"L'ocupació dels col·legis va ser el primer pas per executar el referèndum. Es van fer festes de la música, festes pijama i xocolatades nocturnes". Així va començar tot, segons el cap de la Brigada d'Informació de la Prefectura Superior de la Policia Nacional a Catalunya, Manuel Quintela, que avui ha obert la sessió al Tribunal Suprem.

Quan l'advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, li ha preguntat, però, ha admès que només van fer un informe davant aquestes activitats sense tancar els centres. "Estàvem en un clima de desconfiança que anava creixent", ha dit justificant-ho, i ha explicat que va ser aquesta situació la que va provocar que l'1-O la policia espanyola decidís actuar per sobre els Mossos d'Esquadra.

El comissari de la policia espanyola ha qualificat d'"ambient prerevolucionari" la situació que es vivia dies abans del referèndum de l'1 d'octubre a Catalunya.

Quintela ha anat descrivint les entrades als col·legis per requisar el material l'1-O i les agressions que va rebre la policia, com un "cop amb una urna al cap", una urna de plàstic. Amb tot, ha admès a preguntes de Vox que "aquesta actitud no va ser generalitzada".

També ha justificat el llançament de pilotes de goma i la lesió a l'ull a Roger Espanyol: "Van intentar noquejar-los, quan sortien amb el material van ser perseguits durant metres i en aquesta sortida complicada van fer ús del llançament de pilotes i una va causar lesions a un manifestant hostil que, per cert, va estar a primera fila, i va fer cinc agressions directes a agents policials".

També ha explicat que el cap del dispositiu va ser qui va atendre l'home que va tenir un infart. 

El cap de la Brigada d'Informació de la Prefectura Superior de la Policia Nacional a Catalunya ha explicat l'actuació al Departament d'Ensenyament, on hi havia la consellera Clara Ponsatí, que, segons Manuel Quintela, "va estar dirigint la resistència a l'actuació policial".

De fet, el comissari ha dit que els mateixos Mossos d'Esquadra van intentar impedir l'acció policial a favor del referèndum en algunes escoles: "Teníem l'oposició dels Mossos, que van obstaculitzar la nostra tasca. Un policia amb els braços en creu va intentar impedir l'entrada dels funcionaris cridant 'deixeu-los votar'".

"L'objectiu era retardar l'entrada", ha descrit quan li ha preguntat l'Advocacia de l'Estat, que Manuel Marchena ha alertat uns quants cops per induir les respostes del testimoni.

Entre els centres més complicats, Manuel Quintela ha enumerat l'Escola Mediterrània, l'Institut Pau Claris i l'Escola Pia Sant Antoni. També ha explicat que els Mossos van demanar reforços a 233 col·legis que ja estaven oberts i on no s'havia impedit que es fes el referèndum. El comissari ha justificat la seva intervenció per la "inacció i ineficàcia" dels Mossos d'Esquadra.

"El binomi era absolutament insuficient i es van constituir les meses i obrir els col·legis com una votació normal", ha destacat. Quintela ha quantificat en 72 els policies espanyols ferits i en 271 les comunicacions dels Mossos d'Esquadra sobre la ubicació de les unitats del CNP a Barcelona l'1-O, denunciant un seguiment encobert. I ha exposat que hi havia instruccions de fer servir el "canal 21", que era directament el telèfon mòbil.

Atacs al PSC

Segons el cap de la Brigada d'Informació, durant els dies previs a l'1-O hi va haver 37 atacs a seus del PSC i a alcaldes perquè no havien cedit els locals.

El setge a la CUP

El cap de la Brigada d'Informació de la Prefectura Superior de Policia de Catalunya, Manuel Quintela, ha declarat que el setge a la CUP va acabar "sent una festa". Amb aquestes paraules s'ha referit a la situació que es va viure el 20 de setembre davant la seu de la CUP, quan el CNP va irrompre sense ordre judicial i centenars de persones es van concentrar al carrer per impedir l'entrada il·legal al local.

Quintela ha descrit que la policia va deixar llibertat deambulatòria, però que els manifestants van "arremetre violentament" contra la policia, que van "donar cops als agents" i que el CNP va haver de llançar salves "perquè estaven rodejats i llançaven objectes". I en aquest sentit ha descrit una "actitud violenta cap a la policia".

En l'única resolució judicial dictada en relació amb el setge de la CUP de la secció 10 de l'Audiència Provincial de Barcelona que ha ordenat investigar l'actuació policial no hi ha manifestants imputats ni investigats.

Entre els objectes requisats hi havia més de 7.000 cartells del partit polític amb lemes com: "Vota si viure vol dir prendre partit", "La República és a les nostres mans", "1-O, la República des de baix", "L'aigua és de totes i la repartim entre totes" (d'una campanya a favor de remunicipalitzar la gestió de l'aigua), també adhesius de la campanya d'aigua, barrets i petos corresponents a les diferents Diades de l'11-S.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat