El Partit Popular segueix rebent cops. Durant les dues passades setmanes, la crisi interna dels populars s'ha viscut en l'àmbit nacional. Les acusacions de corrupció per part del president del PP, Pablo Casado, cap a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, van acabar, increïblement, convertint-se en una sentència de mort per a Casado. La formació conservadora celebrarà un congrés extraordinari en menys d'un mes a Sevilla, i s'espera que el líder a Galícia, Alberto Núñez Feijóo, el succeeixi i n'agafi les regnes.

Però a Catalunya, on el partit va aconseguir tres diputats a les darreres eleccions al Parlament el 14 de febrer de l'any passat, la situació és gairebé igual de crítica. De fet, els populars, que fins ara comptaven amb una representació històricament de mínims a la cambra catalana i s'havien vist relegats al grup mixt, encara perden més pistonada: i és que es quedaran amb tan sols dos diputats, Alejandro Fernández i Lorena Roldán.

Tot plegat ha començat després que la nova líder de Valents, Eva Parera, deixés el seu escó fa dues setmanes per assumir aquest nou projecte. El més habitual hauria estat que l'acta de diputat l'agafés el següent nom a la llista, Daniel Serrano, número quatre per Barcelona el 14-F. Però la seva situació era més complexa, ja que el candidat va deixar totes les seves funcions al partit després de les acusacions d'un delicte d'agressió sexual i dos més de lesions lleus poc abans dels comicis catalans.

Gir de guió

Des del mateix PP català, s'esperava que, donades aquestes circumstàncies, Serrano no agafés la seva acta de diputat, i que aquesta passés directament al número cinc de la llista, Eduardo Bolaños. Però en un gir de guió inesperat, el diputat acusat d'agressió sexual ara ha decidit recollir-la i entrar al Parlament precisament com a diputat independent. I és que, tot i no ser membre dels populars des de fa més d'un any, la seva posició a la llista electoral el converteix en el 'successor' de Parera.

A hores d'ara, Serrano ja ha iniciat els tràmits per fer-se amb la seva cadira a la cambra catalana. De fet, la Junta Electoral Central (JEC) ha enviat la seva credencial a la Mesa del Parlament, que ja l'ha rebuda. Segons informa aquest mateix òrgan, per tal que Serrano adquireixi la plena condició de diputat ara fa falta que l'exmembre popular faci l'acatament de la Constitució i de l'Estatut, i presenti la seva declaració d'activitats i de béns.

També perilla la presidència del PP català

No és l'únic front obert dels populars a Catalunya. El 97,1% dels afiliats del PP van votar Alejandro Fernández a la presidència del partit a Catalunya el novembre del 2018. Un suport gairebé unànime que a hores d'ara molt es dubta de la seva vigència. Del que no es dubta és que la crisi del PP a Génova amb la conseqüent marxa de Pablo Casado i la més que probable entrada d'Alberto Núñez Feijóo per capitanejar els populars ressona i s'observa des de Catalunya entre els partidaris que Fernández segueixi al càrrec i els partidaris que es posi punt i final al seu lideratge, donant pas, per exemple, a l'eurodiputada Dolors Montserrat.

Si bé és cert que la marxa de Casado se suposa que havia de donar aire a Fernández, la cosa no és tan clara ara. Havia de donar aire perquè segons fonts populars consultades, el pla de Génova -abans que esclatés la crisi entre Casado y Isabel Díaz Ayuso- era retirar-lo del capdavant del partit, principalment després dels mals resultats a les eleccions catalanes del 14-F, on el PP va passar de quatre a tres escons, augmentant així el declivi dels populars a Catalunya. A Alejandro Fernández se li havia fet la creu i el seu futur estava sentenciat. Ara que Casado marxa, Fernández hauria de respirar, però per molt que Casado marxi, els seus partidaris persisteixen arreu.