La presidenta de l’Associació Catalana de Municipis, Meritxell Budó, ha reclamat que s’eviti “recentralitzar” els fons europeus en les capitals estatals en el pròxim Marc Financer Plurianual (2028-34), el pressupost heptaanual de la Unió Europea. Durant una reunió aquest dimarts a Brussel·les amb la presidenta del Comitè Europeu de les Regions, Kata Tüttő, ha parlat d’una “preocupació real” dels ajuntaments catalans després de la proposta inicial presentada per la Comissió Europea, on s’advoca perquè siguin els governs centrals qui gestionin els recursos i no les regions com fins ara. Budó ha traslladat aquest dimarts a la presidenta del CdR la necessitat que els municipis tinguin més veu i influència a les polítiques de la UE. A la reunió també hi ha participat el cap de l’oficina de l’ACM a Brussel·les, Jordi Solé, que l’entitat va obrir a finals de 2025 com “espai de representació i seguiment de les polítiques comunitàries d’interès municipal” i per acompanyar els ajuntaments catalans en matèria de projecció internacional, captació de fons i participació en xarxes europees.

Un dels temes claus que s'han parlat durant la trobada és la “preocupació” per la proposta presentada per la Comissió Europea el juliol del 2025 de cara a una recentralització dels fons europeus, que serien ara gestionats i desembutxacats des de les capitals estatals. Les postures de les dues entitats han “coincidit al 100%”, com ha explicat Budó en declaracions a l'ACN des de Brussel·les. Budó ha dit que la recentralització dels fons “dificultarà” l'accés directe tant de regions com de ciutats als fons europeus i considera que amb aquestes polítiques es “complica” l'accés als recursos econòmics per finançar els projectes necessaris per “impulsar projectes transformadors i millorar la vida de la ciutadania” en els territoris. Tot i que la líder municipalista ha reconegut que la postura que expressa el CdR “no és vinculant”, considera l'entitat com una “veu important” a Europa, i per això des del municipalisme català han volgut donar-hi suport. Considera que la reunió ha estat “una oportunitat per defensar que els governs locals han de tenir un protagonisme més gran en la presa de decisions europees que els afecten directament”.

Coincideixen amb el Parlament Europeu

El Marc Financer Plurianual (2028-34) encara es troba en procés de negociacions institucionals entre les tres grans institucions europees. Recentment, el Parlament Europeu ha aprovat la seva postura davant la proposta presentada per l’executiu comunitari que lidera Úrsula Von der Leyen, i ha reclamat l’augment d’un 10% a uns comptes que s’aproximen als 2 bilions d’euros en aquests set anys. Aquesta figura representa un 1,26% de la Renda Nacional Bruta (RNB) de la UE de mitjana per al període 2028-2034, la qual cosa suposa una pujada respecte de l’1,11% de l’RNB que representa l’MFP en vigor (2021-2027). A part, l’Eurocambra també s’ha mostrat contrària a la proposta de recentralització de la Comissió, que suggereix un model de “pla únic” estatal, similar a l’utilitzat per als fons de recuperació postpandèmia, on els diners s'entreguen als estats sota condicions estrictes i objectius centralitzats. Defensen que les regions han de mantenir el seu paper d’interlocució amb Brussel·les per mantenir l’essència europea dels fons de cohesió o les ajudes als agricultors i que aquestes no es vegin com una transferència dins del mateix estat.