Finlàndia fa pública la crítica. El ministre d'Afers Europeus finès, Anders Adlercreutz, ha lamentat aquest dimecres la manera com el govern espanyol ha fet arribar la nova proposta per a l'oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea. El Consell d'Afers Generals s'ha reunit aquest matí per debatre novament aquesta qüestió, però ho fa sense gaires esperances que en surtin novetats, després del darrer error de l'equip de José Manuel Albares. L'estat espanyol va fer arribar una nova "proposta adaptada" sobre l'oficialitat de les tres llengues als altres 26 estats membres de la UE. Però el va compartir aquest dilluns al vespre —només un dia i mig abans de celebrar-se la reunió— i en castellà, cosa que en dificultava l'anàlisi a molts dels actors implicats.

Així s'ha expressat aquest matí Anders Adlercreutz, en un contacte amb els mitjans de comunicació abans d'assistir al Consell d'Afers Generals. "Vam rebre la proposta espanyola sobre aquesta qüestió dilluns al vespre i en castellà. No hem tingut temps de mirar-nos-la", ha lamentat el ministre finlandès. Precisament, Finlàndia era un dels països —juntament amb Suècia, Letònia i Lituània— que havien manifestat públicament els seus recels a incorporar el català a la UE.

Aquest mateix dimarts, diverses delegacions havien mostrat ja el seu malestar perquè la nova proposta del govern espanyol sobre l'oficialitat del català, el basc i el gallec s'havia fet arribar "per correu electrònic" i en un idioma, el castellà, que era "inservible per a la majoria de nosaltres". Altres delegacions lamentaven que la nova proposta no inclogui "massa novetats" i que no especifiqui l'impacte legal i financer de la iniciativa, tal com havien demanat des de l'inici la majoria de països. "Entre això i que se'ns ha fet arribar el text en castellà i tard, no és una qüestió que pugui ser considerada seriosament dimecres per part dels ministres", subratllaven fonts d'algunes delegacions. El ministre espanyol José Manuel Albares ja havia expressat que l'informe de la Comissió Europea sobre l'impacte legal i financer de la iniciativa trigaria "dos o tres mesos" a arribar.

Més enllà d'aquest lament, el ministre finlandès ha explicat que durant la reunió hi haurà "una discussió curta" sobre aquesta qüestió. "Espero poder escoltar la posició de la presidència espanyola", ha afegit durant el contacte previ amb la premsa. Per la seva banda, la ministra d'Afers Europeus de Suècia, Jessika Roswall, també ha explicat que el seu govern no ha adoptat una posició novedosa, i ha remarcat que encara han "d'estudiar aquesta qüestió des d'un punt de vista legal i econòmic". En canvi, el ministre d'estat d'Afers Europeus d'Irlanda, Peter Burke, ha declarat que esperava rebre una "actualització" pel que fa al progrés de la proposta per oficialitzar el català a la reunió d'avui, i ha subratllat la posició favorable del seu país. "Hem estat molt clars a Irlanda sobre el multilingüisme i sobre el fet de permetre que els ciutadans puguin rebre el millor accés possible a les institucions europees".

La proposta espanyola: sis condicionants

En tot cas, la proposta presentada per la part espanyola busca assegurar-se el suport d'aquells estats membres que poden tenir reticències perquè l'oficialització del català iniciï un efecte dòmino que acabi amb la inclusió d'altres llengües minoritàries a la Unió Europea. La iniciativa afegiria un annex al Reglament 1 del Consell de la Unió Europea, pel qual es fixa el règim lingüístic de la Comunitat Econòmica Europea, i establiria sis condicions essencials perquè qualsevol llengua s'hi pogués incloure a posteriori: ser originàries d'un estat membre, comptar amb reconeixement constitucional en un estat membre, ser llengües de treball al parlament nacional d’un estat membre, haver-se emprat durant un termini de més deu anys a les institucions de la Unió sobre la base d’acords administratius entre les institucions esmentades i un estat membre, haver-se dipositat als arxius del Consell una còpia certificada de les traduccions dels tractats a aquestes llengües d’acord amb l’article 55.2 del Tractat de la Unió Europea, i que l’estat membre que n’hagi sol·licitat el reconeixement com a llengua oficial i de treball de les institucions de la Unió es comprometi a assumir tots els costos derivats de la seva utilització a les institucions de la Unió.