt a través d'una esmena pactada amb Junts, que no hi ha posat traves. Aquesta tarda té lloc al Parlament la votació de la llei d'acompanyament, i, si no hi ha cap sorpresa d'última hora, aquest serà el darrer revés de l'oposició que rebrà el Govern de Pere Aragonès en aquesta llarga negociació de pressupostos.