El Govern de la Generalitat ha fet un pas de gran abast en la seva estratègia digital amb la licitació d’un núvol públic sobirà, una infraestructura tecnològica pionera que permetrà protegir i gestionar dades estratègiques des de Catalunya i sota jurisdicció europea. El projecte, amb una inversió estimada de 481 milions d’euros en vuit anys, es converteix en la iniciativa més rellevant dels darrers anys en matèria d’infraestructures digitals i un dels pilars per garantir la seguretat i la resiliència dels serveis públics. La nova infraestructura s’emmarca en un context global marcat per la creixent dependència tecnològica de grans operadors internacionals i per la competència entre potències com els Estats Units i la Xina. En aquest escenari, Catalunya busca reforçar la seva sobirania digital i reduir vulnerabilitats, tot alineant-se amb les directrius europees en matèria de protecció de dades i autonomia tecnològica.
El conseller de Presidència, Albert Dalmau, ha destacat que aquesta aposta respon a una visió estratègica de país: “El Govern ha fet una aposta per la transformació de l’administració pública entenent que també som tractors de la transformació digital del país”. En aquest sentit, ha remarcat que la modernització de l’administració s’ha orientat a “guanyar agilitat en els tràmits, ser més accessibles a la ciutadania i obtenir més seguretat, especialment en protegir les dades dels serveis públics”. El Govern, a més, aprovarà aquest dimarts en el seu Consell Executiu una estratègia d'autonomia tecnològica que inclou el núvol i una vintena de mesures més.
Infraestructura per emmagatzemar dades
El núvol públic sobirà serà una infraestructura d’emmagatzematge i processament de dades ubicada íntegrament a Catalunya, connectada a la xarxa pública de fibra òptica i operada sota el marc regulador europeu. Aquest model garanteix no només la protecció de la informació, sinó també la traçabilitat i el compliment normatiu, aspectes cada cop més crítics en la gestió de serveis digitals.
Inicialment, el sistema allotjarà aproximadament el 40% dels serveis i dades de la Generalitat, amb una previsió de creixement progressiu. Aquesta evolució permetrà configurar un model híbrid que combini núvol públic, privat i sobirà, optimitzant la ubicació de cada servei segons el seu nivell de criticitat i la sensibilitat de les dades. A més, el projecte no es limita a l’àmbit estrictament administratiu. Un cop operatiu, el núvol també estarà disponible per a entitats públiques i privades, amb l’objectiu de reforçar l’ecosistema tecnològic català, impulsar el talent i generar noves oportunitats econòmiques vinculades a la innovació digital.
Dalmau ha situat la iniciativa dins un escenari internacional cada cop més tens: “Cada vegada ens trobem en un món inestable, amb dos gegants econòmics com la Xina i els Estats Units que estan en una competició sistèmica sobre la tecnologia”. Davant d’aquesta realitat, el conseller ha defensat que “la Unió Europea s’ha d’obrir camí” i que Catalunya vol contribuir-hi activament. Aquesta voluntat es tradueix en una estratègia que combina diferents àmbits: la recerca —amb projectes com el superordinador quàntic—, la col·laboració publicoprivada i el desenvolupament industrial, amb iniciatives com la gigafactoria prevista a Móra la Nova. El núvol sobirà esdevé, així, una peça clau dins d’aquest engranatge per consolidar un model digital propi.
Protegir dades sensibles i serveis essencials
Una de les funcions principals del núvol públic sobirà serà garantir la seguretat de dades especialment sensibles vinculades a serveis essencials. Entre aquestes, hi ha plataformes com La Meva Salut, els sistemes de gestió d’activitats econòmiques o les llicències ambientals. “Per guanyar autonomia, la Generalitat posa en marxa la licitació d’aquest pla per tenir una infraestructura que protegeixi i emmagatzemi les dades dels ciutadans que utilitzen els serveis públics”, ha explicat Dalmau. El conseller ha insistit també en la necessitat de garantir que aquestes dades es mantinguin dins del marc europeu: “Creiem en la tecnologia europea i és important que les dades estiguin en sòl europeu i de Catalunya”. Aquest plantejament respon a la necessitat de reforçar la confiança ciutadana en els serveis digitals i assegurar la continuïtat operativa en situacions de crisi o interrupcions externes.
La licitació es materialitza a través d’un acord marc amb un únic proveïdor que inclourà tant la infraestructura com els serveis associats. L’adjudicació està prevista per als pròxims anys i el sistema entrarà en funcionament progressivament fins a estar plenament operatiu el 2027.
El projecte s’inscriu dins l’Estratègia d’Autonomia Tecnològica de la Generalitat (ESTRATEC), un pla que contempla una vintena d’accions per reforçar el control sobre els actius digitals, reduir dependències externes i millorar la resiliència dels serveis públics. En aquest context, el núvol sobirà esdevé una eina clau per accelerar la transformació digital, facilitar el desplegament de solucions avançades i garantir que la innovació es produeixi sota criteris de seguretat i control.
El conseller de Presidència ha volgut reconèixer també la tasca dels organismes implicats en la protecció de dades: “Vull agrair la feina que fa l’Agència de Ciberseguretat i el Centre de Telecomunicacions de Catalunya, que vetllen per protegir les dades dels ciutadans de Catalunya”. Finalment, Dalmau ha llançat un missatge clar al teixit empresarial i tecnològic: “Llancem un missatge de contundència al sector, perquè acompanyi l’estratègia del Govern”. Amb aquesta crida, l’Executiu busca implicar el conjunt de l’ecosistema en un projecte que no només té dimensió institucional, sinó també econòmica i estratègica.