Catalunya té 947 municipis, dels quals 599 són considerats rurals. D'aquests, 512 tenen la consideració de municipis rurals d'atenció especial i disposen de menys recursos tècnics, humans i econòmics. En aquest context, Eines de Repoblament Rural, el lobby que representa aquest mig miler de localitats, espera amb molta expectativa l’arribada del pròxim dimarts, jornada en què es reuniran amb el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, per intentar tancar la reforma de la llei d'urbanisme per adaptar-la a la realitat dels municipis rurals. En una trobada a Puigverd d'Agramunt celebrada aquest dissabte, l’agrupació d’alcaldes ha expressat el seu optimisme perquè es produeixi un canvi de normativa que faciliti el desenvolupament de projectes d'habitatge, així com més autonomia de la gestió municipal.
La seixantena d’alcaldes reunits a Puigverd d'Agramunt han constatat el seu rebuig a una llei d’urbanisme que consideren “excessivament rígida”, fins al punt que els hi provoca dificultats pel que fa a l'elaboració, tramitació i aplicació d'instruments com el POUM. Precisament la localitat de l’Urgell on s’han reunit és un dels municipis rurals que pateix aquestes dificultats. El seu alcalde, Joan Eroles, ha dit que en el seu cas no es pot desenvolupar el pla perquè “està elaborat amb uns criteris urbanístics molt grans”.
La normativa actual també complica el desenvolupament de projectes en matèria d'habitatge als pobles rurals. Per exemple, l’alcalde de Montgai, Jaume Gilabert, ha explicat que la llei els impedeix reconvertir els equipaments buits i construïts en sòl rústic, com ara granges i magatzems, en habitatge. “És una llàstima tenir edificacions en ruïnes quan busquem espais on viure. El problema que tenim és que la llei d'urbanisme tracta de la mateixa manera un municipi rural que un municipi metropolità”, ha conclòs.
Propostes del món rural
El lobby reclama que el decret llei contempli mesures com la reforma de la normativa urbanística per convertir edificacions en sòl no urbanitzable en habitatge permanent i habitual i ampliar els metres quadrats de sostre edificable de les construccions existents per destinar-los a habitatge habitual i permanent. També es demana reduir els estàndards urbanístics requerits en el desenvolupament de projectes, així com els requeriments d'habitatge de protecció pública i preveure instruments de plantejament urbanístic adaptats a la realitat dels municipis rurals. Entre les seves reclamacions també destaca que volen ampliar l'autonomia de gestió municipal. Sigui com sigui, els alcaldes hauran d'esperar a dimarts per saber si es produeix el canvi de normativa.