La jugada de Pedro Sánchez d'avançar les eleccions generals previstes pel desembre al 23 de juliol provoca que entre aquestes i les eleccions municipals celebrades arreu de l'Estat el passat 28 de maig no hi hagi ni tan sols dos mesos de diferència. A Catalunya, el PSC va guanyar les municipals en nombre de vots per primer cop des del 2007, tot i que no lidera el rànquing de partits amb més regidors ni amb més alcaldies, creixent arreu del territori i reconquerint tres de les quatre capitals: només se'ls va escapar Barcelona, on va aconseguir la victòria Xavier Trias per davant de Jaume Collboni. Ara bé, aquesta victòria socialista a les municipals es repetiria a les generals si les mateixes persones que van votar el PSC el 28-M ho fessin el 23-J? ERC, que va patir una pèrdua de suports important en les darreres municipals, si conservés els mateixos electors es mantindria com a primera força al Congrés? I Junts, després de ser el partit independentista més votat, també creixeria a la cambra baixa?
Cal tenir en compte que aquesta extrapolació no necessàriament es correspondrà amb el resultat de les generals, ja que hi intervenen diferents factors. Per un costat, és habitual que a les eleccions generals creixi la participació respecte a les municipals, i a les eleccions municipals, especialment en els pobles més petits, els electors voten tenint en compte el candidat i no tant el partit. A més, també hi ha diferents formacions de caràcter municipalista que acumulen molts vots en determinades demarcacions que només es presenten a les municipals i, per tant, els seus vots, van a parar a un altre partit a les eleccions al Parlament i al Congrés.
Els resultats a la demarcació de Barcelona empenyen el PSC com a primera força
El guanyador de les eleccions generals a Catalunya seria el PSC si els tornessin a votar els 712.949 catalans que ho van fer el passat 28 de maig, convertint-los en la força més votada. En les darreres eleccions al Congrés dels Diputats, el 10 de novembre del 2019 amb Meritxell Batet (que enguany repeteix) al capdavant, en va aconseguir 790.582, uns 80.000 més que en les darreres municipals, ja que llavors la participació superava el 72% i en els darrers comicis aquesta s'ha reduït fins al 55,55% arreu del país. Fregant els 800.000 vots, la candidatura dels socialistes va aconseguir 12 escons, mentre que extrapolant els resultats del 28-M a les eleccions al Congrés, incrementarien la seva representació fins als 14, sent el partit català amb més diputats a la cambra baixa. Aquesta és una fita que no aconsegueixen des del 2008 i amb el lideratge de qui llavors era un dels fenòmens polítics del moment: Carme Chacón. Aquell any, però, els socialistes van aconseguir 25 diputats al Congrés, una xifra de rècord que mai cap partit ha pogut replicar a Catalunya, especialment després de la irrupció de nous partits com Podem o Ciutadans.
Aquesta victòria del PSC a les generals a partir dels resultats obtinguts a les municipals es deu en gran part a la força que va obtenir el partit a Barcelona, amb diferents majories absolutes sòlides a grans ciutats com Sabadell, Santa Coloma de Gramenet o Cornellà del Llobregat, a més d'altres victòries importants. Cal tenir en compte que l'anomenat cinturó roig es manté fidel al partit en les diferents eleccions i això provoca que el resultat dels socialistes catalans sol ser similar en els diferents comicis. Per exemple, el 2019, els socialistes van aconseguir un 22% dels vots en les municipals i un 23,5% i un 20% a les dues generals.
Per tot plegat, a la demarcació de Barcelona, amb 571.901 vots, el PSC es faria amb 10 dels 32 diputats que es reparteixen en aquesta circumscripció. Quatre anys enrere, el novembre del 2019 el PSC ja hi va ser la primera força per davant d'ERC, i es va emportar 8 diputats. D'aquesta manera, l'augment de 12 a 14 diputats al Congrés es produiria pel creixement a la demarcació de Barcelona en dos escons. En canvi, si bé ha guanyat suports electorals a les municipals arreu del país, aquest augment no seria prou significatiu per prendre als partits independentistes (ERC i Junts) algun diputat a les demarcacions de Tarragona, Lleida i Girona, on conserven els 2, 1 i 1 que ja tenen actualment.
