L'Eurocambra ha retirat la immunitat a l'agitador ultra Alvise Pérez, líder i eurodiputat de S'ha Acabat la Festa (SALF), per tal que continuï la investigació oberta pel Tribunal Suprem per la crida a assetjar la fiscal delegada contra delictes d'odi a València, Susana Gisbert. En una votació a mà alçada d'aquest dimarts, el ple reunit a Estrasburg ha acceptat el suplicatori remès el maig del 2025 pel mateix Suprem per enjudiciar Alvise com a presumpte autor d'un delicte d'assetjament, provocació a delicte d'atemptat contra l'autoritat i odi a les xarxes socials.

Amb tot, s'ha avalat l'informe de la Comissió d'Afers Jurídics del Parlament Europeu, redactat per l'italià Mario Furore (eurodiputat del Moviment Cinc Estrelles, del grup de L'Esquerra), que recomanava aixecar la immunitat del líder del SALF perquè els fets denunciats van tenir lloc abans que fos eurodiputat i perquè no es considera que l'acusació sigui per perjudicar la seva activitat política. "En aquest cas, el Parlament no ha pogut determinar l'existència de fumus persecutionis, a saber, d'elements de fet que indiquin que l'actuació judicial en qüestió es va iniciar amb la intenció de causar un perjudici a l'activitat política d'Alvise Pérez en la seva qualitat de diputat al Parlament Europeu", diu el text.

Cinc causes contra Alvise al Suprem

L'informe recorda que l'objectiu de la immunitat parlamentària "consisteix a protegir el Parlament i els seus diputats" davant dels procediments judicials relacionats amb les seves activitats com a europarlamentaris, però insisteix en el fet que la investigació del Suprem no vulnera ni els seus privilegis ni les seves immunitats. Així doncs, un cop aixecada la immunitat d'Alvise, la causa de l'alt tribunal podria continuar amb la declaració de l'acusat.

Cal tenir en compte que la de l'assetjament a la fiscal Gisbert no és l'única causa oberta contra Alvise al Suprem. N'hi ha quatre més, una d'elles pel presumpte finançament il·legal del seu partit i per la qual també s'ha remès un suplicatori a l'Eurocambra. Concretament, l'alt tribunal investiga els 100.000 euros que el líder de SALF va rebre de l'empresari Álvaro Romillo (conegut com a CryptoSpain) de cara a les eleccions europees del 2024. En clau catalana, l'agitador ultra també és investigat per la difusió d'una PCR falsa del president de la Generalitat, Salvador Illa, quan ocupava el carrec de ministre de Sanitat del govern espanyol. Una altra causa més recent és la del suposat assetjament a dos eurodiputats del seu partit, que posteriorment van deixar-lo. Finalment, el passat 19 de març se'n va obrir una cinquena arran d'una querella presentada per l'alcalde d'Algesires i senador del Grup Mixt, José Ignacio Landaluce, per presumpte delicte d'amenaces.