Els riscos extraordinaris que representa moure les pintures de Sixena són de tota mena, des del perill físic que comporta tallar les pintures o sotmetre-les al més mínim moviment fins a la constatació empíricament constatada que extreure-les de l'ambient de màxima preservació en què es troben des de fa dècades pot provocar una reacció química que les acabi esmicolant. El director del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Pepe Serra, ha aixecat aquest dimecres la seva veu per explicar els riscos gegantins que comportar moure les pintures. El MNAC espera rebre l'ordre d'execució forçosa de la sentència del trasllat per presentar un segon escrit d'oposició en què s'exposaran de nou els arguments tècnics amb nous informes que demostren la impossibilitat acatar la sentència sense assumir uns "riscos irreparables". Aquesta és la darrera esperança d'impedir un trasllat de resultat ara mateix tremendament incert, segons els responsables del Museu.
L'extraordinària fragilitat de les pintures ve condicionada per l'incendi que van patir l'any 1936 a Sixena i que les va sotmetre a centenars de graus de temperatura que van alterar les seves condicions químiques. Es tracta de restes calcinades que tenen un gruix màxim d'un mil·límetre, arrencades amb una tècnica denominada strappo, i muntades damunt d'un suport de fusta sobre una tela. Per tot plegat el museu no parla d'un mural sinó d'un artefacte, que integra les pintures, la tela, el suport de fusta i la massa denominada caseïnat, feta de formatge bullit i calç que actuava com a adhesiu. Tot plegat integra un seguit complicat de capes, extremadament fràgil, segons els seus responsables, que evidencien ja a simple vista punts de falta de cohesió.
Treball de Gudiol
Les pintures tenen 132 metres de superfície, de les quals prop del 35% és la intervenció de Josep Gudiol per reinterpretar-les quan la va rescatar, elaborada a partir d'una escaiola blanca enganxada a la pintura, la qual resulta igualment complexa de preservar. "És una fita en la restauració i també s'ha de protegir", ha subratllat el director del museu, que ha advertit que no es pot tractar aquest cas amb els models estàndards.
Tot aquest "aparell" és extraordinàriament sensible als moviments i talls que caldria fer per retirar-ho i moure'l, fins i tot la vibració mateixa de l'edifici on són ubicades ja és un risc per elles. Però, a més, existeix un potencial enorme de provocar una reacció química. Les pintures es troben des de fa 30 anys en una gran estabilitat, qualsevol canvi de temperatura o humitat, o qualsevol contaminant no controlat pot provocar reaccions químiques.
"La pintura ja no hi és"
Serra ha parlat d'una "possibilitat química real" que un trasllat a un espai sense les condicions necessàries provoqui l'aparició de sals que generen uns cristalls que eliminen la pintura. Fa quatre anys es van retirar micropeces de la sala i es van observar al laboratori. "La mostra està plena de vidres i la pintura ja no hi és", ha relatat. Les tècniques del museu han comprovat que les mostres extretes de Sixena s'esmicolen en 15 dies mentre que mostres de Taüll encara es conserven després de 25 anys.
Enfront d'això, el director del Museu ha advertit que no hi ha cap informe tècnic que digui el contrari, ha negat que les pintures hagin estat mai traslladades -que els anys 70 només es va portar un tros al Metropolitan de Nova York- i titlla de frivolitat les veus que asseguren que sí que es pot fer el trasllat sense problemes. Serra ha subratllat que la responsabilitat del Museu és garantir la durabilitat de l'obra i que encara desconeixen en quines condicions es preservaran les pintures en el seu nou emplaçament. "No es pot fer un projecte de retirada sense saber on es vol col·locar", ha advertit.
MNAC, obligat a fer el trasllat
El responsable del Museu insisteix que el risc que comporta el trasllat és una "certesa" i que, això no obstant, la sentència obliga a restituir les obres, la qual cosa imposa als experts del MNAC la responsabilitat de dur a terme el trasllat. Descriu la situació com una "tríada perversa", atès queden com a responsables de preservar el bé, protegir el personal del Museu jurídicament i alhora obligats a complir la sentència.
En aquest context, el Patronat del MNAC ha acordat mantenir en funcionament la comissió d'experts que es va constituir, malgrat la decisió de l'Aragó de retirar els seus experts. A més, ha demanat als experts que la integra per designació de les diferents institucions que elaborin un informe tècnic signat per cadascun d'ells exposant les seves conclusions.
Darrera oportunitat
De moment, el director del Museu subratlla que la sentència és ferma i no té discussió, un cop ha rebut l'aval del Tribunal Suprem, i que tenen l'obligació de complir-la els seus tècnics, tot i el risc molt alt que es provoqui danys a l'obra, però amb la indemnitat que comporta haver denunciat prèviament els perills. El darrer moviment en mans del MNAC serà la presentació del segon escrit d'oposició reiterant els arguments tècnics i afegint-hi nous treballs, que demostren que existeix el perill que van anunciar i nous riscos detectats amb les darreres proves que s'han practicat.
"L'esperança és que aquesta qüestió tècnica es valori i es tingui en compte. Hi ha molts precedents de sentència no executable", assegura Serra. El MNAC prepara, doncs, el seu darrer moviment per defensar les pintures de Sixena.