L'enveja no és sana, i allò que popularment es coneix com a enveja sana, no ens enganyem, poques vegades és cert quan ho diem o ho sentim. El diari ABC acaba la setmana practicant el seu esport preferit; burxar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i celebrar els seus fracassos. El diari conservador recorda que aquest dijous Junts i el PSOE es van reunir a Suïssa, després que els de Carles Puigdemont tombessin al Congrés dues lleis clau de la formació de la vicepresidenta Yolanda Díaz: la reducció de la jornada laboral i la creació de l’oficina anticorrupció. "Zapatero no aconsegueix convèncer Puigdemont perquè doni suport als Pressupostos de Sánchez", assegura el diari, que comparteix una fotografia de Sánchez i el canceller d'Alemanya, Friedrich Merz, que aquest dijous a la nit van oferir una roda de premsa al palau de la Moncloa. I per què parlem d'enveja? Doncs bé, l'ABC s'afanya a compartir a la seva portada que, mentre Sánchez no aconsegueix suport per als seus comptes, Merz va aconseguir dijous al matí, abans de viatjar a Espanya, "el suport dels seus socis per tirar endavant els comptes d'aquest any i ja prepara els del 2026".
Seguim, si aquest divendres hi ha un tema estrella a les portades de la premsa de paper espanyola és el de la polèmica al voltant de les polseres de control telemàtic d'agressors masclistes. L'ABC, diu que "Igualtat va conèixer durant vuit mesos el problema de les polseres sense aportar mesures", El Mundo indica que "Igualtat va donar el vistiplau a les polseres tot i que hi va veure 'deficiències i incoherències'" i, El País, en una línia molt menys crítica, titula: "L'error de les polseres antimaltractament exposa les escletxes al sistema". La polèmica va sorgir aquest dijous quan es va descobrir que les polseres de control telemàtic, que permeten saber en tot moment la ubicació exacta dels agressors amb ordres d’allunyament, i serveixen tant per protegir les víctimes com per deixar constància de possibles incompliments, no funcionen bé. Aquests dispositius, actualment, els porten més de 4.500 homes. Una incidència en la gestió de les dades de localització, sobre la qual la Fiscalia ja havia alertat el 2024, ha desencadenat una nova polèmica política i ha situat aquests dispositius al centre del debat. Es fan servir a Espanya des del 2009 i, fins ara, no hi ha constància que cap dona assassinada en portés una. El canvi d’empreses responsables de la gestió, el març del 2024, va provocar un error temporal que va impedir als jutjats accedir a les dades de seguiment d’alguns agressors abans d’aquella data. Això va derivar en l’arxivament provisional d’alguns procediments. Tot i això, tant la Fiscalia com el Ministeri d’Igualtat han garantit que el problema es va resoldre a finals del 2024 i que només va afectar casos concrets, la majoria dels quals ja s’han reobert. També remarquen que el sistema de control de localització va continuar funcionant en tot moment i que les víctimes no van quedar desprotegides. En la seva última memòria, el ministeri fiscal subratlla la "utilitat indiscutible" d’aquesta eina i recorda que, fins avui, cap de les dones assassinades portava polsera. Segons la premsa, no funcionen tan bé com es diu des del govern espanyol.
A la portada d'El País també hi ha una fotografia del president nord-americà, Donald Trump, amb el seu homòleg britànic, Keir Starmer, que s'han trobat al Regne Unit durant la visita d'estat del nord-americà (una visita en què el país europeu l'ha rebut amb la pompa digna d'un rei). El titular, però, no té res a veure amb la trobada: "Trump llença una ofensiva per silenciar els mitjans crítics", adverteix el diari. El País recorda que el moviment conservador nord-americà sempre s’havia presentat com a defensor de la llibertat d’expressió davant el "censor" progressisme, però que, amb Donald Trump de nou a la Casa Blanca, aquest discurs s’ha capgirat. Els seus atacs als mitjans i a la dissidència han crescut arran de l’assassinat del líder juvenil MAGA, Charlie Kirk, a qui el president ha convertit en màrtir mentre en responsabilitza l'"esquerra radical" i promet represàlies. La mort de Kirk, defensor absolutista de la Primera Esmena, però també conegut pel seu discurs antiimmigrant i anti-LGTBI+, ha desencadenat una onada de represàlies contra qui va celebrar o justificar el crim. Entre les víctimes d'aquest nou clima destaca el còmic Jimmy Kimmel, i ara la mateixa censura es podria aplicar a altres mitjans crítics, tal com va avançar el mateix Trump aquest dijous a la nit al seu avió que el retorna als Estats Units. Què diuen la resta de portades?
