Tant ERC com JxCat han anunciat que presentaran com a caps de llista al Congrés dels Diputats en les eleccions del 28-A Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, que estàn sent jutjats pel Tribunal Suprem en el judici| al procés. No hi ha cap dubte que sortiran elegits, però una altra cosa és que puguin arribar a ser diputats a causa dels obstacles legals que es trobaran.

Els presos polítics que optaran a ocupar un escó en el Congrés es trobaran d'una banda amb l'exigència de prendre possessió dels seus escons presencialment, i per un altre amb  la suspensió dictada pel magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, en la seva ordre de processament.

Una vegada proclamats els resultats de les eleccions al Congrés, les juntes electorals provincials expediran les credencials i el primer tràmit a què s'enfronten els diputats electes és emplenar una sèrie de declaracions de béns, activitats i interessos, una gestió que no és precís realitzar en persona a la Cambra, segons van indicar a Europa Press fonts parlamentàries.

Acatar la Constitució presencialment

El que sí que exigirà la seva presència, a diferència del que passa al Parlament, serà acatar la Constitució davant del ple del Congrés, condició sine qua non per assumir la condició plena de diputat el 21 de maig, data en que està programada la sessió constitutiva de les Corts espanyoles.

Per poder assistir a aquest ple, els presos polítics hauran de demanar permís al Tribunal Suprem, que al seu dia, a través d'una interlocutòria del jutge Llarena ratificat per la Sala, no ho va autoritzar per als diputats elegits a les eleccions del 21-D del 2017, encara que al Parlament no és precís personar-se per assumir plenament la condició de diputat i fins i tot es pot votar per delegació.

La suspensió de càrrec públic

Si obtinguessin autorització del Suprem per prendre possessió del seu escó i transformar-se en diputats amb plens drets, els presos polítics tindrien un segon obstacle, que és la suspensió que pesa sobre ells en estar processats per un delicte de rebel·lió.

El magistrat Llarena, en aplicació de l'article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal, va inhabilitar Junqueras, Sànchez, Rull i Turull per a l'exercici de càrrec públic. Aquest articles determina que "ferma una ordre de processament i decretada la presó provisional per delicte comès per persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels, el processat que estigués ostentant funció o càrrec públic quedarà automàticament suspès a l'exercici del mateix mentre duri la situació de presó".

Fonts del Congrés de Diputats afirmen que el Suprem haurà de determinar en la resolució judicial que en el seu cas autoritzi o no el desplaçament dels diputats electes empresonats que, en tot cas, tots ells estan subjectes a la suspensió de funcions que els impedeix participar en debats i votacions o fins i tot cobrar el corresponent sou.