La propaganda i les invectives islamòfobes de Sílvia Orriols semblen no tenir límit i ara li ha tocat el rebre als Mossos d’Esquadra. La presidenta d’Aliança Catalana (AC) ha demanat a la consellera d’Interior de la Generalitat, la socialista Núria Parlon, que “deixi de puntuar amb 1,5 punts el coneixement d’àrab (sic) en el procés d’oposició a Mosso d’Esquadra”. El motiu? “Que no tinguem un disgust”, ha advertit Orriols en una piulada al seu compte d'X, insinuant els riscos que comportaria que la policia catalana s'inundi d'agents de religió musulmana, i, més concretament, marroquins.
La també diputada al Parlament i alcaldessa de Ripoll, ha construït el seu advertiment a la consellera Parlon a partir d’una bola segons la qual, el canceller alemany, Friedrich Merz (a qui Orriols s'hi refereix, erròniament, com "el president d'Alemanya"), hauria admès en privat que no amplia l’exèrcit alemany perquè això suposaria armar molts soldats musulmans. La “font” d’Orriols —com li han retret diversos usuaris de X— és el comentarista d’ultradreta estatunidenc Tucker Carlson, partidari acèrrim de Donald Trump i les polítiques antiimmigració que la líder extremista catalana aplaudeix en entrevistes en digitals ultres espanyols. Segons aquest comunicador, Merz “ha admès que no poden formar un exèrcit a Alemanys perquè seria majoritàriament musulmà, ja que els alemanys no tenen fills i els musulmans sí, i en realitat, no volen donar armes a centenars de milers de joves musulmans”.
En realitat, Merz, poc sospitós de bonisme en matèria d’immigració, i més quan té al clatell l’alè de la xenòfoba Alternativa per Alemanya (Afd), segona força més votada, no ha fet mai cap declaració semblant sinó més aviat tot el contrari. El canceller i líder de la CDU ha impulsat el reforçament del Bundeswehr, l’exèrcit de l'RFA, incrementant la despesa militar i impulsant una formació militar voluntària retribuïda de sis mesos, per convertir-lo en el més potent d’Europa. Malgrat la tradició pacifista del país i el pes del record del nazisme, Merz aposta perquè Alemanya es doti d'unes forces armades de 460.000 efectius, 260.000 actius i 200.000 reservistes. Actualment, l'exèrcit alemany l'integren 184.200 militars i 82.000 civils. El Bundestag, el Parlament federal, va aprovar el desembre passat la llei que regula la reforma. No es descarta, fins i tot, convertir el servei militar en obligatori.
Imams i rabins a l'exèrcit alemany
Tampoc consta que el canceller Merz hagi vetat l’accés a l’exèrcit per raons d’identitat ètnica, cultural o religiosa. El contrari vulneraria els preceptes de la Constitució de l'RFA, que també garanteix la llibertat religiosa dels militars alemanys. A les actuals forces armades d'Alemanya hi ha 3.000 soldats de confessió musulmana i 500 jueus. Actualment, hi ha un procés obert per contractar imams que puguin oferir atenció religiosa als militars musulmans alemanys. Els de religió jueva també compten amb un rabí militar des del 2021, equivalent als tradicionals capellans militars cristians.
Carlson, el mentider amic de Vox que inspira Sílvia Orriols
Tucker Carlson, l'inspirador de la piulada d'Orriols contra els Mossos, té estrets vincles amb Vox. El novembre del 2023 va participar en persona, al costat de Santiago Abascal, en les concentracions organitzades pel principal partit de l'extrema dreta espanyola contra els pactes de Pedro Sánchez amb els independentistes catalans. Carlson va ser fins a l'abril del 2023 el presentador estrella de la cadena conservadora Fox, que el va acomiadar per les seves mentides. De fet, algú li ha posat el malnom de "El mentider més car del món". La Fox va haver de pagar més de 700 milions de dòlars per les informacions falses difoses per Carlson sobre un presumpte frau electoral contra Trump a les eleccions presidencials del 2020, en les quals es va imposar el demòcrata Joe Biden. Però això tampoc és motiu per temperar la fúria d'Orriols a les xarxes socials. De fet, en uns moments que les amenaces de Trump a l'ordre internacional inquieten fins i tot l'extrema dreta francesa o italiana, Vox i Aliança Catalana l'aplaudeixen a cor què vols.
L'àrab dialectal... i quinze llengües més als Mossos
Però, com acostuma a fer Orriols, si non è vero, è ben trobatto. La insídia tòxica sobre l'amenaça que ciutadans catalans de religió musulmana o origen magribí o àrab es converteixen en agents dels Mossos ja està llençada a les xarxes socials on la de Ripoll es mou com una anguila. A partir del fake del bocamoll Carlson sobre el canceller Merz, Orriols demana a la consellera d'Interior que "prengui nota". La líder d'Aliança estableix una associació entre el fet que el coneixement de la llengua àrab puntuï en les oposicions als Mossos amb una suposada infiltració de musulmans, sospitosos pel sol fet de ser-ho, a la policia catalana. Però, quin és l'estatus lingüístic real de la llengua àrab en eles oposicions del cos de Mossos d'Esquadra?
En realitat, l’àrab dialectal (dàrija), l’habitualment parlat al Marroc, és només una de les 16 llengües que es poden triar per millorar la puntuació en la subprova de coneixement d’idiomes que forma part de les proves d’accés als Mossos. Es tracta d’una prova “voluntària i no eliminatòria adreçada a avaluar la comprensió oral en idiomes estrangers”. Es poden triar com a màxim 2 idiomes dels 16 disponibles. La puntuació màxima que s’assoleix per idioma és d’1,5 punts, 3 en total. Les llengües que es poden triar són: l’anglès, el francès, l’alemany, l’italià, el rus, el romanès, l’ucraïnès, l’àrab dialectal (dàrija), l’amazic -la llengua berber parlada al nord d’Àfrica-, el wòlof, el mandinga -dues llengües de l’Àfrica occidental-, el xinès (mandarí), l’urdú/hindi, el panjabi, el bengalí -llengües parlades a l’Índia, el Pakistan i Bangladesh- i el tagàlog -de Filipines-.
No hi ha dades sobre les confessions religioses dels membres dels Mossos d’Esquadra, uns 19.500 agents en total, si bé, sí que n’hi ha d’origen marroquí i que parlen àrab, la qual cosa és una eina molt valuosa en la feina dels policies per relacionar-se amb comunitats d’origen magribí. Els Mossos compten des del 2006 amb una guia per al coneixement de la diversitat religiosa i el respecte a la diversitat de creences a la policia de la Generalitat. Avui, afortunadament, la policia sap idiomes.