El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) reitera que el Suprem no va vulnerar els drets polítics del líder d'ERC, Oriol Junqueras, el secretari general de Junts, Jordi Turull, i l'exsecretari general d'aquest partit Jordi Sànchez quan els va imposar presó preventiva arran de la seva participació en el procés independentista. El TEDH ja va concloure el passat novembre que no s'havia vulnerat els drets dels tres polítics independentistes després que amb el seu empresonament se'ls va privar de participar en la campanya de les eleccions al Parlament del 2017 i en les posteriors sessions d'investidura. Això no obstant, els tres polítics van sol·licitar que es revisés el seu cas. Aquest dilluns un panell de cinc jutges del Tribunal d'Estrasburg ha ratificat per unanimitat aquella decisió, que és ja, per tant, ferma, i amb la qual es desestima elevar el cas a la Gran Sala del Tribunal.
Els jutges han conclòs, segons un comunicat fet públic pel TEDH, que no hi ha hagut cap violació del protocol sobre la lliure elecció dels diputats; i que les autoritats espanyoles van ponderar els interessos en joc de manera que no pot considerar-se arbitrari l'empresonament ni que s'hagi vulnerat a la lliure expressió de la voluntat popular. Afegeix que l'empresonament no era incompatible amb el dret a ser escollits i a ocupar escons al Parlament.
Empresonat enmig de l'investidura
Així mateix, el Tribunal assegura que no es va violar els drets de Jordi Turull quan el Suprem va ordenar el seu empresonament preventiu el març del 2018 en ple debat d'investidura; i rebutja que aquest ingrés a la presó s'hagués dictat amb l'únic propòsit d'impedir-li assumir el càrrec de president de la Generalitat, tal com ha denunciat l'aleshores diputat. A més, considera que el temps que es va trigar a tramitar el seu recurs d'empara no ha comportat una vulneració al seu dret a una decisió ràpida sobre la legalitat de la seva detenció.
En la resolució de novembre, el TEDH va avalar la seva presó preventiva dictada contra els polítics independentistes amb l'argument que "pretenien la ruptura estructural de l'Estat, posant en perill valors fonamentals com la sobirania nacional o la unitat de la nació espanyola". Assegurava que Junqueras, Turull i Sànchez no havien estat empresonats per la seva ideologia, sinó per ser jutjats per delictes molt greus com la rebel·lió o sedició.
Els tres polítics van presentar les seves demandes per separat el 2020 i el TEDH les va unificar. L'advocat de Turull, Jordi Pina, va denunciar que el 23 de març del 2018 sent diputat al Parlament i quan ja es trobava en llibertat sota fiança per la causa de l'1-O el Suprem va ordenar de nou el seu empresonament "sense que hagués succeït cap fet rellevant", quan es trobava en ple debat d'investidura com a candidat a la presidència de la Generalitat. La vigília s'havia celebrat la primera votació i l'endemà corresponia substanciar la segona. Jordi Sánchez va denunciar que es va violar el seu dret a participar en la campanya electoral del 21 de desembre del 2017 i assistir al Parlament i a la sessió d'investidura. L'advocat d'Oriol Junquera, Andreu Van den Eynde, va denunciar que el Suprem va impedir al seu client assistir a la sessió constitutiva del Parlament, tot i que era una mesura preventiva.