Aquest dimarts, s'ha celebrat una nova reunió del Consell d'Afers Generals a Brussel·les. Una trobada que tenia previst, a l'agenda del dia, abordar l'oficialitat del català com un "punt d'informació" per fixar l'estat de la qüestió. Això feia esperar, doncs, que no es produís cap debat ni cap votació sobre la possible entrada del català, el basc i el gallec a la Unió Europea. Però la realitat ha estat encara més amarga: els ministres d'Afers Europeus han abordat durant menys de 10 minuts el punt sobre l'oficialitat del català, segons ha informat l'ACN. Fonts comunitàries i diplomàtiques han revelat que "no hi ha hagut discussió", i només hi ha hagut una exposició per part de l'executiu espanyol sense rèplica.

Durant la reunió, el govern espanyol ha presentat el memoràndum que ja va fer arribar als estats de la UE. El document va entregar-se en els darrers dies als governs dels 27, recordant que la UE ha de "respectar la identitat nacional dels estats membre" i que, en el cas d'Espanya, això inclou "la diversitat lingüística". "El català, el basc i el gallec són llengües cooficials amb profundes arrels històriques, un gran nombre de parlants i un lloc en la nostra Constitució", defensa el memoràndum. Ara bé, després d'aquesta presentació, en què s'han explicat també els arguments legals i polítics per a l'oficialitat de les tres llengües, cap dels representants de la resta de països han pres la paraula. No era necessari que després de l'exposició del govern espanyol intervinguessin els representants d'altres països, però sí que hagués estat possible si ho haguessin demanat.

El PP, culpable

En tot cas, el dia d'avui ha estat marcat particularment per l'acusació del secretari d'estat espanyol per a la UE, Fernando Sampedro, qui en la seva arribada a la reunió ha dit que el fet que el PP rebutgi donar suport a aquesta iniciativa fa que països governats per aliats dels populars no li donin suport per influència de partit. El representant polític ha assenyalat que hi ha "resistències polítiques" d'alguns socis europeus, com són Suècia, Finlàndia, Letònia i Lituània —quatre països que estan governats, precisament, per formacions integrades en el Partit Popular Europeu. En aquest sentit, ha apuntat que el suport del PP a la proposta "facilitaria" la seva aprovació perquè governs populars també li donarien suport. La petició d'oficialitat necessita la unanimitat dels 27 per tirar endavant.

Precisament, aquest dimarts el ministre d'Afers Europeus de Finlàndia, Anders Adlercreutz, ha tornat a refermar les reticències del seu país en aquesta qüestió. En aquest sentit, abans de la reunió ha explicat que la "principal preocupació" de Finlàndia sobre l'oficialitat del català, l'eusquera i el gallec a la UE són les "repercussions" que pugui tenir en les seves llengües minoritàries.