La Mesa del Parlament ha acordat aquest dimarts amb el suport de tots els grups excepte el PSC presentar una denúncia a Fiscalia perquè s'investiguin els fets que es desprenen de les declaracions en seu judicial de l'excomissari José Manuel Villarejo en què assegurava que el CNI tenia informació sobre els atemptats però no va actuar per fer "un petit ensurt a Catalunya". Arran de les greus declaracions la presidenta de la Cambra catalana, Laura Borràs, va encarregar un informe als serveis jurídics del Parlament per poder confeccionar una denúncia per investigar aquests fets.
Ha estat aquest dimarts, reunida la primera Mesa de l'any, que els diputats de la Cambra han abordat la qüestió i segons fonts parlamentàries hi ha hagut unanimitat amb el desacord del PSC, que considera que ja hi va haver una investigació sobre els fets que és vigent. Malgrat les reiterades peticions de les principals autoritats catalanes per aclarir la veracitat de les acusacions de Villarejo, tant el PSC com el govern espanyol han defugit d'engegar investigacions.
Tan bon punt va esclatar la polèmica la presidenta Borràs va fer diverses piulades a Twitter subratllant que és urgent i absolutament imprescindible saber la veritat: "Aportar transparència a un atemptat tan greu és fonamental. Ocultar informació sota la premissa del secret oficial no aporta credibilitat, al contrari, desacredita".
El Govern reclama obrir la comissió d'investigació
No ha estat aquest l'únic anunci fet avui sobre Villarejo. El Consell Executiu d'aquest dimarts ha acordat reclamar a l'Estat que obri una comissió d'investigació sobre els atemptats terroristes i ha exigit que es modifiqui la llei de secrets oficials per reduir els terminis de durada d'una matèria com a secreta o reservada.
A instàncies de la conselleria de Justícia, que encapçala Lourdes Ciuró, el Consell Executiu ha aprovat un acord de tres punts en què a més de reclamar que s'obri la comissió d'investigació sobre els atemptats, insta al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que informi el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en el marc de les reunions bilaterals entre l'Estat i la Generalitat de les actuacions que s'han iniciat o es posin en marxa sobre aquest tema.
Així mateix, el tercer punt de l'acord exigeix que la modificació de la llei de secrets oficials per reduir la durada d'una matèria secreta reconegui "expressament" la facultat del Congrés i el Senat i dels tribunals "de tenir accés a la informació que considerin necessari reclamar".
Les declaracions
L'excomissari jubilat de la Policia Nacional José Manuel Villarejo va declarar davant l'Audiència Nacional que els atemptats del 17 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils van ser fruit d'un "error de càlcul" del CNI, el servei d'intel·ligència espanyol: "El CNI va calcular malament les conseqüències de donar un petit ensurt a Catalunya". Una definició per uns actes terroristes que van costar la mort de 16 persones i 140 ferits.
Les declaracions les hem de contextualitzar en el judici pel cas Tàndem i, d'aquesta manera, Villarejo assenyala directament Félix Sanz Roldán, que va ser el comandant del Centre Nacional d'Intel·ligència espanyol l'any 2017. Si situem el context dels atemptats, era l'estiu previ a la celebració del referèndum de l'1 d'octubre i en ple auge de la societat civil cap al procés d'independència de Catalunya.
Precisament el president del tribunal que va jutjar els atemptats del 17-A, Alfonso Guevara, va dictaminar que l'excomissari Villarejo no tingués cap mena de possibilitat de declarar en aquest judici, tal com reclamaven algunes de les parts. Així doncs, en la seva declaració relaciona directament l'imam de Ripoll a qui acusa de treballar en connivència amb el CNI, i que aquest hauria consentit que l'imam "fes el que trobés oportú".