El Congrés de Nova Caledònia, la colònia francesa que s'autodeterminarà el proper 12 de desembre, signarà aquest divendres un acord de col·laboració interparlamentària amb el Parlament de Catalunya. Ho faran els dos presidents de les cambres, Laura BorràsRoch Wamytan, en el decurs d’un acte institucional que es farà al despatx d’audiències.

L'acte tindrà per objectiu enfortir els vincles d’amistat i germanor entre Catalunya i Nova Caledònia i la cooperació entre totes dues cambres "en tots els àmbits d’interès comú". Mickael Forrest, membre del nou govern de l’arxipèlag i de la coalició Unió Caledoniana - Front d’Alliberament Nacional Canac Socialista i Nacionalistes i Despertar Oceànic, acompanyarà Wamytan.

Un cop signat l’acord, Borràs i la delegació de Nova Caledònia es traslladaran a l’hemicicle, on es faran una fotografia conjunta.

Des del 1986, Nova Caledònia forma part de la llista de territoris no autònoms de les Nacions Unides. Abans, des del 1976, s'havien viscut períodes de violència i desordre greus entre les autoritats franceses que dominaven la illa i el moviment independentista kanak

Els impulsos externs al referèndum català

Aquest acord coincidirà amb l'aprovació ahir d'un nou referèndum per a aquest territori francès pactat entre el govern francès i el de l’arxipèlag. A la trobada han assistit quatre unionistes (a França en diuen lleials) i tres independentistes, i per la banda de l'Estat hi van ser presents el president Emmanuel Macron, el ministre dels Territoris d'Ultramar, Sébastien Lecornu, i el nou alt comissari de Nova Caledònia, Patrice Faure.

Aquest referèndum serà el tercer d'aquestes característiques. Els dos primers els va guanyar l'opció de seguir a França. El més curiós del cas de Nova Caledònia és que els altres dos referèndums es van celebrar fa relativament poc, el mes de novembre del 2018, i el setembre del 1987.

Això no només és envejat a Catalunya, sinó també a Escòcia, on el govern britànic es resisteix a concedir la segona consulta recordant que el del 2014 es va pactar que seria "per a tota una generació". Precisament, l'independentisme català i, en especial la CUP, volen aprofitar l'impuls del referèndum escocès -si aquest s'acaba fent- per pressionar l'Estat i la comunitat internacional perquè es pugui celebrar un a Catalunya. 

 

Imatge principal: una dona vota en el referèndum de Nova Caledònia del 2018 / Foto: @fphilippot

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat