Per segon any consecutiu, el 20-N s’ha celebrat amb l’existència de presos polítics. Així ha volgut recordar-ho Òmnium Cultural en un acte celebrat aquest dimarts a l’Estació de França de Barcelona. En presència del president del Parlament Roger Torrent i diputats, el vicepresident de l’entitat, Marcel Mauri, ha recordat que avui fa 400 dies que Jordi Cuixart, com Jordi Sànchez, està privat de llibertat. De la mateixa manera, ha lamentat la pervivència de "reminiscències" del franquisme, especialment a la judicatura.
L’acte que Òmnium celebra anualment per denunciar els crims del franquisme ha tornat a estar marcat per l'absència dels Jordis, als quals s’hi han sumat el Govern empresonat i l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell. L’entitat ja ha començat la jornada de denúncia amb l’edició d’un diari, sota el títol Franco ha mort però el franquisme no, del qual ha repartit més de 100.000 exemplars al metro de Barcelona.
Combinant música en directe, poesia i projeccions, la reivindicació al vespre ha girat al voltant de sis grans blocs, que es converteixen per a l'entitat en paral·lelismes (alguns molt actuals): exili, llibertat d’expressió, llibertat de reunió i manifestació, dret a la informació, dret a la llibertat i imparcialitat de la justícia.
El parlament de clausura de Marcel Mauri ha arrencat amb unes paraules del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, des de la presó de Lledoners. “Ara ens toca lluitar des de les presons, com fa 50 anys. Llavors ens en vam en sortir. També ho farem ara. Esperança, força i determinació”.
“No passaran”
Després d’aquestes paraules, Mauri ha denunciat la pervivència de la repressió. “Avui que fa 43 anys de la mort del dictador, es compleixen 400 dies que Cuixart, conjuntament amb Jordi Sánchez, és privat de llibertat, víctima de la més injusta i autoritària de les presons possibles, la que s’imposa per silenciar a aquells que defensen les llibertats fonamentals”, ha assegurat. En aquesta línia, ha assenyalat que es tracta de “la mateixa presó que van patir milers i milers de persones arreu de l’Estat” pels drets que avui els "néts de la dictadura" posen en risc. Ha agraït la tasca de les entitats memorialistes "perquè no es repeteixi mai més".
“Durant els últims mesos, l’Estat ha tornat a demostrar que les reminiscències del règim franquista segueixen ben vives”, ha continuat el representant de l’entitat cultural. Ha posat com a exemples la judicatura, la Guàrdia Civil i “determinats sectors polítics i socials”. Ara, ha afegit, “ja no tenen ni la vergonya política d’amagar-se entre les clavegueres”.
“Qui ens havia de dir que, en ple segle XXI, un estat suposadament democràtic estaria rebregant drets fonamentals d’aquesta manera?”, s’ha preguntat Mauri. I ha denunciat el “judici a la democràcia” pel cas 1-O: “Confirmarà que, si bé Franco va morir, les institucions de l’Estat, el sistema judicial, estan lluny de qualsevol paràmetre democràtic”.
Mauri ha subratllat la "nul·la independencia judicial", que ha portat Jutges per la Democràcia a demanar l'ajornament del judici de l'1-O. Ha tornat a parafrasejar Cuixart per acabar el discurs amb crits de “no passaran”.
Carta de Cuixart des de Lledoners
Estimadíssims amics i amigues, gràcies per la vostra memòria i dignitat.
L’Estat ens demana més de 200 anys de presó per votar, perquè persegueix el mateix objectiu que el franquisme: que la llibertat d’expressió i la democràcia es podreixin a les presons.
Després de 400 dies empresonat, tenim clar que el Judici a la democràcia que afrontem és una esmena a la totalitat al Règim del 78. Si els homes i dones antifranquistes que ens van precedir van estar disposats a donar-ho tot per la llibertat en situacions molt més adverses, no tenim cap dret a defallir!
Davant del feixisme i l’odi, des de la presó de Lledoners només hi ha una resposta col·lectiva possible: No passaran! No passaran i No passaran!