Els principals barons del PSOE han donat llum verda a la moció de censura presentada pel secretari general Pedro Sánchez contra el president espanyol Mariano Rajoy, sota la condició que no pacti ni ofereixi concessions als partits independentistes catalans. Així s'han pronunciat dos dels seus màxims crítics, com són la presidenta andalusa, Susana Díaz, i el dirigent castellano-manxec, Emiliano García-Page, durant el comitè federal celebrat aquest dilluns a Ferraz a les 17h de la tarda, on ha assistit gairebé tot el partit en ple, uns 260 membres i n'han pres la paraula 22.

Díaz havia estat especialment clara a l'entrada del conclave, on apel·lat a no fer "concessions ni acords" amb ERC i PDeCAT. Fonts socialistes han informat que ha sigut la primera en intervenir i tot seguit ha marxat per poder retornar a Sevilla, per bé que les seves paraules s'han repetit en aquesta línia a l'interior de la reunió. El mateix ha dit García- Page, qui ha assegurat que no només no es contava amb els independentistes per a governar "sinó que no acceptarien un govern d'Espanya dependent dels independentistes", ha exigit el president autonòmic.

El fet és que la demanda d'aquests dos pesos pesants arriba després de les crítiques del Partit Popular i del propi Rajoy, on s'insinuvava que Sánchez ja buscaria un acord amb el president Quim Torra i Carles Puigdemont per tirar endavant la moció. "No sabem què vol fer. Estarà mirant d'arribar a alguna entesa, haurà d'explicar-ho ell, què està disposat a fer a canvi, no ho puc saber" havia carregat el cap de l'executiu central fortament aquest divendres, en la seva compareixença pública a la Moncloa. Des d'el PP, inclús, acusaven el socialista "d'enemic" de l'Estat de Dret. 

El propi primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha lamentat que "només els molt deshonestos" podrien atribuir al dirigent del PSOE "qualsevol interès de fer un pacte encobert amb els independentistes". "Cal ser molt deshonestos, feia temps que no veia tanta baixesa moral, tant de robatori, sí, però baixesa moral, no", ha insistit Iceta a porta tancada, segons fonts socialistes. El polític català també ha avalat la moció, per "obligació d'higiene democràtica", així com una "palanca de canvi" que els "interessaria" a tots. "Només els inmobilistes poden mirar a una altra banda, votant en contra o abstenint-se" ha dit sobre Ciudadanos.

Sánchez, tanmateix, no ha concretat els seus suports, però ha avisat els barons i l'oposició que la sentència que condemna el Partit Popular a "títol lucratiu" era la "primera de moltes altres", que permetrien "insinuar el grau de responsabilitat política del PP". El socialista ha apel·lat, en conseqüència, a la "responsabilitat" dels 350 diputats del Congrés, tres dies abans de la moció de censura a Rajoy, ja que encara quedarien "set peces més" del cas, que posarien en risc la "confiança" dels ciutadans en les institucions, ha denunciat. També, ha demanat als seus rebutjar les crítiques sobre acceptar els vots d'ERC i PDeCAT.

"En efecte, queda acreditada la caixa B" ha dit Sánchez, qui ha recordat altres casos on personalitats del PP s'han vist implicades, com ara "la Lezo, Brugal, el discos durs de Bàrcenas, la visita del Sant Pontífex a València", entre d'altres. "La ciutadania a la qual es van demanar sacrificis amb la crisis, ha vist una cascada de sentències d'hipotètics casos de corrupció" ha reblat. Per aquest motiu, ha apel·lat a esgotar el temps del govern espanyol. "La democràcia espanyola no es pot veure encadenada a la corrupció d'un govern bunkeritzat, que es nega a reconèixer la veritat" ha denunciat.

En conseqüència, ha proposat la moció com un plebiscit de "sí o no" a Rajoy. "Mereix seguir després de la sentència de la Gürtel?" ha insistit. Per això, ha criticat durament els retrets del govern espanyol sobre que volgués pactar amb el president Quim Torra o Carles Puigdemont. "Ens diuen, o ells o el caos. No és així: censura, estabilitat i eleccions perquè els espanyols decideixin" és el seu programa. Així, ha avisat diversos cops que garantiria "l'ordre constitucional i la convivència constitucional" per fer front a una "emergència institucional" que al seu parer ha generat el PP, amb un govern "més preocupat de defensar-se davant dels tribunals, que als espanyols".