El ministre espanyol d'Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha enviat una carta als ambaixadors dels 27 estats membres de la Unió Europea (UE) juntament amb un document on inclou nous arguments per convèncer-los d'aprovar l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera a la UE, qüestió que es tornarà a posar sobre la taula en la reunió del Consell d'Assumptes Generals del pròxim dimarts. Segons ha informat elDiario.es, en aquest document, Albares defensa la importància de la "diversitat lingüística" a Espanya i com les llengües cooficials són claus en la "identitat nacional" espanyola. Així, destaca que el català, l'euskera i el gallec són llengües amb "arrels històriques profundes" que compten amb un gran nombre de parlants i que tenen reconeguda l'oficialitat a la Constitució. En aquest sentit, el govern espanyol apunta que són llengües que es fan servir de forma quotidiana, a les Corts Generals, a l'administració i en els àmbits socials. "Es fan servir per ensenyar a les escoles i universitats i tenen el seu reflex en els mitjans de comunicació, el cinema i la producció cultural", afegeix.
El govern espanyol argumenta que els poders públics estan obligats pel marc legal i la Constitució a protegir els drets lingüístics de tots els ciutadans, i en aquest sentit, assenyala que aquesta obligació és extensiva a la Unió Europea. D'altra banda, informa que s'ha dipositat als arxius del Consell una còpia certificada dels Tractats de la UE traduïts al català, euskera i gallec, i recorda el compromís d'Espanya d'assumir els costos de l'ús de les tres llengües a les institucions comunitàries, unes despeses que la Comissió Europea va xifrar en 132 milions d'euros l'any.
Nova reunió dels ministres d'Afers Europeus
L'oficialitat del català no s'ha tornat a abordar des que Espanya va cedir la presidència del Consell de la UE a Bèlgica el passat 31 de desembre. Des de llavors, les discussions s'han mantingut en l'àmbit tècnic, per intentar resoldre els dubtes legals, financers i polítics que diversos països, sobretot els de l'est d'Europa, mantenen sobre aquesta qüestió. Malgrat que el pròxim dimarts 19 de març no es produirà cap votació, la reunió servirà per valorar si la proposta, que requereix el suport unànime dels 27 estats membres, està més a prop de prosperar, o si encara cal convèncer a alguns dels països. Bèlgica ostentarà la presidència fins a finals de juny, i després la traspassarà a Hongria.