Encara falten vint dies per a l’inici de la campanya electoral, i poc menys d’un mes per a les eleccions generals. Això no és obstacle perquè Albert Rivera parli d’un hipotètic escenari on hagi d’”assumir responsabilitats” per un fracàs a les urnes. “Sé que molts es debaten entre l’abstenció i Ciutadans”, admetia el líder del partit unionista aquest dijous. Recordava que ell “té una professió” i que no té necessitat d'aferrar-se a una poltrona. Sens dubte, el panorama és desolador a la direcció de la formació. Des del seu entorn són conscients que les males enquestes, que en algun cas fins i tot pronostiquen un sorpasso de l’extrema dreta de Vox, poden acabar sent una realitat si no aconsegueixen fer una bona campanya. D'aquí també el gir radical en el discurs: els crítics tenien raó.

Des del nucli dur d’Albert Rivera ho admeten: tenen l’electorat que més aviat es desmobilitza. De les grans formacions són la que corre més risc. Per què? Perquè creuen el seu votant és el menys fidel, i per tant el que abans es pot quedar a casa. A la formació detecten un enuig generalitzat amb tota la classe política, ells inclosos. Segons les seves pròpies enquestes, dels votants que perdrien, en tenen molts més que marxarien a l'abstenció que els que votarien per un altre partit.

Fugen de parlar de boicots de les cases d'enquestes, i creuen que no serà tan desastrós. Justifiquen que els seus votants són difícils de detectar, no tant per un vot ocult com perquè no s'acaba de decidir fins els últims dies abans de les eleccions.

Des de Ciutadans, però, ho venen de manera optimista, i així ho traslladen a les seves bases: si fan una bona campanya, aconseguiran mantenir el resultat del passat 28-A. Però el sorpasso al PP ja sembla pràcticament descartat; el líder de l’oposició continuarà sent Pablo Casado l’11 de novembre. Ho juguen tota a la carta de la mobilització. Tenen detectat que on s’ho juguen tot és a les dues Castelles i a Andalusia. És el seu Ohio.

Tot plegat ha tingut una translació evident en el seu discurs polític, en forma de cop de timó. Ara fa una setmana, dissabte passat, Albert Rivera donava el tret de la sortida a la precampanya. I ho feia aixecant el seu veto al PSOE de Pedro Sánchez. Ja es mostra obert a pactar-hi si és necessari. Des de la formació admeten que el període de reflexió va començar després de la nova convocatòria electoral, i ara ja s’han instal·lat definitivament en aquest terreny del pactisme. Han hagut de passar per la fuga de diversos membres de la seva executiva per a replantejar-se la seva estratègia.

Ara des de Ciutadans es comprometen que no hi hagi unes terceres eleccions. Han abandonat la postura de bloqueig dels últims mesos i ara semblen virar cap al pragmatisme. Tot i que tot no depèn d’ells, des de l’entorn d’Albert Rivera defensen que faran tot el que estigui en les seves mans per evitar tornar a les urnes. Si no formen part del govern, proposaran grans pactes d’Estat amb mesures concretes, també sobre Catalunya. El que faci falta per no acabar en la irrellevància política.

El mateix Rivera que fa unes setmanes es negava a reunir-se amb Pedro Sánchez en les seves rondes de contactes, aquest divendres demanava a la resta de dirigents polítics espanyols signar “per escrit” un acord abans de la campanya on es comprometin a “respectar que algú governi i que l’oposició compti”.