Catalunya comptarà amb un nou protocol davant dels feminicidis, els assassinats de dones motivats únicament pel seu gènere. Així ho ha anunciat la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, acompanyada del president de la Generalitat, Pere Aragonès. 

El protocol preveu l'actuació davant de feminicidis, feminicidis vinculats i les seves temptatives. El nou document planteja mesures d’actuació diverses que inclouen la reparació del dany actuant en l'entorn familiar, comunitari, educatiu i també en els professionals que estan treballant en això, segons recull Europa Press

També s'actualitza el protocol marc per a l'abordatge de les violències masclistes amb la voluntat d'homogeneïtzar tots els plans sectorials que existeixen actualment. La idea de coordinar una resposta davant de les violències masclistes és fundacional de la conselleria, segons es va exposar en la seva presentació. Així ho ha recordat Aragonès: "Per primera vegada el Govern de la Generalitat compta amb una conselleria que coordina totes les polítiques públiques contra les violències masclistes". 

Aquesta reforma arriba en un context en què els feminicidis i altres expressions de violència masclista segueixen molt presents en la societat catalana. Segons ha recordat la consellera Verge, d’ençà del 2012, a Catalunya hi ha hagut 99 feminicidis; 11 feminicidis des de principis d’any, "i aquesta només és la punta de l’iceberg", ha sentenciat. 

Violència institucional, al punt de mira 

Un tipus de violència que amb la reforma de protocols s'ha posat en el punt de mira ha estat la violència institucional. El motiu? La consellera Verge ha exposat que és aquesta mena de violència que suposa "una greu distància entre els drets reconeguts i els drets efectivament gaudits". "Implica una fallida de l'obligació de garantir les condicions que permetin a les dones en situació de violència reconstruir les seves vides", ha afirmat.

La violència institucional és aquella exercida per les mateixes institucions contra les víctimes de violència masclista, sigui per revictimitzar-les o per les traves que es troben a l'hora de denunciar les agressions patides. “No són les dones les que han de recórrer incansablement els circuits institucionals per obtenir una resposta integral, sinó que els poders públics han de respondre de manera àgil i eficaç a les necessitats de les dones i garantir els seus drets”, ha defensat Verge.

Un tracte més individualitzat 

Una de les prioritats de les reformes dutes a terme per la Conselleria és oferir una atenció més individualitzada. "No hem de fer que les dones s'adaptin als serveis existents, sinó que els serveis s'adaptin a les necessitats de les dones", ha afegit.

L'adaptació als casos permet fer un seguiment més personalitzat i que les supervivents es trobin acompanyades pel sistema de prevenció i abordatge de violències masclistes. 

 

Imatge principal: Manifestació feminista amb motiu del 25-N l'any 2020 / Efe

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat