Des del primer dia de campanya que Ada Colau insisteix en un tripartit impossible: un govern municipal amb els comuns, el PSC i ERC. La qüestió no és que ho defensés abans de les eleccions, sinó que persisteix en aquesta proposta tot i que a banda i banda socialistes i republicans es veten mútua, oberta i rotundament. En públic i en privat. Tant Ernest Maragall com Jaume Collboni s'ofereixen a l'actual alcaldessa en funcions per fer un govern d'esquerres, però amb exclusivitat. Després de molts anys nedant en la indefinició, a la líder dels comuns no li quedarà cap més alternativa que escollir entre l'opció independentista (ERC) i la que no ho és (PSC).
Així l'hi han tornat a traslladar públicament aquest dijous tant Maragall com Collboni. El primer en un article a El Periódico on insisteix en "un acord sòlid entre ERC i Barcelona en Comú" per "consolidar un tàndem institucional i de govern amb Ada Colau", a qui torna a oferir una fórmula de poder al 50/50. A l'altre costat, el cap de files dels socialistes, ha emplaçat Colau que negociï "exclusivament" amb ells per formar un govern municipal en "un tàndem progressista" que no "subordini la ciutat i la institució al projecte independentista". Amb un matís important, l'avisen que cal que l'acord es rubriqui públicament abans del ple d'investidura. És la conclusió de l'eufòrica trobada d'aquest vespre del Consell de la Federació del PSC de Barcelona.
Tant el PSC com ERC, doncs, aposten per un govern d'esquerres, a la vegada que es neguen a incloure's a l'equació. El propi Maragall ho ha expressat amb contundència. "Pocs deuen lamentar tant com jo que el PSC no pugui ser avui una opció per compartir projecte, però s'ha convertit en una sucursal de la vergonya, instal·lada cada cop més en la total negació del diàleg". Tant o més dur ha estat Collboni amb ERC, a qui ha qualificat "d'inoperant" i de "ser incapaç de governar i resoldre els problemes concrets de la gent". Alhora ha assenyalat que "el 60% dels barcelonins han votat opcions no independentistes". L'alcaldable socialista ha advertit que les negociacions "no estan sent gens fàcils", però s'ha compromès a "treballar fins al darrer moment per un acord". I ha deixat clar que no demanarà l'alcaldia.
El regal (enverinat) de Valls i el silenci de Colau
Queden nou dies per al ple d'investidura, s'esgota el temps i aquest juga a favor de Colau. Ella manté el silenci. No apareix en públic des de l'endemà de les eleccions. Aquest vespre reuneix la coordinadora de Barcelona en Comú, és a dir les quaranta persones que comanden el partit (direcció i representants de les assemblees territorials). Divendres el debat dels comuns s'ampliarà al plenari, un espai de debat que incorpora tot l'espectre d'activistes que orbita a l'entorn del partit i que pot arribar a les 2.000 persones. De tot això en sortirà una pregunta per a formular a les bases, que tindran l'última paraula sobre què ha de fer Colau.
Les opcions: o accepta co-governar amb Maragall sense el PSC o s'avé a acceptar els vots regalats de Manuel Valls i els socialistes per ser reelegida alcaldessa sumant, si vol, a Collboni al seu govern. La pregunta és, fins quan allargarà la proposta del tripartit inviable?Com dirien a l'antiga CiU, "tu Trias".