The New York Times entra avui fort en el conflicte català amb un editorial, un reportatge, dos articles d’opinió i un acudit editorial. A l’editorial "Caos a Catalunya" advoca per una sortida dialogada, “que probablement inclourà més autonomia per a Catalunya”, i reparteix la responsabilitat en els governs espanyol i català, encara que carrega més sobre Mariano Rajoy (“perdonavides intransigent”) i “la brutalitat de la policia espanyola”, que “no ha aconseguit sinó aprofundir la crisi política”.

El diari pensa que Rajoy ha dilapidat el capital de “tenir la llei del seu costat en bona part” amb la repressió policial, i ha posat a les mans de Catalunya “les imatges de televisió i la solidaritat i simpatia que generen”. Rajoy “ha fet que qualsevol possible resolució política del conflicte sigui més remota”, diu l’editorial.

L'acudit editorial del diari, de Chapatte (que il·lustra aquesta informació), també tracta el tema, en línia semblant, més àcida.

El Times posa el conflicte en un context global. La convocatòria unilateral del referèndum mostra “una contradicció (...) de la governança global”, que resumeix així: “Cap norma regula l'equilibri exacte entre el dret dels pobles a determinar el seu futur polític i el manteniment dels estats i fronteres existents, però hi ha un cert consens en contra de trencar un Estat que és respectuós amb la llei i els drets humans”.

L’editorial sintetitza tots els fets i conclou que la crisi “pot ser molt pitjor si els líders enfrontats no retrocedeixen”. Avisa al govern espanyol que “la tàctica de mà dura només afegirà més suport als secessionistes”, i al govern català que “una declaració d'independència mal pensada, de la qual no és possible avaluar-ne el suport real per la caòtica votació, només portarà a Catalunya més caos i conflicte”.

La solució és política i “probablement implica més autonomia per a Catalunya”, rebla el diari, “però  quedarà lluny de l'abast mentre Rajoy i Puigdemont es mantinguin tan intransigents”.

La dificultat europea

Steven Erlanger, el cap de l'oficina de Londres del diari, explica en una llarga crònica, titulada "Per la UE, Catalunya confronta drets democràtics i sobirania", per què la UE voreja el conflicte català i les raons per les quals es resisteix a la independència com a solució. També es publica avui a la versió impresa amb un altre títol: "Catalunya posa la UE en un embolic".

Les raons per les quals el plet català és tan incòmode per la UE, segons Erlanger, són la por que altres nacions i regions europees s'apuntin a la independència (parla de Flandes, Llombardia, Còrsega i Transsilvània); les complicacions del Brèxit, i que la UE és un club d'estats sobirans, primer, i democràcies després, de manera que el respecte pels ordenaments constitucionals de cada país passa per davant dels drets nacionals.

"Tot i així", conclou, "la inepta gestió del referèndum per Rajoy tindrà un impacte durador, encara que ambdues parts es calmin i es torni a parlar de com augmentar l'autonomia catalana", pel que suggereix Bèlgica com a model.

Cohen i Delclós

Les columnes són de Roger Cohen, un antic corresponsal que escriu dos cops a la setmana al diari, i de Carlos Delclós, sociòleg a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Cohen titula “Danys a Catalunya” la seva peça, una crítica severa a l’independentisme, que equipara amb les idees de Donald Trump. Espanya i Catalunya plegats, explica Cohen, han fet una evolució molt positiva des del franquisme a la democràcia i la integració europea i això és el que el moviment independentista posa en risc, diu.

Rajoy, “amb la seva mà dura”, i Puigdemont, amb la seva “supèrbia destructiva”, estan destruint el carril central on Catalunya i Espanya haurien de trobar-se i la possibilitat de contribuir a una “sobirania europea” i no “més banderes nacionals”. Cohen proposa una “ruta creativa cap al federalisme”.

Delclós fa una anàlisi més detallada tant del moment com de les posicions en conflicte. En la línia del relat dels comuns i de Podemos, explica que al nucli del conflicte hi ha la política centralitzadora i antisocial de Rajoy i la dreta espanyola en general, aplicada per força de fa anys, en part amb l’ajut del centredreta catalanista.

Promociona la proposta podemita (“la nova centralitat”, segons ell) de celebrar un referèndum acordat a Catalunya i reformar la constitució en sentit plurinacional. Conclou que tot plegat és en mans “de la resta d’Espanya”, que hauria de fer fora Rajoy per aplicar aquests canvis “si és que ja no és massa tard”.