ERC perd el lideratge català al Congrés
En les dues eleccions del 2019, tant el 29 d'abril liderats per Oriol Junqueras com el 10 de novembre amb Gabriel Rufián al capdavant, Esquerra Republicana va ser el partit més votat a Catalunya, tot i que amb la repetició electoral es van deixar pel camí 145.000 vots, passant de 1.015.355 a 869.934 i de 15 als 13 diputats que ha conservat durant l'última legislatura. Amb tot, la patacada que ha patit ERC a les municipals, deixant de ser la primera força al país, també es traduiria a les generals en la pèrdua d'un diputat, quedant-se amb 12 i deixant de ser la principal força catalana al Congrés per darrere del PSC.
En el seu cas, la pèrdua d'un diputat es dona entre els 32 que es reparteixen a la circumscripció de Barcelona, passant dels 7 del novembre del 2019 a 6 aquest juliol si mantenen els vots aconseguits durant les eleccions municipals. En canvi, com els socialistes, ERC manté els seus dos diputats a Tarragona, Girona i Lleida, respectivament.
Junts guanya quatre diputats al Congrés i empata amb ERC
El novembre del 2019, Junts es va presentar conjuntament amb el PDeCAT a les eleccions generals, un pacte que posteriorment es va trencar i es van repartir els 8 diputats que havien aconseguit. Ara, si el partit conserva els vots de les eleccions municipals (554.115) que el van convertir en segona força, podria empatar a 12 diputats amb ERC al Congrés, liderats per Míriam Nogueras. Aquest augment vindria determinat per una millora important del partit a la demarcació de Barcelona, en gran part gràcies al triomf de Xavier Trias a la capital catalana. Amb 358.670 vots, superant els republicans, es farien amb 6 diputats, 2 més dels que tenen ara. També veurien incrementada la seva representació a Girona i Tarragona, a costa dels comuns que perdrien el seu diputat en aquestes demarcacions, passant de 2 a 3 representants en el primer cas i d'1 a 2 en el segon. En canvi, a Lleida mantindrien l'escó aconseguit el 2019.
Els comuns i la CUP perdrien representació a Madrid
Precisament els comuns serien un dels grans perjudicats al Congrés si es repetissin els mateixos resultats i la mateixa participació que a les municipals. A banda de perdre l'alcaldia de Barcelona i la de Montcada i Reixac, han vist com el nombre de suports que ha rebut el partit arreu del país s'ha anat reduint i passarien de tenir 7 diputats a només 4, després de perdre els que van aconseguir per Girona i Tarragona i de passar de 5 a 4 representants per Barcelona. Fa només 7 anys, el 2016, els comuns van ser la força més votada a les generals a Catalunya, en ple auge de Podemos, una situació que ha canviat radicalment. En el cas de la CUP, replicant els resultats de les municipals, passarien de tenir 2 representants al Congrés a només 1.
Vox es manté i el PP creix al Congrés
Mirant cap a la part dreta de l'hemicicle, tot i que la representació de la dreta catalana també creixeria, ho faria amb molta menor mesura del que s'espera arreu de l'Estat el 23 de juliol. Concretament, Vox mantindria els dos diputats que va aconseguir per la demarcació de Barcelona (entre els quals hi ha Ignacio Garriga, líder del partit a Catalunya i també diputat al Parlament), mentre que el PP, que va aconseguir millorar els seus resultats significativament respecte a les municipals del 2019, en gran part per la derrota estrepitosa de Ciutadans, sí que veuria incrementada la seva representació, passant de 2 a 3 diputats, tots per Barcelona. El novembre del 2019 va encapçalar la llista Cayetana Álvarez de Toledo i ara encara és una incògnita qui agafarà el seu relleu.