Vuit dies després i amb multitud d’investigacions obertes, el govern espanyol continua sense esclarir les causes de l’apagada general de la setmana passada. Així ho han reconegut aquest dimarts en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres tant la seva portaveu, Pilar Alegría, com el ministre de Transformació Digital, Óscar López. Aquest últim, a més, ha insistit a mantenir viva la hipòtesi del ciberatac com a causa del caos d’aquell dilluns. “No descartem cap línia d’investigació encara”, ha assenyalat. De moment, l’única novetat que pot oferir l’executiu és l’exposada aquest dilluns per la vicepresidenta tercera, Sara Aagesen: 19 segons abans de l’apagada històrica es va produir una altra fallida. L'executiu s’ha expressat així el dia abans que Pedro Sánchez comparegui al Congrés dels Diputats per donar explicacions sobre l’apagada i també sobre el seu pla per disparar la despesa en Defensa. Fonts de la sala de màquines de la Moncloa expliquen que el president del govern espanyol vincularà les dues coses en un mateix discurs, i apunten que Espanya va donar una imatge de “vulnerabilitat” la setmana passada.
De fet, i en plena crisi per l’apagada general, el Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts un paquet d’actuacions en ciberseguretat i ciberdefensa amb una inversió de 1.157 milions d’euros. El ministre López, en la seva compareixença davant dels mitjans, ha destacat que l’any 2024 es van materialitzar més de 100.000 ciberatacs a l’estat espanyol. En els darrers deu anys, aquest tipus d’ofensives han augmentat en un 300%. El pla preveu impulsar el Centre d'Operacions de Seguretat, que fa el seguiment, control i supervisió de les normatives i regulacions en matèria de ciberseguretat 5G i fa tasques de suport a les operadores, fabricants, administracions i usuaris corporatius. També permetrà reforçar la seguretat de l'administració i les plataformes perquè faci auditories automatitzades sobre serveis de les administracions públiques exposats a internet. A més, el pla servirà per integrar la intel·ligència artificial als sistemes de detecció de ciberatacs i als centres d'operacions de ciberseguretat públics i privats. El 60% d’aquest paquet anirà destinat al Ministeri de Defensa.
Reducció de la jornada laboral
Per altra banda, aquest dimarts el Consell de Ministres ha aprovat en la seva reunió el projecte de llei de reducció de la jornada laboral de 40 a 37,5 hores setmanals. La intenció del govern espanyol era aprovar aquesta mesura la setmana passada, però ho va ajornar a causa de l’apagada general del dilluns. Ara la norma estrella del Ministeri de Treball de Yolanda Díaz d’aquesta legislatura viatjarà cap al Congrés dels Diputats. Els grups parlamentaris tenen la possibilitat de presentar esmenes a la totalitat al text del govern espanyol. Si ningú en presentés, es passaria automàticament a la segona fase, a la qual s’arribaria igualment si la llei superés el debat de totalitat: les esmenes a l’articulat.
De moment, Junts per Catalunya ha anunciat que presentarà una esmena a la totalitat d’aquesta llei. El grup parlamentari de Míriam Nogueras demana canvis a la norma aprovada pel govern espanyol. La voluntat dels independentistes és obligar Pedro Sánchez a negociar. Ara bé, l’executiu de PSOE i Sumar pot allargar la votació a la cambra baixa de les esmenes a la totalitat sine die. La Moncloa està per ara obligada a negociar amb els seus socis d’investidura, perquè el PP s’oposa de moment a votar a favor d’una norma que no compta amb un acord entre patronal i sindicats. Aquest dilluns Yolanda Díaz s'ha mostrat confiada amb la possibilitat d'acabar assolint un acord amb el partit de Carles Puigdemont.
PERTE d’industrialització de l’habitatge
Paral·lelament, el govern espanyol ha aprovat un PERTE (projecte estratègic per a la recuperació i transformació econòmica) per industrialitzar l’habitatge, amb l’objectiu de tenir un major parc públic i fer més assequible la compra a l’Estat. Pedro Sánchez va anunciar a finals d’abril la voluntat d’invertir 1.300 milions d’euros en deu anys per crear una demanda estable i un entorn regulador que fomenti que les grans empreses espanyoles apostin per aquesta tecnologia.
El pla pretén augmentar la capacitat de producció i reduir el temps d'edificació, així com fer que la construcció sigui una ocupació més atractiva per als joves. Amb aquest pla, l'executiu espanyol calcula que es podran construir uns 15.000 habitatges industrialitzats a l'any, que podrien esdevenir 20.000 anuals en una dècada.