Cap dels moviments de fitxa que hi està havent des del 26-M no es pot entendre ni interpretar de manera aïllada. Les línies vermelles es dobleguen i decoloren. Cada pas té conseqüències i respon a una estratègia que supera les fronteres municipals. Cada gripau que s'empassen els dirigents polítics desdient-se d'allò que havien proclamat en campanya té un perquè. És l'efecte dòmino dels pactes postelectorals. Uns acords venuts i justificats per uns principis que sovint es contradiuen quan se salta de poble o de ciutat. 

La primera fitxa, la principal, la que acapara tots els focus, és la de Barcelona. Aquí la partida la juguen Ada Colau, Ernest Maragall, Jaume Collboni i Manuel Valls, que fa de crossa. La líder dels comuns segueix insistint en un tripartit amb PSC i ERC quan tots dos ja li han dit que se n'oblidi. Malgrat la negativa pública, reiterada i rotunda, ella ha decidit tirar pel dret i aquesta setmana la seva militància l'ha avalat àmpliament perquè eviti ser desnonada de l'alcaldia. I això implica allunyar-se inevitablement d'una aliança amb ERC, que segueix oferint-li mà estesa per un govern bipartit. Com els socialistes. Tots dos demanen exclusivitat. La diferència, no menor, és que Maragall no cedeix l'alcaldia i Collboni, sí. 

Per bé que tots asseguren en públic que no supeditaran les negociacions a la ciutat de Barcelona a altres possibles aliances, el cert és que què acabi passant tindrà una dependència directa, per començar a la Diputació de Barcelona. Allà el PSC i ERC han empatat en nombre de representants. La diferència és que en aquest cas JxCat té més pes i la suma ERC-JxCat supera la de PSC-comuns. Aquests últims podrien fer decantar la balança, abandonant el PSC amb una abstenció. Per als socialistes, però, la Diputació és una de les joies de la corona, que han governat durant dècades fins que CiU -que durant els últims anys ha tingut el poder de les quatre diputacions catalanes- els en va desbancar. 

La clau dels comuns

També a l'Ajuntament de Tarragona hi ha hagut empat tècnic PSC-ERC. L'actual alcalde, Josep Fèlix Ballesteros ha tret mig miler de vots al candidat dels republicans, Pau Ricomà. Els comuns tenen la clau i dilluns celebraran l'assemblea on decidiran si donen l'alcaldia al PSC o a ERC, que ja compta amb el suport de JxCat.

Els pactes de l'anterior mandat, durant el qual han governat amb el PP i Unió, han passat factura al PSC, que tot i vèncer, han recollit els pitjors resultats de la història a Tarragona. Ara Ballesteros mira cap a l'esquerra per seduir els comuns. D'ells dependrà que torni a ser alcalde, perquè hi ha una majoria alternativa ERC-JxCat-CUP.... I els comuns. 

ERC i JxCat: pactes de país

Els socis de Govern, Junts per Catalunya i ERC s'han conjurat perquè l'independentisme pugui fer-se fort a les grans ciutats i als ens supramunicipals, és a dir, a les Diputacions. Pactaran perquè hi governi el partit d'entre aquests dos que hagi obtingut més suports, sense buscar majories alternatives per fer-se amb el poder. Sempre, és clar, que estigui a les seves mans. Ja hem explicat que a Barcelona serà difícil evitar que s'imposin socialistes i comuns. Ara bé, a les altres tres la situació els és més favorable. 

A Tarragona, Convergència i el PSC van segellar-hi fa anys un pacte per co-governar la Diputació que els ha funcionat sense sotracs. Els socialistes han intentat poder repetir aquesta aliança amb JxCat, però els de Puigdemont han optat per trencar-hi i entregar la presidència a ERC. Tots dos partits sumen la majoria necessària. 

El mateix passa a la Diputació de Lleida. ERC està en condicions de governar-hi gràcies al suport de JxCat, ja que totes dues formacions arriben al llindar necessari per guanyar la votació. La suma de tots dos arriba als 20 diputats, quatre vegades més que els que tenen el PSC, Cs i els comuns. 

Si seguim a la terra ferma, aquesta mateixa aliança independentista servirà per expulsar de l'alcaldia de Lleida els socialistes, que hi han governat durant dècades. Els republicans, amb Miquel Pueyo al capdavant, van guanyar les eleccions per primera vegada en quaranta anys. Enterraran així, definitivament, l'era Àngel Ros. 

A Girona, en canvi, és JxCat qui ha quedat per davant. És cert que ha perdut suports, però segueix sent la primera força tant a l'Ajuntament, que fins el 2016 encapçalava Carles Puigdemont, com també a la Diputació. Com a Lleida i Tarragona, es repetirà l'entesa independentista. Aquí, però, a favor de JxCat tant a la capital com a la Diputació. 

Sabadell i Terrassa, cara i creu per al PSC

La sintonia entre socialistes i comuns ha servit perquè a Sabadell, que durant els últims quatre anys ha estat co-governat per ERC i la CUP, torni a mans del PSC, que històricament hi havia ostentat l'alcaldia fins que va esclatar el cas Mercuri, esquitxant de ple el seu alcalde Manuel Bustos. 

La creu, en canvi, és Terrassa. I aquí el paper dels socialistes amb el procés torna a cobrar una importància cabdal. Arran del suport del PSC a l'aplicació del 155 el seu alcalde Jordi Ballart va decidir abandonar. El partit i l'alcaldia, que va quedar en mans socialistes amb un substitut. Ara, Ballart s'hi ha presentat amb una plataforma en solitari, Tot Terrassa. I ha guanyat les eleccions. Un pacte amb ERC el tornarà a l'alcaldia, deixant-ne fora el PSC.