A la tercera va la vençuda, però a 24 hores de la moció de censura a Mariano Rajoy, el secretari general del PSOE Pedro Sánchez manté la incògnita sobre si té els suports per sortir victoriós de l'hemicicle del Congrés, després de dos anys sense trepitjar-ne el faristol. Els contactes s'han intensificat les darreres hores i una majoria de partits evita posicionar-se sobre el seu vot. La possibilitat de fer fora Rajoy de la Moncloa sembla per moments real i d'altres difícil, tot i l'estratègia del Partit Popular de limitar-li el temps de negociació fixant la sessió aquesta setmana.

I és que el PNB i Ciudadanos són les peces clau d'aquest tauler, per les majories que se'n deriven. En el primer dels casos, els nacionalistes bascos podrien sumar en aliança amb Unidos Podemos, confluències, ERC, PDeCAT i EH Bildu. En el segon, l'entesa de PSOE, Podemos i Cs seria prou per destronar el president espanyol, a causa de la sentència de la trama Gürtel que qüestiona la "credibilitat" del testimoni de Rajoy quan va declarar davant de l'Audiència Nacional el juliol passat.

El fet és que les eleccions són la clau de volta entre socialistes i Cs, motiu pel qual Sánchez va cedir dimarts i es va oferir a "pactar-ne" la data. Això passa perquè el PSOE les les voldria d'aquí un temps, ja que cau en les enquestes, un cop s'hagi satisfet un programa social i recuperat la "normalitat" institucional. Des de Cs, però, exigeixen que siguin de forma immediata, "una moció instrumental", com va dir el vicesecretari general José Manuel Villegas al secretari d'organització José Luis Ábalos en la "conversa cordial" mantinguda ahir.

Així i tot, Villegas afirma que Albert Rivera i Sánchez no s'han trucat per tractar l'assumpte amb més profunditat, però l'objectiu primer a les files taronges és que el PSOE toqui el mínim poder. Aquí els recels són clau, ja que facultat exclusiva del president del Govern és la convocatòria d'eleccions, i les relacions de confiança entre els dos líders fa temps que no passen pel seu millor moment.

Així les coses, des de Cs no renuncien com a segon escenari de convèncer abans de dijous a Rajoy perquè convoqui comicis –passada la moció, ja que amb aquesta en marxa no és possible. Així li va dir Villegas al coordinador general del Partit Popular, Fernando Martínez Maíllo, retraient-li que per a l'executiu central "no havia passat res" amb la Gürtel, mentre que a parer de Cs "la legislatura està liquidada".

Davant d'aquest escenari, la segona opció que s'obre per al PSOE és apropar-se a les formacions nacionalistes i independentistes, amb el veto dels barons ben present sobre no fer cap mena de "concessió" a ERC i PDeCAT, com li van prohibir en el comitè federal de dilluns. Això passa, tot i que Junts per Catalunya va demanar que s'acabessin els "insults" al president Quim Torra i reconèixer el 21-D i la situació dels consellers a presó. Tanmateix, els portaveus Carles Campuzano i Joan Tardà no posen la mateixa insistència en les condicions al sí i la possibilitat de fer fora Rajoy "per higiene democràtica" guanya pes.

Sobre això, fonts republicanes expliquen que dimart a la nit el líder del PSOE va mantenir una "breu" trucada amb Tardà i la interlocució es va derivar al secretari d'organització, José Luis Ábalos. Sánchez també va mantenir una conversa amb la dirigent del PDeCAT, Marta Pascal, i segons fonts demòcrates, mantindran el contacte fins al ple.

Pel costat dels nacionalistes bascos, l'inconvenient principal és l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat, que encara ha de passar pel Senat. Això deixa tranquil·la la direcció popular, però són conscients que els jeltzales faran allò més convenient per als seus interessos. Els socialistes van contactar amb el dirigent basc Andoni Ortúzar, i segons el portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, no han decidit encara la posició sobre la moció de censura. "De moment, només hem rebut una trucada, ahir a la nit, de Pedro Sánchez. Encara hi ha moltes incògnites per aclarir" insisteixen les fonts. 

Qui sí que han confirmat el vot són Podemos i Compromís, segons fonts parlamentàries, que aquesta vegada no esperen res a canvi, a diferència de 2016, quan Pablo Iglesias va demanar entrar en l'executiu i accedir a diverses carteres. Sobre això, Iglesias aposta per endegar una moció de censura pròpia, novament, si la de Sánchez acabés per fracassar.