Torn avui al judici de l'Audiència Nacional al major Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana, l'ex-director general de la Policia Pere Soler i l'ex-secretari general César Puig, per al comissari Juan Manuel Quintela. És el comissari principal de Barcelona ara, però el 2017 va ser el comissari de la brigada d'informació del CNP a Barcelona que va dirigir l'operatiu de l'1-O i l'autor de l'informe dels suposats seguiments dels Mossos a la policia espanyola.

Avui Quintela ha respost a les preguntes de la fiscalia, basades en bona part en un cas arxivat, la intervenció dels documents que van portar els Mossos d'Esquadra a la incineradora. 

Els Mossos van tancar 99 col·legis i van impedir que n'obrissin 293. Molts més dels que van fer tancar a cops la Guàrdia Civil i el CNP. Van ser un centenar. L'explicació, segons Juan Manuel Quintena, és que la majoria dels responsables dels col·legis que no van obrir eren unionistes i, a més, l'ordre del delegat del govern espanyol a Catalunya en aquell moment, Enric Millo, va ser del tot efectiva. Molt més, de fet, que la mateixa ordre de la Fiscalia i la presència dels Mossos en tots els punts de votació. 

Seguint la mateixa línia de la seva declaració el 2 d'abril del 2019 al judici del Tribunal Suprem, ha volgut deixar clar, a preguntes del tinent fiscal Miguel Ángel Carballo, que la previsió dels Mossos per impedir el referèndum era una "planificació inadequada i ineficaç". El comissari ha descrit un "dispositiu plagat de deficiències, amb 70 peticions d'unitats d'ordre públic sense atendre i una manca de col·laboració amb les altres forces policials. Segons Quintela, "no es van activar els recursos necessaris per a una resposta adequada".
 


Quintela ha incorporat al seu relat nous recursos estilístics. Valorant l'actuació dels Mossos, en tot moment ha parlat de l'absentisme dels agents dels Mossos d'Esquadra en el dispositiu de l'1-O. Mentre la policia espanyola no va fer festa ni caps de setmana ni molt menys el dia del referèndum, un 23% dels agents del cos de Mossos estava de baixa, de vacances o tenia un permís especial. Una quarta part del cos, la qual cosa el va portar a pensar que "alguna cosa greu creia que estava passant".
 


El comissari també ha destacat l'aixecament de les actes per part dels Mossos d'Esquadra durant el referèndum. Sense voler entrar en el relat barroer d'altres testimonis, s'ha centrat en el fet que, tot i que "aixecar acta és adequat", no és efectiu i era l'excusa per "fer veure que fem alguna cosa". 
 

 

"Les botifarrades consten en un document de la incineradora com a activitat no habitual"

Juan Manuel Quintela ha furgat en la inacció dels Mossos. "Les activitats del cap de setmana del referèndum eren atípiques, anormals i sense precedents", ha exposat davant el fiscal desgranant els documents que es van requisar a la incineradora de Sant Adrià de Besòs, on els Mossos porten habitualment documents per destruir. També ha assegurat que tenia informes on apuntaven que les mobilitzacions "no serien pacífiques".


Han estat gairebé 4 hores de declaració on s'han desgranat els documents intervinguts i s'ha volgut deixar clar que els Mossos van requisar urnes un cop ja s'havia votat, i ha refermat que el 29 i 30 de setembre els cossos i forces de seguretat de l'Estat no havien d'intervenir si no els ho requerien els Mossos d'Esquadra, que era en qui requeia la competència.

En la seva anàlisi ha volgut deixar clar, també, que "el procés va tenir el suport de totes les conselleries sense excepció" i que, en el cas d'Interior, tenia una important rellevància perquè, segons el que reflectia el document Enfocats, la policia catalana suposava una de les estructures d'estat previstes per arribar a la independència.