Landelino Lavilla, ministre de Justícia amb Adolfo Suárez i expresident de les Corts, ha mort aquest dilluns als 85 anys. Lavilla és una de les figures claus de la Transició.

Landelino Lavilla Alsina, nascut a Lleida l'agost de 1934, es trobava greument malalt, encara que actiu  com a conseller permanent de la secció primera del Consell d'Estat.

Ministre de Justícia amb el president Adolfo Suárez, es va convertir en una de les personalitats que van materialitzar la reforma política que va desembocar en les primeres eleccions legislatives democràtiques del 15 de juny de 1977. En aquell temps al capdavant del Ministeri de Justícia va promoure una intensa tasca de reforma legislativa, tant en dret públic com privat.

President del Congrés

Membre de l'UCD, també va ser president del Congrés en la I legislatura, moment en què es va produir l'intent de cop d'Estat del 23 de febrer de 1981.

Després de la marxa de Suárez, va ser elegit president d'UCD el 1982, encapçalant la llista electoral de la coalició centrista en les eleccions generals d'octubre d'any que va guanyar el PSOE per una amplísima majoria absoluta. Després del fracàs electoral i la dissolució d'UCD, Lavilla va renunciar a la seva acta de diputat i va passar a formar part del Consell d'Estat.

Candidat al TC

Izquierda Unida el va proposar com a candidat al Tribunal Constitucional el juny de 1992, però Lavilla va establir com a requisit imprescindible el consens de tots els grups parlamentaris i, en no produir-se aquest, va renunciar a la seva candidatura.

També l'octubre de 1994 el govern socialista i la resta de les forces polítiques de l'oposició van assolir un acord per designar-lo com a Defensor del Poble. Tanmateix, l'expresident del Congrés va declinar la proposta en estimar que havia acabat el seu cicle 'dedicat a la vida política'.

Premis

Per la seva trajectòria professional va ser guardonat amb les Grans Creus del Mèrit Civil, de la Reial Ordre de Carles III i de San Raimundo de Peñafort. Entre altres premis va ser distingit, juntament amb la resta de presidents del Congrés, amb el de la Defensa dels Valors Constitucionals, atorgat per la Fundació Humanisme el 1998, el IX Premio Pelayo per a Juristes de Reconegut Prestigi el 2003 i el premi a la independència judicial atorgat per l'Associació de Jutges i Magistrats Francisco de Vitòria (AJFV) l'any 2009.